From the monthly archives: "juny 2013"

Mamma gAvui parlem d’espais que han anat guanyant terreny en els darrers anys: els espais de criança compartida. En concret de MamaG,  una associació sense ànim de lucre que és també una xarxa d’ajuda mútua i d’intercanvi de coneixements, béns i serveis amb voluntat de transformació econòmica, social i ambiental. Una xarxa que s’inicia dins la Cooperativa Cultural Rocaguinarda amb el nom de MamaGuinarda, l’any 2010, com espai de trobada de famílies del barri del Guinardó. A l’estudi ens acompanyen l’Elisabet Ceballos, coordinadora de projectes de MamaG i l’Eva Lorite, responsable del local social de l’associació, i de l’activitat que es duu a terme en aquest espai de criança.

alvarez  1Els ciutadans han fet seu el carrer. Aixecant pancartes, lluint samarretes reinvindicatives, grogues, verdes.. han tenyit carrers i places de les nostres ciutats. Descebuts, emprenyats, disposats a canviar les coses …. Dues vagues generals (14 de novembre i 23 de maig) amb pocs mesos de diferència. La ciutadania s’ha mobilitzat en diversos fronts i ens aquestes mobilitzacions els sindicats han estat una peça clau. Sindicats que abans lluitaven per aconseguir drets pels treballadors i ara ho fan per que els treballadors no perdin la feina. Des de la reforma laboral de fa un any cada dia hi ha 16 ERO i 89 aturats més a Catalunya. Xifres que desborden. Avui Josep Maria Alvarez, secretari general de la UGT és el protagonista de la secció maneres de viure i pensar.

No ens n’acabem de sortir. Continua la situació de crisi. Les dades d’atur no ajuden a veure la situació en positiu. La gent està cansada, descebuda, impotent davant les solucions que donen els polítics per sortir de la crisi. Cada vegada més lluny de la ciutadania, aquesta reclama noves formes de fer política, més properes a la gent del carrer, més compromís. Els casos de corrupció no ajuden a positivar la situació.jenny

oriol broggi

Com cada diumenge a aquesta hora, obrim l’ADN, un espai en què ens submergim en la vida de persones rellevants de la nostra societat. Ho fem a través d’una veu privilegiada, la dels seus fills. Avui Glòria Trullàs parla amb el director de teatre ORIOL BROGGI, que ens retrata el seu pare, el cirurgià i humanista MARC ANTONI BROGGI.
Marc Antoni Broggi va néixer a Barcelona l’any 1942. Ell va ser el primogènit del matrimoni Moisès Broggi i Angelina Trias. Després vindrien 6 fills més.

Ens acomiadem de Sor Lucia Caram a la capella del convent, lloc privilegiat de pregària. On Sor Lucia i les altres quatre germanes que viuen a santa Clara es troben per resar. Punt final de la conversa fragmentada que hem mantingut amb Sor Lucía Caram que ens dut a Manresa, concretament al Monestir de Santa Clara on Lucia va arribar procedent de Torrent a Valencia i després de 5 anys d’estricte clausura i des d’on ha secsejat la vida en aquesta ciutat del Bages. Implicada en nombrosos projectes socials que donen sentit a la seva vocació religiosa.Sor lucía caram IV

Avui parlarem d’una activitat que reconeguem-ho, ens agrada i practiquem sovint als catalans. Alguns de manera gairebé obsessiva: queixar-nos. De motius no ens en falten…ens queixem dels polítics, del temps, dels nostres veïns, del soroll, dels horaris dels partits de futbol, de què car està tot, de què això ja no és el que era… de tot. Fins i tot del què no està al nostre abast cambiar, com ara el temps que fa.
Tot seguit parlem amb una persona que treballa diàriament amb les queixes, en Rafael Ribó, síndic de greuges de l’entitat que duu aquest nom, on es poden presentar queixes sobre les administracions públiques. rafael_ribo_sindic_2010


foto 3Obrim el temps dels Tertulians ocasionals del Maneres de viure. Avui en el format que un cop al mes compartim amb alcaldes i alcaldesses de municipis mitjans i petits del país. En aquesta recerca d’un relat més pròxim als ciutadans, avui volem parlar del nostre patrimoni cultural.
Ens acompanyen els alcaldes de Sort, LLÀTZER SIBÍS,  l’alcalde d’Alp, RAMON MOLINER i IMMACULADA CONSTANS, alcaldessa de Queralbs.

