From the daily archives: "dissabte, maig 18, 2013"

Escoltem la música que fa feliç l’escriptor Use Lahoz, que recentment publicava El año en que me enamoré de todas (Espasa), una comèdia romántica que reflecteix les dificultats de les relacions, especialment les que són a distancia, i que és alhora una celebració de la intensitat de la vida, de l’amistat y del amor, plena de personajes lluminosos d’aquells que et reconcilien am la vida i que et donen a entendre que tot és possible. Lahoz es va iniciar com a novelista el 2005 amb Leer del revés. El 2009 va publicar Los Baldrich (Alfaguara) molt aplaudida per crítica i públic i per la que va ser nomenat Talent FNAC 2009. Després ha publicat La estación perdida, la novel.la jovenil Volverán a por mi i ara aquesta El año que me enamoré de todas, per la que ha guanyat el Premi Primavera de Novel.la 2012 que concedeixen l’editorial Espasa i Àmbit Cultural de El Corte Inglés.
Sobre la música o els seus hàbits a l’hora d’escoltar-ne, Use Lahoz diu que ha tingut la sort de tenir a la família grans melòmans de la música que li han descobert grups musicals i intèrprets que estan entre els seus favorits, així com també amics seus que també li han suggerit cançons boníssimes. Ens fa un seguit de confessions, com ara que no pot escriure tenint música de fons, tot i que fa alguna excepció i que és un músic frustrat.use-lahoz

El filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona avui sobre el despertar, dementint aquella creença popular que considera que la filosofia vaser concebuda per dormir. Segons Muñoz-Redón, hi ha autors que ens desvetllen, esperonen l’esperit, ens obren els ulls front el somni de la vida.  Un d’ells és KAnt, qui sempre va sentir una gran admiració per Hume. Dèia que l’havia despertat del “somni dogmàtic”, és a dir, de la creença dogmàtica en les idees innates pròpia del racionalisme.

despertar niño

Ara és moment d’obrir una nova finestra del Visions de Catalunya des d’Europa. Mirades de catalans afincats a algun país europeu i que des de la distància són capaces de fer-nos partíceps de les diferents sensibilitats europees en relació a catalunya i el procés sobiranista iniciat a casa nostra.
Avui ho fem amb la periodista Sandra Buxaderas. Ella és llicenciada en Ciències de la Comunicació i va estudiar Ciències Religioses i Teologia a Barcelona i a Roma. Actualment viu a Roma, des d’on treballa per diversos mitjans. Acaba de publicar el llibre ‘Com viure Jesús en família’ de l’editorial Pòrtic, en què Buxaderas conversa amb 15 famílies que expliquen com transmeten els valors cristians als seus fills.sandra buxedas

enrique-Fundacio ArrelsQuan l’Enrique es va quedar sense feina va decidir dedicar el seu temps lliure a fer un voluntariat social. Arrels es va creuar en el seu camí i ja fa deu anys que va començar a “fer el carrer”. Arrels és una Fundació que treballa per reinserir persones que han fet del carrer la seva llar.
I al carrer l’Enrique va aprendre i molt. A observar, a veure allò que altres no saben veure, a no tenir pressa, a respectar l’espai i el temps dels altres, a no jutjar. Un procés que no ha estat fàcil. Els primers dies arribava a casa destrossat, no podia entendre que algú preferís dormir al carrer que sota un sostre.
El carrer és dur, les històries que l’habiten més. Persones que ho han perdut tot: la feina, la família, la casa… algunes fins i tot el seny…i la mà estesa de voluntaris com l’Enrique la majoria de les vegades és rebutjada… Ell va sentir la necessitat d’expressari i comaprtir el que veia al carrer en un bloc que ha donat com a resultat el llibre “Con cartones en la calle” on explica el que el carrer li ha ensenyat, on posa rostre i nom a les persones invisibles, on critica un sistema pervers que permet que hi hagi persones que dormen sobre cartrons.

En plena disputa entre llengües, nacions i identitats al nostre petit país, parlarem avui d’un event d’actualitat del que potser en podríem aprendre alguna cosa. El festival d’Eurovisió que es celebra aquesta nit, ens mostrarà un any més la realitat diversa d’una europa atomitzada on 39 països competiran per a endur-se la glòria o si més no participaran d’una aliança col.lectiva on tothom suma per a un crear un gran espectacle.
Desde ABBA a Chiquilicuatre tothom hi ha tingut cabuda i sigui quin sigui el tamany del país representat, el talent, les aliances i el gran públic manaran i la cançoneta dels “twelve points” tornarà a dictar sentència. Talent, preparació, promoció, execució amb convicció i orgull nacional pel que ningú s’hauria d’ofendre.
A Malmö aquesta nit no hi podrem veure encara una senyera que s’enlairi en cada vot ni a un català triomfant projectant la seva veu i la seva llengua pel continent europeu però vosaltres sí que podeu triomfar aquest mateix matí si responeu al euroenigma de 6 lletres que us plantejo ara mateix:
john leblog