From the daily archives: "diumenge, maig 5, 2013"

Fa un any el lema “la cultura no és un luxe” es va convertir en un crit de guerra contra les retallades al sector cultural i l’assetjament en forma d’apujada d’impostos que repercutia directament la butxaca dels consumidors de cultura. Des del sector cultural s’han fet esforços per continuar oferint cultura, com una element preuat que en temps convulsos de transció com els que vivim ens han de permetre viure una mica millor. El nostre convidat pensa que l’art ens fa millors. Des de la direcció del Museu d’Art Contemporani de Barcelona lluita per democratitzar-lo, fer-lo arribar a perfils molt diversos amb inquietuds i maneres d’afrontar-se a la creació també distants. Fa unes setmanes Bartomeu Marí renovava per quatre anys més al capdavant del MACBA. Afronta un futur ple de reptes.

Bertomeu marí

Carlota Benet

 

Avui us presentem una nova història de pares i fills, a l’espai ADN. Aquesta setmana Glòria Trullàs ha conversat amb Carlota Benet, filla del dramaturg Josep Maria Benet i Jornet.

Nascut el 1940 a Barcelona, Josep Maria Benet i Jornet és dramaturg i guionista. La fama li va arribar amb les novel·les televisives Poblenou, Nissaga de poder o Vent del Pla. Darrera, però, hi havia ja una dilatada trajectòria en el món del teatre. Aquest any ha estrenat l’obra ‘Com dir-ho’ que es pot veure al teatre Almeria de Barcelona fins al juny.
La literatura i el cinema, es van convertir en el seu refugi, el punt d’evasió, d’una postguerra grisa. El Josep Maria, va començar a estudiar a l’Escola Industrial.

El 13 de gener de 1888, 33 senyors es van reunir en un selecte club de la ciutat de Washington per establir les bases del que seria una revista que faria història. Parlem de National Geographic. Entre els professionals que van esdevenir pares de la revista hi havia evidentment geògrafs, naturalistes i biòlegs, però també enginyers, advocats, banquers… que creien que s’havia de treballar per posar en valor la riquesa infinita del nostre planeta.
Aquest 2013, la revista fa 125 anys i avui, a maneres de viure, hem volgut convidar a Caterina Miloro, la directora de National Geographic Viajes i exresponsable editorial de tots els mitjans escrits d’aquesta família per parlar d’aquesta apassionant aventura! També en parlem amb en Tino Soriano, fotògraf que ha treballat per National Geographic i amb Josep Maria Barnadas, director de la llibreria de viatges Altaïr.
National Geographic

jenny 1Entrem en aquella estona de ràdio que dediquem al nostre benestar. cada setmana a aquesta hora la psicòloga Jenny Moix ens ajuda a prendre consciencia del nostre cos i la nostra ment per saber navegar per la vida.
La Jenny, ja ho sabeu té una gran capacitat divulgadora, els seus savis consell sobre com encarar els problemes més quotidians posen llum a les nostres accions. Una de les coses que ens ha ensenyat és la importància de ser flexibles per ser més feliços, de fet aquesta és la tesi del seu llire “Felicidad flexible” que per cert si encara no ho heu fet un convidem a llegir.

Avui als espais comuns farem servir paraules com ara el ‘Do It Yourself‘, l’urban knitting, el ‘craft‘ i el ‘handmade‘ que probablement us sonen perquè cada vegada tenen més adeptes. Es tracta més d’una filosofia de vida que no pas d’una pràctica, tot i que en el fons el que fan es designar totes aquelles activitats relacionades amb el món de l’artesania i amb la filosofia del fes-t’ho tu mateix.
És un moviment que, certament, cada vegada té més seguidors com també cada vegada se li estan trobant més beneficis al fet de teixir, que van més enllà del simple hobby sino que serveixen per fomentar l’activitat social. Ens referim a les Trobades de teixir que el col.lectiu Urban Knitting Osona convoquen cada dimecres al matí i a la tarda al Centre Cívic de Can Pau Raba de Vic. Unes trobades que tenen el seu origen en una assignatura anomenada Recursos Terapèutics, del Grau de Teràpia Ocupacional de la Universitat de Vic on els seus estudiants analitzen el ganxet com a eina terapèutica. Aquest és el segon any que estudien les virtuts de teixir en companyia.
Ens acompanya la coordinadora d’aquesta assignatura i fundadora de Urban Knitting Osona, la Judit Russiñol.
Trobades de teixir

