From the daily archives: "dissabte, maig 25, 2013"

jenny 2En temps canviants com els que vivim actualment necessitem una bona brúixola per orientar-nos. De brúixoles n’hi ha moltes, de moltes classes, les nostres idees, les creences, la nostra ment… però de vegades l’orientació ens arriba d’una manera quasi màgica, és el que en diem intuïció. En parlem amb la psicòloga Jenny Moix.

Acatar és el què han de fer els ciutadans indignats per la vestimenta blaugrana amb la que han guarnit l’estàtua de
Cristòfor Colom. Recordem que l’enigma plantejat per John Leblog d’avui és: Que hauran de fer els ciutadans submisos amb aquesta decisió municipal?
colonfcb-15016

Els sons ens acompanyen en el nostre dia a dia. Poques vegades hi parem atenció… només quan un soroll és insuportable o quan per absència d’aquest ens descobrim a nosaltres mateixos. Tot el que ens envolta pot convertir-se en poesia. L’encarregat de fer-nos escoltar els sons amb els cinc sentits és el poeta i arquitecte Martí Noy. Avui el so d’una ona expansiva inspira el seguent poema.
Nuclear Blast

Toni CodinaToni Codina té formació en filosofia, Ciència Política i Direcció d’Empreses. Vinculat a entitats relacionades ambla cooperació internacional. L’any 1991 va començar a dirigir l’ONG Setem. En aquest àmbit havia exercit diversos càrrecs directius en les coordinadores catalana i espanyola d’ONG per al desenvolupament. L’any 2007 es va incorporar a la Taula del tercer sector ocupant el càrrec de director.

cabañaEl filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona sobre aquest tema, entenent la caa com una protecció contra l’existència ferèstega que queda representada per un bosc. Muñoz-Redón cita Wittgenstein com un filòsof que opta per refugiar-se al bosc a viure, fugint de la societat. També Nietzsche va plantejar-se contruir-se una cabana, tot i que la cabana més famosa que existeix en l’àmbit del pensament és la que va aixecar Heidegger amb les seves pròpies mans a la Selva Negra.

Ara és moment d’obrir una nova finestra del Visions de Catalunya des d’Europa. Catalans que des de la distància geogràfica analitzen el procés sobiranista català i ens fan partíceps de les diferents sensibilitats europees en relació a la independència de Catalunya.
Avui ho fem amb el valencià Carles Bartual. Ell és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València i màster d’Edició. Va ser coordinador del programa de Llengua i Cultura Catalana del Departament de Llengües Romàniques de la Universitat de Chicago. Des de fa 4 anys, està establert a Hongria on treballa donant classes de llengua i literatura catalanes a la universitat ELTE de Budapest.carles bartual

aldarulls-SueciaLa crisi econòmica ha desplaçat molts altres temes de l’agenda informativa. No es parla de terrorisme, no es parla de maltractaments, no es parla d’immigració… no se’n parla fins que esclata algun conflicte en algun punt del mapa que ens fa adonar de problemes emmudits que continuen latents.
Aquesta setmana hi ha hagut importants aldarulls a la perifèria d’Estocolm, els pitjors que ha viscut la ciutat en dècades, després que la policia matés un immigrant que, segons les autoritats, els amenaçava amb un matxet. A Londres dos homes d’origen nigerià van atacar i assasinar un soldat britànic; assanitat pel qual Londres ha activat l’alerta antiterrorista.
A aquesta hora obrim La finestra d’Antoni Puigverd amb la voluntat de trobar una reflexió serena sobre el tema.

En José Maria va néixer a Súria en una família molt humil i gràcies a l’esport va poder viatjar i conèixer món. Va començar a practicar esport als 9 anys i als 12 i després d’anar a veure molts entrenaments del seu germà és va iniciar en les arts marcials. Pas a pas, però sempre amb una fita al cap. Ser Campió del món, el que va aconseguir en dues ocasions.
Un esport d’elit que requeria un doble esforç, d’una banda hores i hores d’entrenament i de l’altre compaginar-ho amb alguna altra feina que li permetés viure. Sempre amb els peus a terra tenint molt clar d’on venia i els valors que les arts marcials li havien transmès, en José Maria es va anar reinventant i quan va fer 32 anys va deixar el karate i va començar a convertir-se en empresari.
Es considera un emprenedor diferent, a qui l’estimula aprendre, no ha parat de formar-se i aprendre i com un autodidacta ha aconseguit crear amb el seu germà una empresa de telefonia al núvol que dona feina a 45 persones. No li interesen tant els diners com a fi sinó el que els diners li permeten fer, invertir en la seva empresa, generar més llocs de treball i donar feina a altres… Aquest és el sentit que ha trobat a la seva vida generar riquesa des de la humilitat i essent molt conscient que als llocs s’arriba pels caminjosé maria-s més inspospitats, després això si, d’haver-s’hi deixat la pell.

El dit al l’ull. Això és el què Cristòfor Colom ha posat a molts ciutadans de Barcelona en haver-se descobert aquesta setmana vestit de blaugrana tot promocionant la nova equipació culer. Ni que al consistori diguin que és una acció excepcional, ni que l’alcalde digui que els 100.000€ seran per a obres socials, ni que els periquitos es conformin amb tenir ja tot el cel de blanc i blau…la polèmica s’ha instal.lat ja al final de la rambla i la negra flor s’ha tornat blaugrana projectant al món la imatge del club més gran i posant en un compromís l’ajuntament que amb la suculenta quantitat ja pensava tenir l’aprovació popular collet avall.
I a tot això, avui senyalarem al guanyador que descobreixi l’enigma de 6 lletres que ben aviat quedarà dit:
Què hauran de fer els ciutadans submissos amb aquesta decisió municipal?

logo-john-leblog