From the daily archives: "dissabte, juny 1, 2013"

anna-moliner

Escoltem la música que fa feliç l’actriu Anna Moliner, una de les protagonistes de l’obra teatral Barcelona que es pot veure aquests dies a la Sala Gran del TNC interpretant el personatge de la Victòria, aquesta noia que té un talent innat per la música, com també és el cas de la mateixa Anna Moliner, una actriu amb molts registres i una de les veus més prometedores del musical català per no dir ja confirmades ja des de l moment en que va interpretar el paper de la Caputxeta Vermella al musical Boscos endins de Dagoll Dagom l’any 2008, una obra que reunia els personatges més populars dels contes. Amb aquesta companyia també ha treballat a Mar i Cel i a Aloma. Posteriorment va entrar a formar part de la companyia estable T6 del Teatre Nacional de Catalunya, on ha estrenat diverses obres d’autors contemporanis com ara Pere Riera, Jordi Casanovas, Josep Maria Miró, Marc Angelet, Cristina Clemente i Marta Buchaca, entre d’altres. Els més petits la la relacioneu de seguida amb el Club Super3 on fa el personatge de la Tru, una alegre porqueta que tot ho veu “amazing” i “wonderful”. Al mateix canal també la recordareu per ser la Janis a la sèrie ‘La sagrada família’.

Franc-Aleu-amb-cuiners-450x253Fa uns mesos teniem el gran plaer de conversar en profunditat amb els germans Roca, abans que reconeguéssin el seu restaurant com el número 1 de la cuina mundial. Una conversa al mateix restaurant on els tres germans ens obrien les portes del seu imaginari i ens explicaven amb certa timidesa el projecte d’una Gastroòpera que aleshores estava en ple procés de creació.
Fa unes setmanes en Joan, en Josep i en Jordi de la mà de l’artista Franc Aleu presentàven El Somni. La culminació d’un llarg procés de creació que ha comptat amb la complicitat de moltíssimes persones que han anat nodrint de talent aquesta òpera gastronòmica que va directa a les emocions.
Es tracta d’un treball de gran recorregut, han estat treballant mesos per a elaborar una història que es capbussa en les qüestions essencials de l’existència; un sopar per a 12 comensals molt especials, una exposició que es pot veure al Cetre d’Arts Santa mònica de Barcelona, una pel.lícula i un llibre objecte que s’estan cuinant i si tot va bé estaran llestos d’aquí a uns 5 mesos.

serEl filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona sobre l’ésser, sense cap mena de dubte el concepte més sovintejat de tots els que podem trobar a les històries del pensament occidental, de Parmènides a Heidegger.Indefinible, per la seva ambigüitat, va adquirint, a través de la història diverses qualitats gràcies a la seva interpretació. Muñoz-Redón reflexiona sobre quina visió de l’ésser segons filòsofs com ara Plató, Aristòtil, Karl Rogers i Kierkegaard.

Tosca és la solució a l’enigma que plantejava avui en John Leblog, que recordem, era “Quina va ser l’actitut poc respectuosa amb els Prínceps d’Astúries i Girona  poc abans de l’inici de l’estrena operística  a la que van assistir dijous al Liceu?liceu

cristina badosaÉs moment d’obrir una nova finestra del Visions de Catalunya des d’Europa. Catalans que des de la distància geogràfica analitzen el procés sobiranista català i ens fan partíceps de les diferents sensibilitats europees en relació a la independència de Catalunya.
Avui ho fem amb Cristina Badosa. Malgrat que ella viu entre Begur i Barcelona, està vinculada a la Universitat de Perpinyà des de fa 14 anys, on és catedràtica de literatura catalana. Badosa també destaca per ser una gran estudiosa de la vida i obra de Josep Pla, del qual en va publicar una extensa biografia. També de la literatura nord-catalana i de la literatura catalana contemporània. És traductora i ha publicat nombrosos articles sobre aquestes matèries. També és membre de la comissió científica del Projecte de Recerca en Arts Escèniques Catalanes, pilotat per l’Institut del Teatre de Barcelona.

La Llei promoguda pel ministre Wert, la LOMCE, no agrada. Ni al govern, ni a la comunitat educativa. Aquesta setmana el president mas reunia els diferents partits polítics catalans, proposava un nou paquet de propostes per incloure a la nova llei i reclamava un front comú a Madrid. Dijous al Congrés dels Diputats es feia evident el rebuig a la Llei Wert amb una reunió conjunta dels partits, sindicats i associacions de pares contraris al contingut de la nova norma. Amb la voluntat que el ministre faci marxa enrera.
Obrim a aquesta hora La finestra d’Antoni Puigverd amb la voluntat de trobar una reflexió serena sobre el tema.LOMCE

Ens ho deien fa unes setmanes la necessitat d’aliments bàsics va en augment i les prestatgeries dels Banc dels Aliments no podran garantir les donacions durant els propers mesos. Per aquest motiu des de l’entitat s’ha decidit fer un nou recapte d’aliments. D’aquí a una estona es posa en marxa la campanya “La fam no fa vacances”. En parlem amb la Belén Giménez, coordinadora de la campanya.La fam no fa vacances

La Júlia ha après que planificar és important per deixar-se portar per la vida. Ara fa de Doula, li agrada però no descarta que d’aquí a un temps pugui fer una altra cosa. De fet, la seva vida ha estat un camí d’exploració. Convençuda que la seva vocació era la infermeria va optar per a formar-se com a tal. A la pràctica es va trobar amb quelcom molt diferent. Sentia que no encaixava en la seva manera d’entendre la professió i va deixar la feina per treballar en una impremta.
I com que tot suma i res és excloent a la motxilla d’infermera hi va posar allò que havia après com a impressora, més tard hi va afegir allò après en un curs de mediació i ensenyant a resoldre conflictes va aprendre que podia continuar fent camí. sense tancar-se a res va sentir a parlar de les Doules i la curiositat per aquest món desconegut la va portar a descobrir que aquesta figura conjugava a la perfecció amb el seu caràcter, li aportava la part emocional que no havia trobat amb la infermeria.
julia doula-Emocions que se li van despertar amb els embarassos, tres. L’exploració de la maternitat, la seva vivència podia servir a altres dones que com ella decidien ser mares plenes de dubtes… El camí de la Júlia s’ha anat contruint a partir de destriar què és el que li convenia més a cada moment i destriant de manera lliure ha trobat allò que l’omple. Ara fer de Doula en un futur qui sap…

Mal tràngol el què han passat aquesta setmana els Prínceps d’Astúries i Girona en assistir a l’estrena d’un òpera de Donizetti a Barcelona.
Us descric la escena per que la anar liceu. Rebombori a la Rambla, arriba el cotxe oficial, en surt el duet i un públic dividit entre aplaudiments i xiulets els dona una agredolça i previsible benvinguda. Però el millor estava per venir.
La parella entra a la sala i el públic, més refinat que el del carrer, els acull amb una xiulada in crescendo que els torça el gest i incomoda a les autoritats. L’alcalde, a la opera, bufa, i el president del Liceu, felipant, sembla reialment desconcertat i compensa la cridòria amb un aplaudiment que sona a falset. Segons després, torna la calma i comença l’espectacle real. Dia infaust per als borbons, però tot es pot superar no?
L’enigma que planteja John Leblog té 5 lletres i és el següent: Com podríem qualificar la actitud del públic?
john leblog