From the daily archives: "diumenge, maig 26, 2013"

carme i pere estudiDurant tres dies conscutius el 16,17 i 18 de març de l’any 1939, la ciutat de Barcelona va viure els pitjors bombardeigs per part de les tropes aliades. Ordenats directament per Mussolini, van van arrasar la ciutat, el soroll eixordador va atemorir la població i van matar gairebé un miler de persones. Entre les parets d’una casa la vida trasncorre, però ningú es manté aliè al què passa portes enllà. Barcelona és una ciutat assetjada i en aquesta ciutat hi ha qui lluita, qui resisteix i qui es rendeix a una guerra que ho ha esberlat tot. BARCELONA és el títol d’una obra de teatre escrita i dirigida per Pere Riera, es va estrenar fa unes setmanes al Teatre Nacional de Catalunya i avui hem portat un bocí d’aquest muntatge amb els seus protagonistes inclosos al Maneres de viure. Descobrim més detalls d’aquesta obra de teatre amb el seu director, en Pere Riera i amb alguns dels seus actors protagonistes, la Míriam Iscla, l’Emma Vilarassau i l’Anna Moliner.


 

foto 1Parlem d’educació, un dels pilars fonamentals de la societat, que passa per moments especialment confusos. Ho estem veient amb el primer tràmit de la llei Wert, la setena de l’etapa democràtica: LOECE, LODE, LOGSE, LOPEG, LOCE, LOE… i ara LOMCE. Catalunya va aprovar la LEC (Llei d’Educació de Catalunya) el 2009. Tot plegat, coexistim en un marc de competències compartides i amb el rerefons de la crisi i d’una dada molt negativa: la de ser el segon país amb l’índex més alt d’Europa en fracàs escolar o abandonament prematur de les aules.
Però…, Qui paga?, Qui mana?. Què passarà amb aquesta setena reforma estatal, que s’aprovarà sense consens, que arriba carregada de contingut ideològic i que atempta contra el model d’immersió lingüística de Catalunya i contra la cohesió social?, què passarà amb aquesta polèmica llei que ha aixecat les primeres crides a la insubmissió?
Conversem sobre ensenyament amb ERNEST MARAGALL.

bully7Entrem al món de les aules… lloc d’intercanvi, d’absorció de coneixements, espais oberts a l’experimentació que aompanyen en el creixement individual de les persones.
Perquè creiem que el futur passa per una bona educació, apostem cada setmana per apropar-nos al món educatiu a través de la mirada de l’escriptora, articulista i mestra Imma Monsó.

PILARIN BAYES 022Avui acomiadem la Conversa fragmentada d’aquest mes de maig. Durant quatre setmanes la il.lustradora Pilarin bayés ens ha obert les portes del seu estudi i ens ha confessat una de les seves passions més personals, la il.lustració. La PIlarín dibuixa des que era petita, tot i que prové d’una família d’il.lustres metges… ella va voler ser artista i a casa li van donar tot el suport que necessitava. Una conversa amable que va tenir lloc a la casa que la dibuixant té a Vic, concretament al barri de santa Anna, on hi va arribar ja fa anys quan tot estava per fer. El sol fa mal els ulls de tant brillant que és, els camps grocs de colza ens han acompanyat al tram final del trajecte i ara sseguts al jardí un aire fresquet de Primavera acarona les paraules de la Pilain.
Els anys d’infantesa, els hiverns d’un fred ben diferents al d’ara, el bon veïnatge, l’espiritualitat, el viatge… de mica en mica anem entrant en el seu món, sense dubte els seus dibuixos ens hi acompanyen.

Ens referim a la Fundació Autònoma Solidària que vol assolir aquest objectiu que comentaves mitjançant la promoció de la participació voluntària de la comunitat universitària i el treball. Tot plegat per garantir la igualtat d’oportunitats.
Qui ho fa possible és un grup de voluntaris, actualment 250, organitzats en diversos programes que treballen en equip de manera compartida i a la vegada de manera autònoma per respectar les característiques i necessitats de cada programa i garantir els objectius establerts.
Ens acompanyen la Sara Martínez, responsable de voluntariat de la Fundació Autònoma Solidària i l’Estel Peix, responsable de l’àrea de Cooperació d’aquesta Fundació.
fundació autònonam estudi

PIRAMIDEAvui ens preguntem “Què és la necessitat?”, un terme de significat ampli…..ja que ens hi podem referir per exemple com a sentiment de mancança o també com a la necessitat que provoca la demanda d’un producte o servei.
En parlem amb el sociòleg i professor de sociologia a la Universitat de Barcelona, Jaume Farràs Farràs.

 

alcaldes culturalsObrim el temps dels Tertulians ocasionals del Maneres de viure. Avui en el format que un cop al mes compartim amb alcaldes i alcaldesses de municipis mitjans i petits del país. En aquesta recerca d’un relat més pròxim als ciutadans, avui volem parlar del nostre patrimoni cultural.
Ens acompanya Estanislau Fors, alcalde d’Arenys de Mar, així com l’alcalde de Roda de Ter, en Jordi Serra i l’alcalde de Folgueroles, Carles Baronet.



joan coflent-En Joan havia acabat de fer 61 anys, no sabia què era estar malalt, mai havia entrat en un quiròfan… unes gotes de sang a l’orina van desencadenar un greu diagnòstic: un càncer de bufeta que es va reproduir fins a tres cops.
De sobte la seva vida va canviar, el seu cos atlètic acostumat a l’esforç, estava molt tocat i el seu cap era incapaç de processar la informació, positivar-la i intentar caminar cap endavant. Va entrar en una produnda depressió.
Buscant la manera de sortir-se’n. Se li va aparèixer el seu segon amor, la mare que l’havia acollit tantes i tantes vegades i va recórrer a ella, a la muntanya, per intentar tornar a recuperar la il.lusió perduda.
Va sacrificar unes vacances de Nadal, amb tot el que això comporta i la complicitat familiar per fer l’Aconcagua. Va fer el cim i allà dalt, observant la immensitat de l’horitzo i la feblesa de la nostra vida va decidir fer els 7 cims més alts del món. N’havia fet dos, només li quedaven 5.
Ara que ha aconseguit fer els 7 cimes ha escrit el llibre “Els meus 7 cims. Un camí per superar el càncer” (Columna) per explicar a la gent que la muntanya li ha retornat l’equilibri mental, l’ha retornat a la vida… l’ha fet conscient de que la vida cal lluitar-la.