From the daily archives: "dissabte, juny 22, 2013"

Foto_Nao_Albet_1A_David_Ruano_TNCEscoltem la música que fa feliç l’actor, dramaturg i director teatral Nao Albet considerat un dels enfants terribles del teatre català, juntament amb un altre actor, Marcel Borras amb qui estan presenten la seva darrera creació a la Sala Petita del TNC, dins del Projecte T6 de suport a la dramatúrgia contemporània que porta per títol: ‘Atraco, paliza y muerte en Agbanaspac’ on el què fan és jugar amb la idea d’anar més enllà de la narració ficcionada. Una obra que estarà en cartell només deu dies.
Nao Albet ens explica fins a quin punt és important la música en aquesta i totes les obres que escriu amb Borr
às, fins i tot en el procés en el mateix procés d’escriptura. També ens explica quins són els seus grups musicals predilectes.

Viure i conviureObrim el temps de tertúlia ja sabeu que de tant en tant ens agrada fixar la nostra mirada en algun col.lectiu concret o en algun projecte interessant per conèixe’l a fons.
L’any 1996 l’Obra social de l’aleshores Caixa de Catalunya posava en marxa el programa Viure i conviure impulsat per donar resposta a les necessitats, d’una banda a joves estudiants que buscaven allotjament assequible i d’una altra, a persones grans que volien companyia.
Fa unes setmanes es tancava la dissetena temporada d’aquest programa amb la participació de 123 convivències a tot Catalunya i una valoració excel.lent tant per part dels estudiants com de les persones grana. A uns els permet tranquil.litat i concentració en els estudis i un estalvi important pel que fa a despeses d’allotjament; per als altres gaudir de la companyia d’algú més jove.
Avui compartim tertúlia amb dues de les parelles que formen part d’aquesta gran família del Viure i conviure, un programa intergeneracional d’habitatge compartit impulsat per la Fundació Catalunya – La Pedrera.
Explican’s més coses de les dues parelles que son amb nosaltres. a la Mª Antònia i l’Arnau. També és amb nosaltres la Mercè i l’Amilcar.

vida al camp estudiAquesta tercera temporada del Maneres de viure hem incorporat un espai mensual amb la intenció de donar valor al diàleg pausat. Els“Diàlegs”, on hem parlat del sentit de les religions, del futur del periodisme, de literatura digital versus literatura de paper, de la parcialitat de la Justícia, de la creació artística, de les tradicions, i d’altres qüestions, amb veus autoritzades que han aportat llum als temes plantejats.
Avui afegim dos dialoguistes per conversar sobre un fenomen que creix dia a dia: la fugida de la ciutat al món rural. Joves urbans, la majoria, que reorienten la seva vida i la seva professió a la recerca d’una sortida econòmica a la crisi: arquitectes que fan de masover, universitaris que volen dedicar-se a l’agricultura ecològica o a la ramaderia, o simplement, joves de comarques que després d’acabar estudis a la ciutat, no ho veuen clar i, contra pronòstic, se’n tornen a l’explotació familiar. En parlem amb Francesc Boronat, president de Joves Agricultors de Catalunya i amb el pastor Eduard Balsells.

morirEl filòsof Josep Muñoz- Redón reflexiona sobre el fet de morir i ho fa a partir de la reflexió del què suposa la mort, l’extrem de l’existència i el què per uns vol dir la porta d’una nova dimensió per altres és l’acabament total i l’inici del no-res. Per tots la mort representa la por i el respecte. La mort ha estat un dels grans temes de la filosofia de totes les èpoques. Fins i tot s’ha identificat el conreu de la filosofia amb aquesta mena de tendència pessimista de parlar sempre de les coses relatives a la mort.

