From the daily archives: "dissabte, juny 15, 2013"

Mini teatresEls teatres petits es troben en una situació crítica, agreujada per l’increment de l’IVA i pel retràs en el pagament dels ajuts públics. Alguns, però, opten per reinventar-se: espais escènics polivalents, formats reduïts, microteatres… a la recerca de nous models per combatre la crisi. Em parlem amb representants de diferents projectes força interessants: dos de ben recents i un tercer, ja consolidat. Felipe Cabezas és codirector artístic de la Sala Fènix; Paula Miralles és coordinadora de programació de MiniTea3.    Joan Negrié, és  actor i un dels impulsors de la Sala Trono de Tarragona

 

anna melich Anna Mèlich és Llicenciada en Ciències polítiques, es va doctorar en aquesta matèria a la Universtitat suïssa de Ginebra. Va fer recerca en diverses acadèmies fins que l’any 1988 va entra a la Comissió Europea. Ha estat cap del departament de recerca sobre la opinió publica europea (l’Eurobarómetre) i posteriorment com a consellera política del president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, en matèria també de comunicació i opinió pública, en el BEPA, fins que fa uns mesos es va jubilar. Així que després de 24 anys instal·lada a Brussel·les ha tornat a Barcelona.

“No sóc un traïdor ni un heroi. Sóc americà” diu Edward Snowden en una entrevista concedida a un diari de Hong Kong. Snowden, és el jove nordamericà, extreballador de la l’Agencia de Seguretat Nacional dels Estats Units que ha revel.lat el programa de vigilància massiva de comunicacions de la Casablanca, posant Barack Obama contra les cordes.
El passat 20 de maig Snowden va viatjar a Hong Kong i des d’allà va filtrar als diaris The Guardian i The Washington Post un extens i detallat programa de ciberespionatge. Per demostrar, diu, la hipocresia del govern dels Estats Units.
Un cas que torna a posar de relleu els grans dubtes relacionats amb la llibertat i la seguretat.
Obrim a aquesta hora La finestra d’Antoni Puigverd amb la voluntat de trobar una reflexió serena sobre el tema.
Snowden

Escoltem la música que fa feliç la periodista i escriptora Llucia Ramis, qui aquests dies ha presentat a Madrid, a la Fira del Llibre, la traducció en castellà de la seva novel.la ‘Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes’, editat por Columna Edicions el passat mes de gener. Titulada en castellà com a ‘Todo lo que una tarde murió con las bicicletas’ (Libros del Asteroide), la novel.la de la Llucia ja es va posar a la venta el 10 de juny. Anteriorment ja ha publicat les novel.les Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys i Egosurfing, per la que va guanyar el Premi Josep Pla el 2010.
La Llucia ens explica quina és la banda sonora de la seva novel.la, en la que a partir d’un viatge al seu poble d’estiueig i un munt de records encadenats fa un retrat de tres diferents generacions que formen una família. Una família que té algunes semblances amb la seva tot i que a la primera pàgina diu textualment que Això no és una autobiografia. Una banda sonora de la novel.la i que, tenint en compte els origens franco-belgues de la família protagonista tenen a veure, per exemple amb la cançó francesa. La Llucia també ens explica quina música sol posar de fons quan escriu, una estona, perquè sino la desconcentra i quines altres debilitats musicals té quan n’escolta, que és sovint.
LLUCIA RAMIS

Aprofundim avui sobre la branca de la filosofia que estudia l’essència i la percepció de la bellesa. Què ho fa que una mateixa cosa una persona la consideri bonica i una altra persona no? És un criteri conscient? Com es poden regular les emocions estètiques?
De tot plegat en parlem tot seguit amb l’Amador Vega, catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.

Amador Vega

Escoltem la música que fa feliç el poeta i traductor Francesc Parcerisas, flamant guanyador del Premi Llibreter, que convoca el Gremi de Llibreters de Catalunya des de fa 14 anys. Un guardó que distingeix novetats que han passat més o menys desapercebudes pel gran públic i a les que el gremi vol donar una segona vida a partir del reconeixement. Enguany, com dèiem, el premi ha distingit en les categories de Literatura Catalana i Altres Literatures el dietari de Francesc Parcerisas ‘La primavera a Pequín’ a més de la novel·la de l’autor canadenc Mordecai Richler ‘El cas d’en Barney Panofsky?. En català, tots dos llibres han estat editats per Quaderns Crema. Avui ens centrarem amb el poeta Francesc Parcerises i en la música que el fa feliç. Ens en parla, de la capacitat evocadora de la música, de música francesa i de la banda sonora que podria acompanyar la novel.la guanyadora del premi, “Primavera a Pequín. Un dietari”, que publica Quaderns Crema.parcerisas_TxemaSalvans

