From the daily archives: "diumenge, maig 12, 2013"

Aquest matí ens hem despertat amb una trista notícia. S’ha apagat una de les veus més conegudes i reconegudes del panorama català. La de Constantino Romero. El presentador, locutor i actor ha mort a Barcelona a l’edat de 65 anys. Nascut a Albacete, Tino -com el coneixien els amics- va iniciar la seva carrera professional al món de la Ràdio. No va ser fins al 1985 que fa el salt a la televisió, un mitjà que li reportarà grans èxits i diversos premis. Va ser presentador de programes històrics de com ‘El tiempo es oro’, ‘La vida es juego’ o ‘La parodia nacional’.
Va destacar també en el camp del doblatge cinematogràfic. Ell era la veu de Clint Eastwood, Roger Moore, del Capitan James T. Kirk de la saga Star Trek o de Darth Vaider a la saga Star Wars. Recordem la seva trajectòria professional amb l’actriu Vicky Peña, amb qui va compartir escenari al musical Sweeney Todd i amb l’actor de doblatge Sergi Zamora amb qui va fer de Simba a El rei León i amic personal seu.
constantino romero

Porta anys dedicant-se a la comunicació i divulgació científica, una matèria que l’apassiona. Ell afirma que se sent més científic que comunicador i defensa que la ciència pot ser una forma d’entreteniment cultural. Creu també que la comunicació dels desitjos, les fantasies, els problemes en l’àmbit sexual són una tasca educativa i mèdica pendents. I aquest és precisament el tema del seu darrer treball: la ciència del sexe. Pere Estupinyà és químic i bioquímic. Ha destacat en la seva tasca de divulgació científic, en especial al programa “Redes”, de Televisió Espanyola, on va treballar amb Eduard Punset. Ha treballat en centres tan prestigiosos com el M.I.T, a la universitat de Harvard. Ha estat professor de Ciència, Tecnologia i Societat a la Universitat Ramon Llull. L’any 2010 va publicar el bestseller “El ladrón de cerebros”, on explicava els descobriments més importants dels últims temps i els principals reptes del segle XXI. Actualment viu a Nova York és autor del bloc de El País “Apuntes científicos desde el MIT” i avui ens presenta el seu darrer llibre “Sex al quadrado. La ciencia del sexo”.
PERE ESTUPINYÀ

La setmana passada inciciàvem una nova conversa fragmentada. aquest mes de maig entrarem en el món de la il.lustradora Pilarin Bayés. Ha il.lustrat més de 700 llibres i el seu estil és inconfusible. La conversa té lloc a la casa que la dibuixant té a VIc, concretament al barri de santa Anna, on hi va arribar ja fa anys quan tot estava per fer. La Pilarin i en Joan van ser els primers pobladors d’una zona que avui en rep en obres. Era una altra època aquella, quan les portes de les cases estaven obertes, els veïns entraven i sortien iles maneres de viure eren diferents a les d’ara. Una casa amb jardí on la Pilarin va criar cinc fills. Avui és un jardí feréstec, verd amb taques grogues, una caseta per als ocells on la Pilar els deixa engrunes de pa, un gronxador i un gran arbre sota el qual avui prenem un cafè mentre descobrim qui és la Pilarin més enllà de la tendra dibuixant de cares rodones d’ulls esbatanats.
pilarin_bayes_vic

marc serena estudi 1Aquest mes d’abril, França va aprovar la llei que autoritzava els matrimonis homosexuals i es va convertir en el novè país europeu en fer-ho. Ara bé, l’aprovació no a ser sense polèmica. Milers de ciutadans han sortit al al carrer per oposar-s’hi, el que demostra que la lluita pels drets a les persones a estimar lliurement a persones del mateix sexe és encara avui un cavall de batalla.
I si aquesta és la situació a França, què passa al continent africà, on l’homofòbia és el tabú més gran de molts països?
Això és el que es va preguntar en Marc Serena i per a respondre-la es va llançar a una gran aventura. Creuar el continent de Nord a Sud i conèixer de primera mà la realitat del país.
Un viatge que va durar 7 mesos, que es va topar amb totes les traves del món per a abordar obertament un tema que encara avui és un tabú, potser el més gran tabú en terres africanes. D’aquí l’expressió Això no és africà! que dona títol al llibre que ja fa uns mesos que és al carrer i que recull 15 testimoni de persones que viuen amb por la seva opció sexual.

De vei a vei-estudiManeres de viure busca cada diumenge iniciatives que sumen. Avui als espais comuns una iniciativa que fomenta el bon veïnatge. Es tracta de l’ONG “De veí a Veí” que sorgeix dels ciutadans del barri de Sant Antoni de Barcelona, que compta amb el suport de l’Associació de veïns i dels serveis socials del barri que s’ofereixen a atendre els seus usuaris.
Des de gener del 2012  treballen per cobrir les necessitats de persones de Sant Antoni que viuen en situació precària, gràcies a les aportacions dels veïns del barri, la col·laboració de comerços i del Mercat que ofereixen els seus productes a preu de cost, com també aliments frescos, que al Banc d’aliments se’ls fa difícil emmagatzemar. Aquests dies treballen més que mai pel Gran Recapte que tindrà lloc el proper 8 de juny.
Ens acompanyen tres dels seus fundadors, en Rafael Martínez,president de De veí a veí, Màrius Hernàndez, vocal de De veí a veí i Enric Bernaus, vocal de comerç de De veí a veí.


jenny 2Tots envellim però no tots ho fem de la mateixa manera. cada vegada arriben en millors condicions a la vellesa sobretot si ens hem cuidat. Cuidar-nos fent exercici físic, tenint curs de la dieta, menjar d’una manera equilibrada… I en aquest acmí d evegades oblidem la nostra ment… i és tant important o més que el cos. ho hem vist al llarg de les teves intervecncions en aquest espai.

