From the daily archives: "diumenge, juny 2, 2013"

SOR LUCIA 007 1Converses fragmentades que donen valor al diàleg i a l’espai per on aquest transcorre. Avui iniciem una nova conversa que ens duu a Manresa, concretament al Monestir de Santa Clara. Anys enrera als afores de la ciutat, un emplaçament destinat als leprosos. Actualment el creixement del municipi l’ha engolit. Les pedres del Monestir resisteixen fermes en una zona en plena transformació. El brogit de les màquines, els edificis a mig acabar ho constaten. En aquest racó on el temps es manté impertorbable ens espera Sor Lucia Caram, una monja dominica contemplativa que va arribar a Catalunya procedent de Valencia on la clausura estricta la va refermar en la seva vocació.

cuixart 1Una setmana més obrim l’ADN, per submergir-nos en el món de personatges rellevants a través de la veu propera i curiosa dels seus fills. Avui Glòria Trullàs conversa amb JOAN CUIXART que ens retrata el seu pare, el pintor MODEST CUIXART, un dels artistes catalans més destacats del panorama artístic del segle XX. Va ser un dels màxims exponents de la pintura de la postguerra espanyola.
Pintor d’una raça única, va néixer a Barcelona al 1925 en el sí d’una família tradicional i benestant. Dos fets però van marcar el seu pas de l’infantesa a l’adolescència. Quan ell té 11 anys, arrenca la Guerra Civil espanyola, i amb 15, el seu pare, metge de professió, mor de tuberculosi.

torralba 1 estudiLa vida ens posa a prova constantment. Cal superar obstacles imprevistos, adaptar-nos a noves situacions, prendre decisions, valorar, escollir, destriar el que ens convé i el que no, i fer-ho tenint en compte les conseqüències que les nostres decisions poden tenir en la nostra vida i en la de la gent que ens envolta.
No hi ha manuals, no hi ha receptes que ens permetin destriar el bé del mal i menys en una època en què la crisi econòmica ho ha capgirat tot i ha deixat al descobert una societat desorientada que veu com moltes de les estructures sobre les quels se sustenten son més febles del que podriem pensar.
La vida ens regala les seves lliçons diu Francesc Torralba. Cal aprendre-les, integrar-les i créixer a partir de l’experiència, d’allò viscut i tot allò que encara ens queda per viure. Avui aquest filòsof i teòleg és el protagonista de Maneres de viure i pensar.
Doctor en Filosofia i en Teologia. És professor de la Universitat ramon Llull on ensenya Història de la filosofia contemporània i Antropologia filosòfica. A més a més imparteix curosos i seminaris en altres universitats d’Espanya i Sudamèrica. Forma part de diversos comitè d’ètica. Des del mes de maig de 2011 és President del Consel Assessor per a la diversitat religiosa de la Generalitat de Catalunya i consultor del Consell Pontifici de la Cultura de la Santa Seu. És autor de nombros llibres amb una clara intenció divulgativa sobre la filosofia i els valors. Avui ens presenta “Destriar el bé del mal. L’art de trobar criteris ètics en la vida diària” que edita Pagès Editors.

enamoramentAvui ens proposes parlar de l’enamorament. Aquest estat emocional molt intens que ens provoca determinats sentiments, majoritàriament bons, cap a una altra persona. Un estat que alguns titllen de transitori, d’altres de transformador… un estat que normalment es veu en positiu tot i que no està exempt d’una certa simptomatologia que duta a l’extrem ens pot arribar a causar alguns problemes…

roser amillsEscoltem la música que fa feliç l’escriptora mallorquina i també periodista Roser Amills, autora de  M’agrada el sexe, on la Roser dona les claus per aconseguir la felicitat sexual, plantejant als lectors múltiples qüestions sobre el sexe que, segons ella, no ens atrevim a parlar amb veu alta. El llibre s’ha publicat en català per l’editorial Columna i en castellà per l’editorial Paidós. Amb la Roser començàvem parlant de com la música pot contribuir a la felicitat sexual, de quines cançons li semblen més eròtiques i hem acabat parlant dels seus gustos musicals personals.

saviesa

Avui ens preguntem “Què és la saviesa?”, considerat per uns com un ideal, per altres una utopia, un estadi del coneixement on no s’hi acaba d’arribar totalment. Anomenem savis als que tenen més coneixements que nosaltres però són ells els autènticament savis?

Parlem avui de saviesa i ho fem amb el catedràtic de filologia grega a la Universitat de Barcelona, en Jaume Pòrtulas. Pòrtulas ha publicat, juntament amb el Doctor en filologia clàssica Sergi Grau el llibre “Saviesa grega arcaica” (Ed Adesiara). Al llibre proposen un viatge fins als inicis de la filosofia occidental.