francesc granja-En Francesc duia una vida agressiva. Tenia 32 anys es dedicava al sector del màrqueting i se’n sortia bé. Sense fer-se gaire preguntes sobre qui era i què volia. No planificava a llarg termini, no es posava objectius vitals, es deixava portar.
Un accident va capgirar el seu futur. Després d’allò res va ser igual. Es va quedar sense feina, va perdre la mobilitat i va haver d’aprendre a caminar en cadira de rodes. La nova situació va ser un xoc i va trigar temps a sortir-se’n. Fins que un bon dia va llegir una entrevista que el va sacsejar. Va fer que mirés dins seu i va descobrir que ell com l’entrevistat tenia un do que havia d’explotar. Va començar a interessar-se el món del coaching, a formar-se com a tal i va tornar a entrar en una espiral frenètica de feina.
Als 40 anys havia pres la seva primera decisió essent-ne conscient i descobria que si t’apassiona el que fas les pors desapareixen. Deixava de lluitar per fruir de la vida. Passava a escoltar els altres a parlar des de la genuïnitat, aquest lloc íntim i intransferible, que fa que passió coses. No tant pel que fas o dius sinó per com fas o com dius. Avui en Francesc omple auditoris, escriu llibres i té entre mans un munt de projectes. Tots encarats a transmetre les connexions genuïnes …. connectar amb un mateix perquè la vida faci la resta.

Els sons ens acompanyen en el nostre dia a dia. Poques vegades hi parem atenció… només quan un soroll és insuportable o quan per absència d’aquest ens descobrim a nosaltres mateixos. Tot el que ens envolta pot convertir-se en poesia. L’encarregat de fer-nos escoltar els sons amb els cinc sentits és el poeta i arquitecte Martí Noy. Avui Menú.menu

Aquests són alguns dels temes que tractem amb els tertulians ocasionals que ens acompanyen avui, que són:
l’Elisenda Pallàs, una dona que un bon dia va decidir canviar de vida: prové de l’agressiu món executiu. I la maternitat va fer que prengués una decisió radical però molt madurada: tirar-se de ple a la vida SLOW. Avui és una gran defensora d’aquest estil de vida. Perquè tot es pot fer a un altre ritme. També és amb nosaltres en Josep Mª Farrés, que viu la seva professió amb autèntica passió. Ell és educador social i sap molt bé el que vol dir retallar en aquest àmbit. Treballa al centre de dia, d’adolescents del Centre d’Higiene i Salut Mental de les Corts i també al centre educatiu de Can Llupià, el cautelar de menors que estan en espera de judici o que ja estan complint condemnes curtes. Completa la tertúlia d’avui en Toni Nogales, quijosep maria, elisenda i toni nogalesi s’ha passat mitja vida viatjant, principalment per Africa i l’orient Mitjà. Ha fet del seu hobby una professió que viu apassionadament.

john leblog

Avui, com a tribut a les notícies de la setmana, podria fer aquesta secció impostant la veu, com a contribució a que la secció tingués un interès més alt en les meves declaracions i jo en pogués treure algun que altre rendiment. Però no, la veu serà la de sempre i com ja us haureu deduït, avui parlarem de pagar impostos.
Per una banda hem sentit que la Generalitat abaixarà les taxes als casinos quan tinguem el Barcelona World. Així que facin joc senyors ! Per altre, que en Pere Navarro vol fer un club de solidaris posant fi al concert basc. Prou de música i harmonia! Que heavy … A sobre, hem sabut més d’en Bárcenas, que sembla que te 25 milions més a Suïssa on viatjava amb freqüència per que li agrada esquivar, vull dir, esquiar. Ja només ens va faltar estrenar aquesta setmana amb la suposada evasió fiscal de Leo Messi. De pel·lícula. En aquest cas, Cinema Paradiso o potser Evasió o Victòria. Centrem-nos però en la victòria que cantarà un de vosaltres endevinant l’enigma de 8 lletres que us plantejo ara mateix: Eludirem impostos com a pecat original?