From the daily archives: "dissabte, maig 4, 2013"

gino rubertAvui ens preguntem “Què és la inspiració?”, Sempre és necessària? On buscar-la? Què ens inspira? A nosaltres ens inspiren els comentaris que ens feu arribar en aquesta i d’altres seccions del Maneres de viure. Tant s així que avui volem aprofundir encara més en el matís artístic del què entenem com a inspiració.
Per trobar resposta a la pregunta desconcertant d’avui contactem amb l’artista Gino Rubert. Rubert va estudiar Belles Arts a Nova York, . El 1993, va guanyar el premi de pintura jove de la Sala Parés, i va rebre una beca per estudiar a l’Academia d’España a Roma.
La seva obra s’ha exposat, tant en exposicions individuals com col.lectives, en nombrosos museus i galeries de tot el món. El que l’ha fet popular, però van ser les novel.les d’Stieg Larsson. Les pintures de les portades d’aquests llibres eren seves.
Actualmente imparteix cursos de pintura a Barcelona, a l’escola EINA.


Escoltem la música que fa feliç l’actriu madrilenya Clara Lago qui des d’aquest dijous ha vist complert el seu somni de fer teatre, ja que fins ara la seva trajectòria s’ha centrat principalment en el cinema i la televisió. Ho ha fet a Barcelona, a l’escenari del teatre Tantarantana interpretant el paper de en l’obra “Shopping and Fucking” de l’escriptor britànic Mark Ravenhill estrenada el 1996. Un text poc conegut al nostre país però que està considerat una obra cadal del teatre de text contemporani dels darrers vint anys. Comparteix escenari amb David Marcé, Ferran Vilajosana, Mingo Ràfols y Quim Àvila, tots plegats dirigits per Oriol Rovira.
La Clara ens confessa que li és molt útil la música a l’hora de preparar emocionalment els seus personatges. Entre les seves cançons predilectes hi ha All that jazz, del musical Chicago.clara lago

El filòsof Josep Muñoz Redón fa una dissertació sobre el fet de pintar i de com la pintura ha interessat als filòsofs. Muñoz diu que han estat molts els pensadors que han glossat la vida d’un artista o han comentat quadres convertint-los en veritables metàfores del seu propi pensament. Cita com a exemple el cas de Walter Benjamin i el comentari que fa al quadre de Paul Klee Angelus Novus, així com també Michel Onfray, qui s’ha interessat per l’obra pictòrica de Monsu Désidério o Jaques Pasquier, la qual cosa l’ha portat a fer declaracions en què s’evidenciava com la pintura havia determinat materialment el seu pensament.
pintar

pilarin bayes 1Avui us presentem una nova Conversa Fragmentada. Pilarín Bayés ens acompanyarà al llrg de les quatre properes setmanes cada diumenge a aquesta hora. La Pilarín és una de les il.lustradores més prolífiques de casa nostra. Ha il.lustrat més de 700 llibres i el seu estil és inconfusible. Una dona de caràcter afable que ens rep un matí del més d’abril quan tot comença a florir. Fa un dia espectacular, els camps osonencs ens reben amb un verd esplendorós, resultat d’un hivern plujós. Ens costa arribar a ca la Pilarin, el barri de Santa Anna de Vic on hi té la casa, està en obres i els accessos no són fàcils. Ens obre la porta la Sandra, ella i la Margarida, una de les filles de la Pilarin han posat ordre al despatx de la il.lustradora, des de fa uns anys treballen plegades. La Sandra ens fa un primer passeig per l’estudi. Un espai blanc, acollidor i quasi transparent de cara a la natura. A tan sols uns metres la casa de la Pilarin. D’on arriba acabada de dutxar amb el seu somriure d’orella a orella.