 


Obrim el nostre particular CINECLUB que només és possible gràcies a les vostres aportacions. Sessions de cinema amb la mirada crítica que ens ofereix cada diumenge la filòsofa CARMEN GALLEGO. Una pel.lícula escollida amb intenció per abordar un tema des de diferents perspectives, les vostres. Un fòrum obert on podeu expressar-vos, opinar i parlar sobre cinema i sobre la vida. Avui mirem AMOR BAJO EL ESPINO BLANCO, una pel.lícula xinesa de l’anu 2010 dirigida per Zhang Yimou.amor-bajo-el-espino-blanco-cartel1

francesc torresDimecres s’inaugurava a Venècia la 55ena edició de la Biennal d’Art de Venècia i que un any més, ha compta amb participació catalana. Ho fa amb el projecte “25%: Catalonia at Venice”, una obra de nova producció de l’artista visual Frnacesc Torres i la cineasta Mercedes Álvarez, comissariat per Jordi Balló i organitzada per l’Institut Ramon Llull. “25%” mostra vuit històries de vuit persones que no tenen feina, però que no per això han de ser arraconats per la societat.
“25%” és una producció del fotògraf Francesc Torres i de la cineasta Mercedes Álvarez i organitzada per l’Institut Ramon Llull. El nom del projecte respon a la taxa d’atur d’Espanya, però també vol ser una crida perquè no s’oblidi que darrere de les xifres hi ha persones i històries.
25% es podrà veure a Venècia fins el 24 de novembre.

sala d'esperaEls sons ens acompanyen en el nostre dia a dia. Poques vegades hi parem atenció… només quan un soroll és insuportable o quan per absència d’aquest ens descobrim a nosaltres mateixos. Tot el que ens envolta pot convertir-se en poesia. L’encarregat de fer-nos escoltar els sons amb els cinc sentits és el poeta i arquitecte Martí Noy. Avui Sala d’Espera.

Wert-Educacion--644x362Entrem al món de les aules… lloc d’intercanvi, d’absorció de coneixements, espais oberts a l’experimentació que aompanyen en el creixement individual de les perosnes.
Perquè creiem que el futur passa per una bona educació, apostem cada setmana per apropar-nos al món educatiu a través de la mirada de l’escriptora, articulista i mestra Imma Monsó.

irene, carlos i enriqueAquests són alguns dels temes que posem sobre la taula i que són motiu de reflexió dels nostres tertulians ocasionals que avui són: Irene Martínez, mestra i actualment és la cap de comunicació d’una entitat pública. Compromesa, preocupada pel futur dels joves. Amant de la literatura escrita per dones.També ens acompanya Carlos Márquez, assessor financer i dum money, és a dir que es dedica a ensenyar a planificar el diner a llarg termini en funció de les nostres necessitats. Es dedica a donar xerrades en diferents àmbits fent pedagogia sobre la relació de les persones amb els diners on explica termes com educació financera o intel.ligencia financera. Completa la tertúlia en Enrique Richard, enginyer tècnic i voluntari a la Fundació ARRELS, una entitat que treballa per reinserir persones que han fet del carrer la seva llar. L’Enrique va arribar a Arrels quan es va jubilar amb ganes d’aportar una part del seu temps lliure per ajudar els altres. Al carrer ha après moltes coses que ara explica al llibre “Con cartones por la calle“.

 pablo-La vocació a en Pablo li va arribar tard. Però quan ho va fer va explosionar de tal manera que ja res va poder aturar-ho. Ell sempre l’havia alimentat silenciosament. la música formava part de la seva vida, era una de les coses més importants per a ell. Escoltava música clàssica, comprava música classica, li regalàven música clàssica, però mai s’havia plantejat estudiar música, com ho havien fet altres companys seus. I de tots els instruments que coneixia la veu era el que més li atreia.. així que tímidament va començar a cantar al cor de la seva escola, més tard als cors del seu poble fins que el cant va anar a poderant-se de tot el seu temps lliure. I va haver de decidir.
Quan va acabar el batxilerat va entrar al conservatori. Tenia 19 anys i un calaix ple de somnis per fer realitat. Al conservatori es va adonar que els estudis eren poc flexibles i que dins del cant només es contemplava l’òpera i a ell el que li agradava era la música antiga… gràcies a la viola de gamba que va començar a estudiar al mateix temps i a la complicitat d’alguns professors que van entendre les seves necessitats en pablo va poder explorar territoris fins aleshores poc coneguts. Va continuar estudis a salamanca i més tard a Catalunya.
Estudis que sempre ha compainat amb la feina. I és que és dalt d’un escenari on ha après el què vol ser. Confrontant-se amb el públic i amb ell mateix ha descobert coses d’ell mateix que no coneixia. Frec a frec amb els espectadorsm sentint el seu alè al clatell ha aconseguit superar pors, dubtes… ha aconseguit aprendre a dominar la situació posar els fonaments per al seu futur. És quan baixa de l’escenari quan es troba amb la dura realitat, la d’ell i la de molts joves com ell que lluiten per construir-se en un context econòmic i social poc esperançador. Diu la dita que qui canta els seus mals espanta, potser per això en Pablo gaudeix cantant, ara més que mai!