hysteriaAquesta és la pregunta que ens plantegem al Cineclub d’avui amb la Carmen Gallego, i ho fem a partir de la pel.lícula britànica Histèria de l’any 2011 dirigida per Tanya Wexler amb Maggie Gyllenhaal; Hugh Dancy o Rupert Everett, entre d’altres com a protagoistes.
Amb l’Anglatrerra del segle XIX com a escenari ens narra la història del Dr. Joseph Mortimer Granville a qui se li atribueix la invenció del primer vibrador elèctric per tractar el que aleshores s’anomeava “histèria femenina”. Sense feina per la defensa de la teoria dels gèrmens recorre a la consulta del més gran reconegut metge sobre medicina femenina. El doctor li dona feina com a ajudant perquè es veu saturat d’una epidèmia femenina anomenada hystèria amb uns símptomes que es curen amb els seus massatges manuals. En aquest context Charlotte, la filla del doctor, una dona jove lluita pels drets de les dones més desafavorides i desaprova totalment les pràctiques que duu a terme el pare.
Charlotte explicarà al jove Mortier com funcionen les dones i què és el què volen realment.

Escoltem la música que fa feliç l’escriptora i periodista Isabel Clara Simó, la flamant guanyadora de la tretzena convocatòria del pemi Joan Fuster que convoca l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, amb votació directa dels propis escriptors/es. Aquest guardó és un reconeixement per la seva trajectòria de reconegut prestigi i pel conjunt de la seva obra en llengua catalana de la que en destaquen els seus contes i novel·les uns personatges complexos que mantenen relacions conflictives, com La Nati (1991), Raquel (1992), els d’Històries perverses (1992) o els de T’imagines la vida sense ell? (2000).
Conrea gairebé tots els gèneres: poesia, narrativa breu, novel·la, infantil i juvenil, teatre, guions radiofònics i televisius, reculls d’articles, assaig, memorialística…
A banda del Joan Fuster, Isabel Clara Simó ha estat guardonada amb el premi Sant Jordi, en quatre ocasions amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, amb el Premi Andròmina de narrativa i amb el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català, entre molts d’altres. El 1999 és distingida amb la Creu de Sant Jordi, per la seva trajectòria.
La Isabel ens explicava que escolta música a tothora, sempre i quan no estigui treballant, és a dir, escrivint, perquè la desconcentra. Els seus gustos musicals van de la música clàssica de Bach, al jazz de Charlie Parker passant pels Pink Floyd i el seu hit The Wall.isabel clara simo

En Raül no va païr la malaltia de la mare i va entrar en una espiral de malestar que va desnvocar en un ingrés hospitalari i en el posterior disgnòstic d’esquizofrènia. Va entrar de ple en una nova realitat. Dura. Va trencar els vincles amb els amics i es van esfumar els somnis.
Lluny de resignar-se en Raül va buscar alternatives a l’etiqueta que la societat s’havia afanyat a penjar-li i que d’alguna manera el distanciava del que volia. la medicació va començar a funcionar però el que més el va ajudar va ser un llibre que la mare li va regalar. Parlava de la bogeria de manera oberta, establia un diàleg cara a cara entre el malalt i la malaltia.
La lectura d’aquest llibre publicat per l’Associació cultural Ràdio Nikòsia va ser un estímul. va entrar en contacte amb les activitats que organitzaven, va trobar una colla de persones valentes a qui no els feia por assumir la seva diferència i lluitar per integrar-la. I de mica en mica en Raúl va ser capaç de construir un pont que el comunicava de nou amb els seus anhels.
Avui participa molt activament en les activitats que programa Nikòsia; és un dels locutors del programa Ràdio Nikòsia que s’emet per ràdio contrabanda; treballa i escriu. Acaba de publicar el llibre “El Escritofrénico” (Miret Editorial) on explica el camí que ha fet en els últims anys per deslliurar-se de l’estigma amb la intenció d’apropar la gent al món nikosià. Finalment ha trobat el sentit a la vida. Ha aconseguit dedicar-se a la literatura, lluitant per la vida allunyant la por que tant ens paralitza.

raul

Els diumenges, al Maneres de Viure, és dia de tertúlia, és dia per dedicar el nostre temps a compartir punts de vista amb altres persones. Veus amb poca representació als mitjans de comunicació, però amb moltes coses interessant a dir. Idees positives, gestos enriquidors amb els qual volem esperonar la nostra ment i les nostres ganes de viure.
En aquest recull de mirades anònimes, un cop al mes, la tertúlia gira a l’entorn d’un col.lectiu concret. Avui compartim el temps de tertúlia amb quatre estudiants del primer curs de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra.
És amb nosaltres l’Alberto Dexeus. Té 18 anys com deies cursa primer de Comunicació Audiovisual li agrada molt el cinema i la crítica cinematogràfica i no té clar si dirigir la seva carrera professional cap al món del cinema.
També és amb nosaltres en pep Molina, ell té 20 anys és mallorquí i fa primer i segon de Comunicació audiovisual alhora. No té massa clar com encarar el seu futur en el món de la comunicació, si que sap el que no vol fer.
La Ginebra Alfonso també té 18 anys. Estdia primer i li agrada la fotografia i el cinema. De fet ha viscut el món de la fotografia des de ben petita perquè el seu pare és fotògraf.
I finalment comparteix aquesta estona de tertúlia la Maria Colomer. Ella té 18 anys estudia primer i el que li agrada és el teatre i la ràdio. va escollir Comunicació audiovisual per adquirir coneixements de comunicació i es planteja especialitzar-se en interpretació a l’Institut del Teatre una vegada acabi Comunicació audiovisual.
estudiants comunicació audiovisual