From the daily archives: "diumenge, juny 23, 2013"

foto 1El Lluís Bassat i Coen va néixer el 1941. Aquest creatiu de renom internacional està casat amb la Carmen Orellana i té quatre fills. En Jose, l’Anna, la Yolanda i en Quique. Amb aquests dos útilms ha parlat la Glòria Trullàs per fer l’ADN dedicat al seu pare. Entre d’altres aspectes, li van comentar que de de petit en Lluís volia ser, arquitecte, futbolista o mariner. Però ja de més gran, la música el va seduir fins a tal punt que fins i tot va pensar en dedicar-s’hi professionalment.

 

 

salvador macipA Espanya moren cada any unes 100 mil persones de càncer. El càncer ens fa por, continua essent una malaltia tabú. Ens fa por perquè el coneixem poc. No sabem per què i com es desenvolupa un càncer com tampoc quins mecanismes hi ha per a controlar-lo, a més és una malaltia que ens toca de prop. Una de cada 3 persones desenvoluparà un càncer al llarg de la seva vida. Conèixer el nostre cos, tenir coneixements sobre salut ens permet combatre l’anomenat mal lleig. Salvador Macip investiga des de fa anys sobre aquesta malaltia i a més a més és un gran divulgador. Fa uns mesos publicava “Què és el càncer i per què no hem de tenir-li por” un manual que posa a l’abast de tothom els secrets d’aquesta malaltia. Sense tabús i amb rigorositat. Avui Salvador Macip és el protagonista de Maneres de viure i pensar.

BarcelonActua estudi okS’anomena BarcelonActua i és xarxa social solidària. Està pensada per generar oportunitats per les persones. La manera és unir necessitats amb oferiments concrets (s’hi poden trobar des d’ofertes de feina a oci, passant per formació, assessorament… També sensibilitzen sobre la realitat social del nostre entorn proper així com també creen comuntiat: virtual I presencial/real perquè amb les activitats presencials . La idea és doncs, crear les oportunitats de manera virtual i presencial. BarcelonActua es va posar en marxa el 30 d’octubre de 2011.

La Jenny Moix ens ha ensenyat a navegar per les nostres emocions per aprendre a viure de manera flexible, per saber adaptar-nos a les situacions adverses. Amb la Jenny anem elaborant un petit manual d’instruccions per adaptar-les després a les nostres necessitats. consells pràctics per aplicar en el dia a dia. Avui, la Jenny reflexiona sobre els desitjos. desitjos

Converses fragmentades que donen valor al diàleg i a l’espai per on aquest transcorre. Avui, quarta entrega de la conversa que manteniem fa unes setmanes amb Sor Lucía Caram.
Una entrevista que ens duu a Manresa, concretament al Monestir de Santa Clara on Lucia va arribar procedent de Torrent a valencia i després de 5 anys d’estricte clausura.Sor Lucia Caram

Escoltem la música que fa feliç la lletrista i vocalista del grup musical La bienquerida, l’ Ana Fernández-Villaverde. L’Ana, dedicada a la pintura, va decidir iniciar l’any 2005 la seva trajectòria al món de la música animada per J, el vocalista del grup Los Planetas. El grup el formen, a més d’ella, David Domingo amb qui recentment han publicat el seu tercer disc “Ceremonia” que segueixen presentant arreu, sobretot en festivals musicals com ara, el recent Sonar i està previst que actuin a altres festivals musicals aqueste estiu com ara La Mar de Músicas, Arenal Sound, Lemon Pop entre altres.
Amb l’Ana parlàvem de com i quan escolta la música, per ella una afició alhora que una professió i de qui fa què al grup i en què s’inspira a l’hora d’escriure les cançons.La-Bien-Querida 2

escola privada religosaEntrem al món de les aules… lloc d’intercanvi, d’absorció de coneixements, espais oberts a l’experimentació que aompanyen en el creixement individual de les perosnes.
Perquè creiem que el futur passa per una bona educació, apostem cada setmana per apropar-nos al món educatiu a través de la mirada de l’escriptora, articulista i mestra Imma Monsó. Avui reflexionant sobre l’escola privada religiosa.

Un dia al Julio el bar dels pares se li va quedar petit. Ja ho havia fet tot i tenia ganes d’assumir nous reptes. Va sentir parlar de l’Escola d’Hosteleria i Turisme de Barcelona i el cor li va dir que havia de fer-ho, havia de traspassar la porta del bar familiar i endinsar-se en un món molt més gran del que ell s’imaginava.
Durant dos anys es va anar construint, a l’experiència que ja duia de casa hi va sumar les lliçons de professors i experts, i de mica en mica va anar descobrint que l’ofici de bàrman és molt més que servir donuts, cafès i carajillos a la clientela de sempe. A en Júlio no li agrada beure però el beure és el que de moment més l’ha seduït de tots els pals de l’hosteleria.
Viu la cocteleia com un art o millor dit com alquimia. Tot està calculat, les proporcions, els destil.lats a combinar, els graus alcohòlics, les begudes que no contenen gens d’alcohol… cada gota de cada cosa fa que el còctel sigui d’una manera o d’una altra i del que es tracta és que el client quedi satisfet. En Júlio ha comprovat que el que diuen els llibres és important, quasi indispensable perquè puguis fer un bon còctel però que amb això no n’hi ha prou. Cal sumar-hi altres ingredients com l’experiència, l’ofici, la intuïció, l’observació, i la delicadesa. Amb tot això el que en surt de la coctletera poques vegades falla. aquest jove cocteler no vol tornar a la vida d’abans i per això continua estudiant, viatjant, exigint-se ser cada dia una mica millor.
I així és com ha trobat el seu camí de realització personal, així és com està en pau amb el món …julio ok

Aquesta és la pregunta que plantegem avui al Cineclub amb la Carmen Gallego per tal de reflexionar-hi a partir de la pel.lícula americana El amigo de mi hermano de l’any 2011 dirigida per Lynn Shelton. Jack ha perdut el seu germà i no podent suportar el dolor que sent accepta la proposta de la seva millor amiga per passar una temporada en una caseta de vacances que la família té en una remota illa. Quan Jack arriba a la casa es troba amb la Hanna, la germana de l’Iris que ha decidit passar una temporada aïllada de tot i tothom per refer-se d’una ruptura sentimental. la vida de Jack farà un tomb molt espcial a partir d’una boja nit de tequil.es i sexe.
Una pe.lícula de baix pressupost i rodada en només 12 dies.el amigo de mi hermana

dretsEls sons ens acompanyen en el nostre dia a dia. Poques vegades hi parem atenció… només quan un soroll és insuportable o quan per absència d’aquest ens descobrim a nosaltres mateixos. Tot el que ens envolta pot convertir-se en poesia. L’encarregat de fer-nos escoltar els sons amb els cinc sentits és el poeta i arquitecte Martí Noy. Avui DRETS.