Els aficionats al futbol i més concretament els “culés” tenien poques esperances però dimecres van dir adeu definitivament a La Champions. Finalment, la Copa d’Europa, se la disputaran dos equips alemanys (el Dortmund i el Bayern). A maneres de viure no acostumem a parlar de futbol però el que ha passat aquesta setmana al camp de joc, les reaccions tant dels seguidors del barça, com de la premsa especialitzada, com dels mateixos jugadors tenen molt de metafòric.
Obrim a aquesta hora La finestra d’Antoni Puigverd amb la voluntat de trobar una altra manera de mirar el món del futbol.barça

meritxell.ramirez-olleVisions de catalunya des d’Europa. Visions de catalans que viuen a Europa i que des de la distància són capaces de fer-nos partíceps de les diferents sensibilitats europees en relació a catalunya i el procés sobiranista endagat a casa nostra.
Avui conversem amb una jove catalana que ja fa uns quants anys que viu a Escòcia i coneix la realitat d’aquestes dues nacions, la catalana i l’escocesa. Ella és la Meritxell Ramírez politòloga i doctoranda en Sociologia, professora a la universitat d’Edimburg. Té un Màster de gestió en Ciència i Tecnologia a la Universitat d’Edimburg i una de les seves dedicacions és l’anàlisi de les societats modernes actuals. Ella és presidenta del Centre Català d’Escòcia. En tot cas, aclareix que parla a títol personal i no com representant d’aquesta entitat, que no es defineix políticament.

Arctic SunriseDes d’ahir al migdia està amarrat al port de Barcelona l’Arctic Sunrise, un vaixell de Greenpeace que porta des del mes de març fent un recorregut per diferents ports europeus de l’arc mediterrani en recolzament de la “pesca sostenible”.
Estem parlant d’una campanya europea que portarà al vaixell ecologista a recalar en ports de fins a nou països. En parlem amb Celia Ojeda, responsable d’oceans de Greenpeace.

Als 6 anys en Mariano va patir una mort clínica temporal per un tractament equivocat contra les “paperes” que li va aturar el cor. Va veure el seu pare com entrava a l’hospital amb un fardell a la mà i el dipositava sobre una camilla. Es va veure mort i aquella experiència, explica, li va canviar la percepció de les coses. Home inquiet que no ha deixat mai de fer-se preguntes, buscar respostes i compartir-les amb la gent; en Mariano va deixar l’escola amb 13 anys per fer-se pagès però es va adonar que els pagesos enverinaven la terra i va decidir remar contracorrent.
va sentir parlar de l’agricultura biològica, va anar fins a França a trobar respostes que el convencéssin i després d’estudiar una altra manera de conrear la terra més respectuosa amb el medi i amb més beneficis per al cos va tornar al seu poble i va començar a divulgar tot el que havia après.
A Benicarló el veien com un bitxo raro, un vegetarià que buscava reconnectar-se amb la terra i amb la vida…. Va ser un pioner, l’introductor de l’agricultura biològica a Espanya… El temps li ha donat la raó. Ara la seva finca és un ecocentre, lloc de peregrinatge de moltes persones que busquen com en Mariano una via alternativa més lligada a la terra. En Mariano viu al 100% el seu compromís. Està convençut que molt poc es pot viure millor. S’esforça per explicar-ho, sempre a partir de l’exemple.mariano bueno

Arriba el moment d’afinar l’enginy. El nostres mestre de les paraules John Leblog ens proposa un repte. Atents a l’enigma que planteja, vinculat com sempre a l’actualitat.Comença el cap de setmana ! i tenim molt motius per estar contents ! Si som alemanys, és clar…
“Si com jo, sou catalans i culers, potser no ho estigueu tant després de confirmar que no serem a una final i que al final no tindrem el dèficit que presuposàvem i posats a presuposar potser ni tan sols tindrem un pressupost, per suposat. Això sí, que no faltin comparacions desafortunades desde Telemadrid cap al nazi onalisme o regalets verbals del sr. Monago que preferim no tornar a reproduïr, per àcids. Sort que tots junts i mal avinguts hem pogut celebrar un any més la festa del treball, una gran manifestació on es trenca una llança i a vegades uns quants vidres, reivindicant els drets del treballador, que ara mateix potser es conformaría, simplement, amb tenir un feina digne i estable.
Però no ens posem pessimistes, cal ser positiu ! tant com el test d’acoholèmia de Miguel Angel Rodriguez, l’ex portaveu del PP, que ha inspirat l’enigma amb resposta de 5 lletres que ara mateix plantejo:
Com NO conduia l’exportaveu del govern a qui sembla que li falti seny ?”

logo-john-leblog