 

Subversió ve del llatí SUBVERTERE, trastocar, donar la volta. Un tema que precisament és el protagonista del cicle de debats
al voltant de la figura i l’obra de Pier Paolo Pasolini, que ha programat el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona concidint amb l’exposició PASOLINI-ROMA que li dediquen a aquest l’escriptor, poeta i director de cinema italià. Dilluns es va fer el primer del cicle de debats que tindran lloc el 25 de juny i l’1 i el 9 de juliol sota el títol “Encara podem ser subversius?”. Parlem de subversió amb la Gisela Llobet. Ella és professora de filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona i col.laboradora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.pasolini_cccb_banner


Dijous a la nit l’ex-president de Caja Madrid, Miguel Blesa abandonava la presó de Soto del Real a Madrid després de l’Audiència Provincial de Madrid decidís anul.lar el cas.
“No em penedeixo de res. Crec que he estat acusat de dos delictes injustament. Vull un jutge imaprcial que és el que no he tingut fins ara”. Paraules que Blesa va adreár als mitjans que l’esperaven.
Podia passar ho apuntava fa unes setmanes Antoni Puigverd.
Obrim a aquesta hora La finestra d’Antoni Puigverd amb la voluntat de trobar una reflexió serena sobre el tema.

miguel blesa surt presó

Ahir divendres el Consell de ministres va donar el vist i plau a la reforma de l’asministració. Amb la remodel.lació, el Govern de Rajoy preten estalviar 38 mil milions d’euros. L’executiu central diu que l’objectiu és eliminar duplicitats mentre que les autonomies hi veuen la voluntat de recentralitzar serveis i competències. El ministre Montoro presentarà la reforma dijous a les Comunitats en el Consell fiscal.
En parlem amb Carles Ramió, catedràtic de Ciència Política i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra.carles ramio

Velentí Serra treballava a la banca quan va sentir la crida religiosa. Els seus vincles amb els franciscans van fer que truqués a la porta dels Caputxins. Després d’uns anys de noviciat a Arenys de Mar va arribar al Convent dels Caputxins de Sarrià on ha viscut immers en la cura dels arxius de l’ordre, donant a conèixer i divulgant aspectes d’aquests documents, a l’abast de molt pocs,  i apropant-los a la nostra vida quotidiana.
Recentment ha redescobert la seva tradició familiar amb les herbes remeieres. De nen sempre va veure l’àvia i la mare en contacte amb les herbes que tenien a l’abast, preparant ungüents i beuratges per curar el bestiar i també els refredats i altres afectacions dels membres de la família. Rellegint manuscrits antics i deturant-se en la tradició remeiera dels monestirs catalans ara es dedica a divulgar la força i el valor així com les propietats de determinades plantes. De llibres Fra Valentí n’ha escrit molts però “Els caputxins i les herbes remeieres” (Ed Mediterrània) del que se n’han fet quatre edicions l’ha convertit en un monjo mediàtic.
Fa xerrades on explica que “les plantes són unes criatures de Déu que ens acompanyen tota la vida i tenen uns principis actius que, si es coneixen, en podem treure molts recursos per viure una vida més saludable i amb més harmonia amb el món natural”.
La crisi ens ha fet tornar a un món més auster, les herbes remeieres recuperen el seu lloc en una societat massa medicalitzada. Fra Valentí sorprès amb l’èxit de la seva proposta té ganes de guanyar temps per a ell i per a Déu, per preparar-se per a la vida eterna.fra valenti 2 ok

Silenci que gravem ! Llums, càmara, acció ! “Alicia al restaurant de les confidències”, Presa (de pèl) nº 54…
Aquesta és la impossible introducció sense claqueta d’un dels capítols de la sèrie d’espionatge estrenada al Juliol del 2010 i que aquesta setmana ens ha ofert un poc sorprenent final. Método-3, la empresa de detectius demandada per escoltes il·legals, entona el mea culpa i compensarà pels danys morals a la presidenta catalana del PP i a la coprotagonista del capítol. Ja no hi haurà judici ni més sucoses entregues farcides de maniobres de poder en aquesta sèrie que no ha superat la seva segona temporada. Que amarga ha estat la sensació per a la seva Audiència…nacional.
La protagonista va anunciar fa mesos que ella arribaria fins al final i fins al final ha arribat. Factura de 80.000€ a liquidar (igual que la empresa que la pagarà) i postres pel suculent menú de la Camacho, secret ibèric i pasta fresca.
Però si vosaltres també en voleu treure algun profit d’aquest assumpte només haureu de donar la resposta correcte al enigma de 8 lletres que us plantejo aquest matí:Com era la càmera que va retratar els advocats de la Camacho de Método 3?

.john leblog