From the daily archives: "dissabte, maig 11, 2013"

Observador de maneres de viure riques i diverses, el periodista i viatger Xavier Moret ens envia postals sonores plenes de vida. Personatges peculiars es creuen en els seus viatges. I ell sempre busca allò que fa diferent el seu relat. Avui ens descobreix Armènia.armenia

Escoltem la música que fa feliç l’escriptora gironina Maria Mercè Roca, recent guanyadora del premi Barcanova de literatura infantil i juvenil, per la novel.la Mil revolts publicada per aquesta editorial, Barcanova. La Mercè és autora de novel.les per adults com ara Cames de seda (premi Sant Jordi 1992), Delictes d’amor (premi Ramon Llull 2000) i Bones intencions. També n’ha publicat d’adreçades als joves, com ara Com un miratge (1988) i Kenitra. I va escriure l’argument de la telenovel.la Secrets de família, emesa a TV3 el 1995.
La Maria Mercè ens explicava com s’ajuda de la música per definir el caràcter dels personatges dels seus llibres i també ens parla de la importància del què ella anomena “música de l’estil”, la dels escrits de cada autor.Maria-Merce-Roca-Barcelona_ Entre els seus músics favorits, ens destaca Bob Dylan y Luís Eduardo Aute.

envejaEl filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona sobre com la filosofia ha analitzat l’enveja, començant per la definició que en dóna la Retòrica, que l’entén com a dolor causal per la bona sort d’algú semblant a nosaltres. També fa referència a la definició més moderna qu en dóna Bertrand Russell que la considera la causa principal de la dissort a la seva particular conquesta de la felicitat. Diu també que per Russell l’enveja és la més desafortunada de totes les peculiaritats de la naturalesa humana ja que la persona envejosa no salament vol fer mal i el fa sempre que pot amb impunitat sino que ella mateixa es fa desgraciada a causa de l’enveja. Afortunadament Russell diu que existeix en la naturalesa humana una passió compensadora: l’admiració, i que aquells que aconseguieixn trastocar una per l’altra seran benaurats.

tendresaAvui ens preguntem “Què és la tendresa?”, un valor sovint associat al què popularment es coneix com a “nyonyeria” però que va més enllà. De fet, si busquem al diccionari la definició del concepte “tendresa”, l’Institut d’Estudis Catalans ens diu que és la condició del qui cedeix fàcilment a les impressions, especialment als sentiments afectuosos, a l’amor. Avui parlem de tendresa amb la poetessa Maria Carme Arnau, autora del poemari “Itinerari de tendresa”, publicat per l’editorial Bromera i guanyador del premi Ciutat de Xàtiva 2009. Aquest no és l’únic poemari que ha publicat i que ha estat premiat: Bri de bols, clissar les hores i Fragments de cel, en són d’altres.
La Maria Carme Arnau treballa de psicopedagoga en un institut públic i com a professora associada de la Universitat de psicologia. En concret al departament de psicologia evolutiva i educativa de la Universitat de València.


rosa_ribasArrenquem, una setmana més, l’espai Visions de Catalunya des d’Europa, on a través de la veu de catalans que viuen a diversos països europeus, prenem el pols al moment polític i econòmic que estem vivint. Mirades distanciades que ens aporten informació sobre com es percep fora de les nostre fronteres el procés sobiranista.
Avui ho fem amb l’escriptora Rosa Ribas. Ella va néixer al 1963 al Prat de Llobregat, es va llicenciar en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona. La seva vida però està íntimament lligada a Alemanya. Va viatjar a Berlín l’any 1991 per aprendre alemany, es va enamorar de la ciutat de Franckfort i, un any més tard, s’hi va quedar a viure. Ha escrit diverses novel·les, entre aquestes la triologia políciaca protagonitzada per la comissària hispano-alemanya Cornelia Weber-Tejedor.
Ara acaba de publicar una obra a quatre mans, amb Sabina Hofman: ‘Don de Lenguas’, on es narra la història d’una jove periodista a qui li toca cobrir per un diari l’assassinat d’una vidua burgesa. Una investigació que la portarà lluny de les tesis oficials.

LAPAOLes Corts d’Aragó van aprovar dijous una nova llei de llengües. Polèmica llei de llengües que deixa més desprotegit el català i l’aragonès. A partir d’ara el català de la franja s’anomenarà LAPAO, llengua aragonesa pròpia de l’Àrea Oriental.
“Un intent d’evitar que el català es pugui desenvolupar amb normalitat en paraules” del conseller Ferran Mascarell; “un alliberament pels aragonesos de parlar el que no parlen o el que no enten” en paraules de la diputada del PP i ponent d ela nova llei Maria Ferrando.

El món educatiu està en peu de guerra, com heu escoltat aquesta setmana la comunitat educativa ha sortit al carrer contra les retallades i contra la Llei Wert, la LOMCE, a punt d’entrar al Parlament per la seva tramitació. De fet estava previst que ahir s’aprovés en Consell de ministres però finalment el Govern ha decidit posposar l’aprovació d’una llei que creu indispensable per a les properes generacions.
D’aquest tema en parlem amb Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill.ismael palacin

La Clàudia duia inserit en el seu ADN la passió per les coses fetes amb les mans. Herència familiar que va intentar aplicar a la moda sense massa èxit. Segueix vinculada a aquest sector però actualment el què la fa feliç és transformar mobles que ningú vol en petites peces d’art.
I va ser gràcies a un atropellament que la va deixar postrada en una butaca durant uns quants mesos que li va tornar a sortir la vena traçuda. Durant les hores d’immobilització va començar a fer ganxet una altra vegada, a restaurar petits mobles, a passar hores i hores entregada a les manualtats, provant noves tècniques, equivocant-se arriscant per trobar allò que relament buscava…Els seus mobles atreien les mirades de la gent desd’aquell aparador a la botiga d’una amiga seva.
I aleshores va començar a positivar la nova situació. les seqüeles de l’accident li impedien dur una vida normal i desenvolupar una feina que requerís un gran esforç físic. Però podia fer moltes altres coses… que durant aquell temps   havia comprovat quclaudia fonte l’omplien i li permetien explorar una nova via de realització personal.
Amb els diners de la indemnització de l’accident, el suport de la família i el seu instint innat per crear coses boniques va posar en marxa Meublé. Un espai on restaura i ven mobles amb caràcter que transformen espais i connecten directament amb les emocions. Perquè no és el mateix tenir un moble de sèrie que un que mostra les marques d’una vida viscuda intensament.

Comencem avui amb uns segons de silenci per a dues llengües que aquesta setmana, tristament, han desaparegut de l’Aragó…. Sort que el LAPAPYP i el LAPAO neixen per a enriquir el panorama lingüistic autonòmic i a ponent podran sumar uns quants més LAPAOparlants als 300.000 que ja l’usen més enllà de la franja de Birmània. Quina manera de jugar amb la llengua ! com fem aquí, cada dissabte. Aragonesos i catalans, germans, no us baralleu. Que la llengua us agermani i el seny s’imposi a la rauxa i als interessos de vot. Respecteu-vos i doneu-vos LAPAO i abans que marxeu en pau perquè el rellotge ens urgeix responeu-nos a l’enigma de 5 lletres que us plantegem avui: Quina és l’habilitat del govern aragonès per a no dir les coses pel seu nom?
logo-john-leblog