Escoltem la música que fa feliç la periodista i escriptora Llucia Ramis, qui aquests dies ha presentat a Madrid, a la Fira del Llibre, la traducció en castellà de la seva novel.la ‘Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes’, editat por Columna Edicions el passat mes de gener. Titulada en castellà com a ‘Todo lo que una tarde murió con las bicicletas’ (Libros del Asteroide), la novel.la de la Llucia ja es va posar a la venta el 10 de juny. Anteriorment ja ha publicat les novel.les Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys i Egosurfing, per la que va guanyar el Premi Josep Pla el 2010.
La Llucia ens explica quina és la banda sonora de la seva novel.la, en la que a partir d’un viatge al seu poble d’estiueig i un munt de records encadenats fa un retrat de tres diferents generacions que formen una família. Una família que té algunes semblances amb la seva tot i que a la primera pàgina diu textualment que Això no és una autobiografia. Una banda sonora de la novel.la i que, tenint en compte els origens franco-belgues de la família protagonista tenen a veure, per exemple amb la cançó francesa. La Llucia també ens explica quina música sol posar de fons quan escriu, una estona, perquè sino la desconcentra i quines altres debilitats musicals té quan n’escolta, que és sovint.
LLUCIA RAMIS

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *