From the daily archives: "diumenge, maig 19, 2013"

miranda pp ulleresAvui Glòria Trullàs parla amb la dissenyadora i bloguera, MIRANDA MAKAROFF que ens retrata els seus pares, la dissenyadora LYDIA DELGADO i el músic i compositor SERGIO MAKAROFF.
Sergio Makaroff va néixer a l’Argentina al 1951. De pare dentista i mare mestressa de casa, de molt jove ja es va sentir atret pel món de la música, la moda i també per les dones. Va triomfar amb el seu germà amb el grup Los Hermanos Makaroff. Al 1978 emigra a Espanya on va continuar en el món de la música en solitari, amb èxit. Després d’uns anys allunyat, al 1996 torna als escenaris. El seu darrer treball, del 2011 es titulava ‘El inventor del rompehielos’. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació. Es va fer especialment popular quan l’humorista Andreu Buenafuente el va fitxar pel programa ‘La cosa nostra’.
Lídia Delgado va néixer a Barcelona i tot i que inicialment es va decantar per la dansa -va ser ballarina del Gran Teatre del Liceu-, de la mà d’Antoni Miró va entrar en contacte amb el disseny de moda, les teles, els colors.. i se’n va enamorar. Al 1987 crea el seu propi taller i al 1992 participa per primera vegada a la Passarel·la Gaudí. Els seus dissenys exclusius, elegants i innovadors, la converteixen en una dissenyadora consagrada.

Isona Passola estudiEl cinema permet explicar com és el teu país al món. No es cansa de repetir-ho en una època en què la indústria del cinema a casa nostra passa per un molt bon moment creatiu que no va acompanyat del finançamment necssari per tirar endavant projectes que mostren que hi ha un gran talent i diversitat. Tant és en la llengua, tan és el que expliquin. L’important és que siguin bones històries que arribin per la vida directa de les emocions al públic. Fa unes setmanes la gent del cinema ha escollit Isona Passola com a presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català. Una dona que fa anys va decidir que no esperaria que la truquéssin per treballar sinó que seria ella que trucaria. I així ho ha fet. Amb la tossuderia i l’entusiasme que demostra ha aconseguit tirar endavant diversos projectes que han situat Catalunya al Mapamundi. Avui Isona Passola és la protagonista de Maneres de viure i pensar.

Sense tu les coses també m’anirien bé” en comptes de “Sense tu no podria viure”. Perquè la felicitat no te la pot donar ningú més que tu. Està a les teves mans decidir com viuràs les coses. És un estat interior…
Aquestes són algunes de les coses que Joan Garriga exposa en el seu darrer llibre “El buen amor en la pareja” un petit tractat sobre l’essència de les relacions de parella.
Joan Garriga és psicòleg, terapeuta gestalt. L’any 1986 va fundar l’Institut Gestalt de Barcelona i des d’aleshores s’ha especialitzat en constel.lacions familiars …
joan garriga estudi

Avui als espais comuns coneixerem l’ONG Amics del Nepal que té en marxa dos projectes molt interessants.
Amics del Nepal és una ONG molt activa que no para de projectes i iniciatives… tots ells relacionats amb aquest país, perquè d’alguna manera l’associació va néixer a partir d’un grup de persones que havien adoptat nens als orfanats d’aquest país. Tots els recursos que generen les activitats que realitzen van a parar a finançar projectes educatius així com l’arranjament i creació de nous centres que serveixn per al desenvolupament integral dels nens i nenes.
Fa unes setmanes el Màgic Andreu s’embarcava en una aventura que d’aquí a uns minuts sabrem com està anant.
Contactarem amb el Màgic Andreu que és a Katmandú però primer saludem a la Mònica Sans, ells és responsable de voluntaris i també de les Estades Solidaries que organitza Amics del Nepal cada estiu, a més a més ha coordinat el programa del Magic Andreu al Nepal.
nepal estudi 2

jenny moix estudiLa Jenny Moix ens ha ensenyat a navegar per les nostres emocions per aprendre a viure de manera flexible. Des de la psicologia cada setmana ens repta a mirar-nos per aprendre a desxifrar misteris.
Avui un tema delicat i ple de controvèrsia… la hipnosi. Sovint la hipnsoi s’associa al món de l’espectacle i l’esoterisme i el cert és que cada vegada està més vinculada a la ciència i a la psiocoteràpia.

una-familia-que-educa-en-casaEntrem al món de les aules… lloc d’intercanvi, d’absorció de coneixements, espais oberts a l’experimentació que aompanyen en el creixement individual de les perosnes.
Perquè creiem que el futur passa per una bona educació, apostem cada setmana per apropar-nos al món educatiu a través de la mirada de l’escriptora, articulista i mestra Imma Monsó. Avui reemprenem el tema que vam començar a tractar la setmana passada amb Imma Monsó sobre l’ensenyament a casa.

complicitatAvui ens preguntem “Què és la complicitat?”, aquesta actitut que denota que exiteix el coneixement d’alguna cosa comuna per part de dues o més persones.
Podem parlar de complicitat sexual, de complicitat entre amics, entre la parella….però exactament, a què ens referim quan sentim a parlar de complicitat?
En parlem amb la Carme Sánchez, psicòloga clínica i sexòloga.


celula-clong-31061Aquesta setmana un grup d’investigadors de la Universitat d’Oregon als Estats Units han aconseguit clonar cèl.lules mare humanes. Una fita que ha obert el debat, una vegada més sobre l’ètica d’aquestes pràctiques. Diuen que la clonació de cèl.lules mares permetrà curar malalties, en el camp de la medicina regenerativa representa un gran avenç. Sens dubte un tema complex.
Per això a aquesta hora obrim La finestra d’Antoni Puigverd amb la voluntat de trobar una reflexió serena sobre el tema.

una vida mejorAquesta és la pregunta que plantegem avui al Cineclub, i que resoldrem de la mà de la Carmen Gallego a partir de la pel.lícula Una vida mejor (2011) protagonitzada per un treballador immigrant il.legal de 40 anys resident a Los Angeles. Com a home honrat i decent, l’únic que persegueix és esforçar-se al màxim per donar una millor qualitat de vida possible al seu fill i oferir-li una vida que ell mai va tenir.

Aquest mes de maig naveguem per l’imaginari de la il.lustradora Pilarin Bayés. Ha il.lustrat més de 700 llibres i el seu estil és inconfusible. La conversa té lloc a la casa que la dibuixant té a Vic, concretament al barri de santa Anna, on hi va arribar ja fa anys quan tot estava per fer. La Pilarín ens rep a casa seva un matí assolellat amb una taula parada sota un gran arbre, el xiulet dels ocells i un horitzó verd i groc dels camps de colza que caracteritzen la zona. La Pilarin ens parla dels seus anys d’infantesa, de com viu l’espiritualitat i l’esperança que ha dipositat en la figura del nou papa Francesc com a reformador de l’església. El Jardi on som és el punt de connexió entre la casa i l’estudi on la Pilarin crea la seva obra. La vida privada i la vida professional que en el cas d’aquesta treballadora incansble és imperceptible.

Carme i Pilarin

felix, merce, miquel angelAquests són els temes que debatran avui els tertulians ocasionals que avui ens acompanyen: Fèlix Eroles, un tastaolletes que ha fet de la curiositat la seva raó de ser estudis de biologia, Enginyeria… acabats Magisteri i Filosofia, un màster de gestió de prohjectes europeus i un postgrau en tecnologia. Ara està involucrat en diversos projectes vinculats a l’esconomia social.
ambé és amb nosaltres una enamorada de Barcelona i de la botànica. També compartim taula amb la Mercè Mestres, presidenta de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelna, el seu petit oasi i el de molts altres voluntaris que treballen perquè aquest espai verd de la ciutat sigui un referent. La Mercè és llicenciada en dret i ha treballat a l’administració. Ja jubilada dedica bona part del seu temps lliure a la lectura i a les plantes. I per últim, un assessor fiscal a qui li agraden les tertúlies literàries, en Miquel Angel López, un home declaradament d’esquerres, militant antifranquista i molt actiu en tertúlies i debats literaris i filosòfics, dues de les seves passions. Una persona molt sensibilitzada en problemàtiques socials i un gran dinamitzador de grups.

Està feliç l’Eva, perquè la feina que fa l’omple. Ella que anava per metge ha acabat dedicant-se a l’asistència de persones amb animals. va deixar els estudis de medicina penjats a tercer perquè no l’omplien, no sentia vocació. I va ser arrel de les necessitats de la seva filla que va començar a veure les possibilitats de la intervenció assistencials amb animals, concretament amb gossos.
I aquells companys d’aventures d’infantesa és van convertir en la seva eina de treball per a fer més fàcil la vida de les persones. Ella i el seu marit van ser pioners en la introducció d’animals en el món sanitari a casa nostra, ara en són referents. El seu mètode s’ha exportat a altres lloc com Sudamèrica o Florida.
L’experiència diària, la constatació que els animals obren nous camins de relació amb les persones amb necessitats específiques els ha refermat en les seves conviccions. El treball a favor de les persones, el trencar barreres, el caminar per camins poc explorats els han estimulat.
Una feina que se sustenta en l’observacevaió, la comunicació i el respecte i els animals tenen una capacitat inigualable per arribar a capgirar situacions.
L’Eva forma part d’aquest 1% que se sent feliç amb la seva feina. Un entusiasme amb ona expansiva que arriba a penetrar les pells més dures. Creure en l’impossible és una bona manera danar per la vida i l’Eva és un dels exponents d’aquesta filosofia.