Aquesta és la pregunta que plantegem al Cineclub d’avui a partir de la pel.lícula CACHÉ (Escondido), una cinta de l’any 2005 dirigida pel cineasta Michael Haneke. Protagonitzada per Daniel Auteuil y Juliette Binoche
Interpreten a Georges i Anne. Un matrimoni burgès que comença a rebre uns videos robats al carrer on apareixen imatges de la família. De mica en mica el contingut de les cintes es va personalitzant i a més a més van acompanyades d’una sèrie de dibuixos desconcertants. George començá a sospitar que les cintes les envia algú que el coneix molt bé. Al final una història del passat sembla el punt de partida de tot plegat.Cache_Escondido-603353491-large

 

Som-EscolaEntrem al món de les aules… lloc d’intercanvi, d’absorció de coneixements, espais oberts a l’experimentació que acompanyen en el creixement individual de les perosnes.
L’Agustí Commmoto, un dels nostres tertulians ocasionals deia que hem de vetllar per l’educació com a única solució per sortir d’aquesta crisi. Nosaltres també ens ho creiem i per això apostem cada setmana per apropar-nos al món educatiu a través de la mirada de l’escriptora, articulista i mestra Imma Monsó.

Escoltem la música que fa feliç la publicista, directora de cinema i guionista catalana Isabel Coixet, de qui aquests dies es pot veure als cinemes la pel.lícula Ayer no se acaba nunca, protagonitzada per Javier Cámara i Candela Peña. La Coixet va iniciar la seva relació amb el món del cinema com a crítica de cinema a la revista Fotogramas. L’any 1986 debutà darrera les càmeres en la pel·lícula Massa vell per morir jove. Però fou l’any 1996 que aconseguí l’èxit amb la seva pel·lícula Coses que no et vaig dir mai, realitzada en anglès i als Estats Units d’Amèrica.
L’any 2003 aconseguí novament l’èxit amb Mi vida sin mi i el 2005 amb La vida secreta de les paraules. Coixet va comptar amb Penélope Cruz per al paper protagonista de la seva pròxima pel·lícula Elegy.
L’any 1996 fou guardonada amb el Premi Ondas a la millor direcció per la seva pel·lícula Coses que no et vaig dir mai, premi que compartí amb Alejandro Amenábar per Tesis.
La música és part indispensable de les pel.lícules d’Isabel Coixet qui ja quan escriu el guió li està posant banda sonora gairebé de manera insconscient.isabel coixet

nuriaTot i les seves reflexions la Núria és una persona optimista que lluita contra els elements posant-se cada dia la seva bata i entrant a la classe amb un somriure d’orella a orella, la manera més eficaç de trobar la complicitat dels seus alumnes i encomanar-los les ganes d’aprendre.
És professora de materials a l’escola d’enginyeria industrial i aeronàutica de Tarrassa, que depèn de la Universitat Politècnica de Catalunya. Una dona que se sent afortunada de poder compartir coneixements amb persones adultes que encaren el seu futur amb entusiasme tot i no saber què es trobaran quan surtin de la universitat. Per això la fa feliç que anys després els seus ex-alumnes la busquin i li expliquin com els va, en què treballen, quins projectes tenen entre mans… és una satisfacció saber que la llavor de coneixement que ella va plantar ha donat els seus fruits.
La Núria se’n va a casa amb la bata de professora, s’endú a les butxaques les angoixes i les alegries d’una professio que viu amb neguit el futur de la institució universitària catalana que amb els anys ha aconseguit pretigi encara que no en siguem conscients. I quan té una estona lliure li agrada imaginar-se jubilada dedicant el seu temps lliure a la literatura. La Núria té una novel.la publicada i li agradaria poder donar sortida a totes les històries que li bullen al cap. Somnis que algun dia es faran realitat. La millor manera de sobreviure.

Aquests són alguns dels temes que debatran els tertulians ocasionals que ens acompanyen avui, que són, en Toni Nogales, un home seduit pel viatge i que urant molts anys ha dissenyat viatges per a altres i ha fet de guia principalment per Àfrica i l’Orient Mitjà. I com els bons viatgers s’ha endut amb ell un bocí de cadascun dels països que ha visitat. També és amb nosaltres l’Agustí Comotto, tot un contista capaç d’il.lustrar amb el seu traç les paraules que altres escriuen. És il.lustrador, va néixer a Buenos Aires però ja fa uns quants anys que viu i treballa a Catalunya. La seva passió per la història i l’actualitat el tenen atrapat a la tertulia ocasional.  I completa el temps dels tertulians ocasionals l’Andrés Labella, advocat, registrador de la propietat. Però a ell li agrada definir-se com a etern aprenent, especialment interessat en el creixement personal i en els qüestions relacionades amb la diferencia i la integració social5 maig.