From the daily archives: "diumenge, juny 16, 2013"

beth galí estudi

Beth Galí va anar a veure Chomsky a Boston per prendre-li unes declaracions per un premi d’arquitectura que atorgava el FAD i es va trobar un home fascinant que la va esperonar a anar una mica més enllà. Van parlar poc d’arquitectura. Una conversa de 40 minuts que va transitar per alguns dels temes que a la Beth li bullien al cap.
Aquella trobada va ser l’espurna que va encendre la flama de la curiositat. I La Beth Galí, l’arquitecta va buscar altres persones amb qui anar desgranant el que ells creia un discurs essencial.
13 trobades que ara condensa a CONTRA-DICCIONS un llibre que no sentencia i que genera molts interrogants. Avui Beth Galí és la protagonista de Maneres de Viure i pensar.

 

 

 

Fa dos anys que a Catalunya s’estrenava el primer banc de llet materna. En aquests dos anys el banc de llet ha alimentat 300 nadons prematurs gràcies a les més de 500 mares donants. En parlem amb amb la Dra Montse Sáez, metgessa del Banc de Llet Materna de l’Hospital de Sant Pau.

Banc de Llet Materna

marta MarcoL’ADN és un espai per descobrir l’empremta de personatges rellevants a través d’un testimoni d’exepció, els fills i filles. Coneixem l’actor Lluís Marco, a través de la mirada de la seva filla, la també actiu, Marta Marco que va conversar amb Glòria Trullàs.

Lluís Marco i Marta Marco. Dues persones que destil·len bon humor i sinceritat. Pare i filla enamorats de la mateixa professió amb unes set infinita de nous personatges, amb qui submergir-se en els racons més amagats de la condició humana. Dos actors que es miren l’un a l’altre de cua d’ull, pensant quin dels dos enredarà l’altre primer per fer el salt a la direcció en un futur no molt llunyà… o això esperem!!

siempre-feliz_66465Aquesta és la pregunta que plantegem a la secció del Cineclub, a reflexionar a partir de la pel.lícula noruega Siempre feliz de l’any 2010 dirigida per Anne Sewitsky. Kaja és una bona mestressa de casa. Tot i el distanciament amb el seu marit ella és feliç. Optimista i vital. Fins que arriben l’Elisabeth i en Sigve. L’arribada dels nous veïns la deixen totalment fascinada: són guapos, sofisticats, tenen un fill negre adoptat i, a més a més, canten en un cor. Un nou món s’obre davant els seus ulls tot i les conseqüències que això comportarà. Està clar que la imatge que projectem de vegades no es correspon amb la que vivim.

SOR LUCIA 006

Avui tercera entrega de la conversa que manteníem fa unes setmanes amb Sor Lucia Caram.
Una entrevista que ens duu a Manresa, concretament al Monestir de Santa Clara on Lucia va arribar procedent de Torrent a València i després de 5 anys d’estricte clausura.
Dona activa a qui no li fa mandra demanar ajuda per ajudar els altres tot el contrari. És conscient que aquesta crisi ho ha capgirat tot i que cal treballar de valent per als més febles.

 

 

 

Entrem al món de les aules… lloc d’intercanvi, d’absorció de coneixements, espais oberts a l’experimentació que acompanyen en el creixement individual de les persones.
Perquè creiem que el futur passa per una bona educació, apostem cada setmana per apropar-nos al món educatiu a través de la mirada de l’escriptora, articulista i mestra Imma Monsó.FP Batxillerat

La Lyona va néixer en una família sensible a la cultura. Mentre els pares exploraven diferents camins de l’art: la ceràmica, el disseny gràfic o el teatre, el seu avi programava les pel.lícules al cinema del seu poble. La Marta va créixer entre bobines de cel.luloide amb la mirada posada en una gran pantalla on passaven coses…
I quan va haver de decidir què volia ser de gran va optar pel cinema. Tenia clar que volia fer une pel.lícula. No sap quan. Tampoc té pressa. I mentre apren i explora, com els seus pares, camins diversos que duen al mateix lloc, una manera de viure l’art i la cultura molt en sintonia com és ella. Algú que viu sense imposar-se objectius i el que és més important, viure per viure.
I en aquest camí ha descobert l’art del videoclip on ha destacat convertint-se en una de les veus més escoltades en aquest àmbit, encara que ella esconsideri una eterna aprenent; fa publicitat per sobreviure, fotografies precioses; dibuixa i practica també el disseny gràfic. És la millor manera d’assedegar el seu instint tastaolletes. fa el que fa perquè vol, com vol i quan vol. Tot es complementa i cadascuna d’aquestes disciplines li serveix per compensarla resta. La realització li provoca adrenalina, el disseny gràfic silenci i instrospecció. Perquè no sempre es pot anar a tope i no sempre es pot tenir tot controlat, quelcom que per la Lyona, en constant procés de construcció és pura anècdota.Lyona01