Aquesta és la pregunta que plantegem al Cineclub a partir de la pel.lícula que ens proposa la filòsofa CARMEN GALLEGO. Una pel.lícula escollida amb intenció per abordar un tema des de diferents perspectives, les vostres. Un fòrum obert on podeu expressar-vos, opinar i parlar sobre cinema i sobre la vida. Avui mirem WILL (You’ll never walk alone), una cinta britànica de l’any 2011 dirigida per per Ellen Perry amb Bob Hoskins , Alice Krige i Kristian Kiehling com a protagonistes.
Narra la història de Will, un nen que recupera el seu pare després d’uns anys d’estar en un orfanat. Fan del Liverpool viurà una de les històries més emocionants que es pugui imaginar.will

pep parés foto

Pep Parés. Calen poques presentacions. Historiador, actor, director de Pirena… algú que ha viscut molt intensament la vida i que ara busca lloc per als que té més a prop. Amb els anys les seves prioritats han canviat.
Als 50 anys li van detectar per casualitat en un control rutinari Hemocromatosi, un excés de ferro a la sang que si no es veu a temps, com passa la majoria de les vegades, es corre el risc que la malaltia afecti importants òrgans vitals. Per sort a en Pep li van detectar i amb el tractament adequat se n’ha sortit i fa vida normal, fins i tot pot donar sang un parell de cops l’any.
Va ser dura aquella època d’entrades i sortides de l’hospital, de proves i diagnòstics. Va ser quan va prendre consciència del que volia dir estar malalt. Se sentia un malalt, però no volia que la seva activitat se’n ressentís. Repassar la vida d’en Pep és de vertigen. Ell mateix reconeix que durant uns anys va fer de tot. Va viure intensament el teatre, aquí i a l’estranger; a la tele va ser Oliana Molls, el Capità Enciam i tants d’altres personatges; va fer de periodista… fins que la trobada fortuïta d’un gos nòrdic li va fer recordar les lectures de quan era nen i submergir-se en un nou món per explorar.
Del seu amor pels gossos en va néixer Pirena, una cursa amb gossos i trineus que és mirall de molts i bons valors. En Pep viu entregat als seus gossos i ala família a qui torna tot el temps que creu que no els ha dedicat durant els anys de productiva bogeria.

 

 

Entrem al món de les aules… lloc d’intercanvi, d’absorció de coneixements, espais oberts a l’experimentació que acompanyen en el creixement individual de les persones.
Perquè creiem que el futur passa per una bona educació, apostem cada setmana per apropar-nos al món educatiu a través de la mirada de l’escriptora, articulista i mestra Imma Monsó.massacres a les escoles

La lectura és una manera de viure, una manera d’enfrontar-se al món, una manera d’adquirir coneixements i una manera de viatjar a altres móns sense haver de mouren’s de casa. A Maneres de viure ens agrada dedicar un temps a les lectures que ens fan créixer, les que ens converteixen en lectors.
La Lola Casas, mestra i divulgadora de literatura infantil i juvenil, a més d’escriptora de llibres per a infants i joves i de poesia ens ens porta propostes de lectura per convertir-nos en petits grans lectors ens fa un seguit de recomanacions literàries escrites pel novelista i autor de contes anglès Roal Dahl entre les que destaquen: Charlie i la fàbrica de xocolata, James i el préssec gegant, Matilda i Les bruixes.
lola casas estudi