From the daily archives: "diumenge, juny 9, 2013"

El Casal d’Infants del Raval estan d’aniversari. 30 anys des de la seva posada en marxa que celebraran diumenge a la tarda a l’Audtori a la festa Ferran Adrià i la fàbrica de menjar solidari. Un xou culinari per recaptar fons per al Casal dels Infants del Raval que comptarà amb un repartiment de luxe a l’escenari format per: Albert Adrià, Nundu Jubany, Carles Gaig, Joan Roca, Mey Hofmann, Christian Escribà, Carme Ruscalleda i Ferran Adrià.
Per parlar-ne ens acompanya l’Enric Canet, director de relacions ciutadanes del Casal dels Infants del Raval i en Michael i l’Ali Dieng, dos dels participants d’aquest l’espectacle i membres de Casal des de fa uns quants anys.Casal raval

Bonet 1Ara és moment d’obrir l’ADN, aquest espai en què ens submergim en el món de personatges rellevants a través de la veu propera i curiosa dels seus fills. Una mirada íntima al llegat dels pares. Avui Glòria Trullàs parla amb LLUÍS BONET que ens retrata el seu pare, l’arquitecte, JORDI BONET, que va estar 25 al capdavant de les obres de la Sagrada Família.

Jordi Bonet i Armengol va néixer el 1925 a Barcelona, en el sí d’una família catòlica, d’intel·lectuals i professionals lliberals de la burgesia catalana. El seu pare va ser l’arquitecte Lluís Bonet i Garí, format al costat de Josep Puig i Cadafalch i un dels deixebles del genial Antoni Gaudí.

pujante estudiDe salvar la vida d’un pacient a salvar-ne moltes. Així va passar Josep Antoni Pujante del dia a dia del quiròfan a la gestió d’hospitals i a l’alta direcció en el món de la sanitat. Llicenciat en medicina per la UB i doctor en relaciona Internacionals per la UAB. Va ser director de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. Secretari General de l’Institut català de la salut. Honoris causa per diverses universitats i Acadèmic de la Real Academia de Medicina. Ha participat en diverses missions diplomàtiques. Actualment és director de l’Oficina de relacions Internacionals i Cooperació del departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. A més a més ha destacat com a esportista i montanyenc. ha escalat l’Everest , els cims més alts dels cinc continents i les dues zones polars: l’Àrtic i l’Antàrtida.

jenny 2Una situació adversa és l’atur. No tenir feina… Dimarts es coneixien les noves dades d’atur i aquestes indiquen que a catalunya s’ha registrat un descens del 2,3% respecte el mes anterior. A Catalunya el nombre d’aturats arriba a les 642 mil persones.
Un autèntic problema, de fet l’atur és una de les principals preocupacions de catalans i espanyols.
La Jenny Moix ens ha ensenyat a navegar per les nostres emocions per aprendre a viure de manera flexible, per saber adaptar-nos a les situacions adverses. Avui, reflexionant sobre el fet de ser emprenedors.

SOR LUCIA 022Segona part de la conversa que aquest mes de juny mantenim amb Sor Lucia Caram, una monja dominica contemplativa que va arribar a Catalunya procedent de Valencia on la clausura estricta la va refermar en la seva vocació. Sor Lucía ja fa 19 anys va arribar a Santa Clara per revolucionar-ho tot. Després de cinc anys de clausura absoluta en un convent de Torrent València va necessitar agafar aire i amb la vocació refermada va plantar-se a Manresa. Dona activa a qui no li fa mandra demanar ajuda per ajudar els altres. Ha trucat moltes portes. Diu que abans només demanava a deu i que ara per culpa de la crisi demana a tot Déu.

Escoltem la música que fa feliç l’actor Marc Rodríguez, a qui podem veure actualment protagonitzant l’obra Litoral al teatre Romea.
Marc Rodríguez és té àmplia trajectòria de teatre a les seves espatlles: va debutar l’any 1997 a la Sala Beckett amb València, de Paco Zarzoso. Després vindrien muntatges com Titus Andrònic, Una vida al teatre, La dama enamorada, Sallinger, o Obra vista que l’han permès consolidar-se a tota velocitat dins el panorama teatral català.
En televisió, un dels papers que li han donat més popularitat ha estat el de Quim, a la série Porca Misèria. Actualment també el podem veure fent personatges diversos als programes Cracòvia i Polònia de TV3. Vam parlar amb en Marc dels seus gustos musicals, de com li agrada descobrir noves bandes a partir de les recomanacions de les revistes especialitzades, tot i que reconeix els seus germans li van fer descobrir bandes de pop angleses que l’han anat captivant. Comencem per saber quan sol escoltar música.marc_rodriguez

Aquesta és la pregunta que plantegem al CINECLUB a partir de la pel.lícula lícula escollida amb intenció per abordar un tema des de diferents perspectives, les vostres. Un fòrum obert on podeu expressar-vos, opinar i parlar sobre cinema i sobre la vida. Avui mirem CAFÈ DE FLORE, una cinta canadenca de l’any 2011 dirigida per Jean Marc Valleé i protagonitzada per Vanessa Paradisse. L’Antoine és un Dj d’èxit que acaba de separar-se de la seva dona i inicia una nova relació. Pare de dues filles que no acaba de trencar amb la seva exdona. Aquesta història s’entrellaça amb la de Jaqueline qui als anys 60 fruit d’un amor no correspost va tenir un fill amb Sindrome de down. Morts en un accident de trànsit es reencarnen en Antoine i els seus dos amors.Cafe_de_flore-671042652-large

LOMCEEntrem al món de les aules… lloc d’intercanvi, d’absorció de coneixements, espais oberts a l’experimentació que aompanyen en el creixement individual de les perosnes.
Perquè creiem que el futur passa per una bona educació, apostem cada setmana per apropar-nos al món educatiu a través de la mirada de l’escriptora, articulista i mestra Imma Monsó.

SONY DSCNascut a Tarragona l’any 1961, Bargalló és llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona i Màster en Direcció de TIC per la UOC. Va iniciar la seva militància amb Esquerra Republicana al 1991, on va desenvolupar diversos càrrecs. Es va mostrar molt crític amb la reedició del segon tripartit i va deixar la militància al 2009. Actualment col·labora en diversos mitjans de comunicació. Des del 2006 viu i treballa a Alemanya, concretament a Karlsruhe, des d’on posa el seu granet de sorra per a una futura Catalunya independent.

foto 5Obrim el temps de tertúlia ja sabeu que de tant en tant ens agrada fixar la nostra mirada en algun col.lectiu concret per conèixe’l a fons. Per tercera vegada a Maneres de viure compartim el temps dels tertulians ocasionals amb nois i noies vinculats a la Fundació Catalana Síndrome de Down. Per tant és a més a més una tertúlia emocional perquè amb aquests nois i noies i amb la undació ja ens uneix un vincle més enllà que de tant en tant es converteixin en tertulians de ràdio. Gràcies a les seves intervencions hem descobert com viuen, com pensen, com encaren el seu futur i com han de suportar la llosa de la societat que sovint s’encaparra a posar etiquetes.
Aquesta vegada, però hem volgut convidar-los a nois i noies i també els pares. I la visió d’uns i altres ens donaran un ampli aspecte sobre qüestions com l’educació, la vida independent, la vida de parella, etc.. que ens servirà per trencar tabús i desestigmatitzar un col·lectiu, que en molts casos treballa i porta una vida més comuna que el què molta gent pensa. Ens acompanyen l’Eloi Colell i la seva mare, la Dolors Vidal. També és amb nosaltres la Clara i l’Andy. I completen la tertúlia la Carme i l’Antònia.

manel soriaEn Manel va adquirir el gust per la fotografia sortint al camp amb el seu pare botànic i fotografiar flors i plantes. va ser una gran descoberta la fotografia per a un nen que anys més tard es convertiria en enginyer industrial que es dedica a la docència.
Ciència i creativitat es donaven la mà i es complementaven. En Manel va continuar sortint a la natura a atrapar animalions amb la seva càmera que primer va ser anaògica i més tard digital. Hores i hores perseguint un saltamartí, una papallona o una mosca, captant els seus moviments, els colors de les seves ales o la textura de la seva pell quasi imperceptible als nostres ulls. Més tard van venir els ocells i van començar els viatges. Cada vegada una mica més lluny per aconseguir la foto desitjada. I després el cel de nit, les estrelles si la via làctia un gran descobriment que el té del tot embadalit.
Ha estat un autodidacta que ha après als llibres, als fascicles de fotografia, incorporant tècniques utilitzades en submarinsime o astrofísica. Observant la mare terra. Per aconseguir un estil propi que defineix la seva visió del món. Cal observar la natura, dexar-nos seduir per la gran diversitat i riquesa natural. La seva mirada amplificada sobre allò més insignificant i gran a l’hora ens ensenya que l’ésser humà ha d’aprendre molt de les maneres de viure i comportar-se de la natura. segurament les coses ens anirien millor!