From the daily archives: "dissabte, abril 27, 2013"

Gabi Martinez escriptor, viatger, observador d’aquest món canviant ens obsequia cada setmana amb una postal sonora. Continuem la ruta pel riu Nil, descobrint cultures i maneres de viure. En camió ens endindem a l’imponent desert de Bayuda després d’haver travessat el Nil.bayuda

gratitudAvui ens preguntem “Què és la gratitud?”, Què vol dir ser agraït?. Se’n parla poc, de la gratitud, més enllà del gest propi de l’àmbit, dels gestos propis de la bona educació. Però ser agraït implica molt més. Segurament un cert grau d’humilitat per reconèixer que necessitem els altres.
Per trobar resposta a la pregunta desconcertant d’avui contactem amb ÀLEX ROVIRA, escriptor, economista, conferenciant internacional i consultor. Considerat un dels millors experts en Psicologia del Lideratge a nivell mundial.
Autor del best-seller La bona vida, juntament amb Fernando Trías de Bes.


L’Alzheimer és una de les malalties més devastadores amb les que convivim actualment. Una malaltia silenciosa que arriba sense avisar i quan el malalt percep els primers símptomes ja és massa tard. No hi ha fàrmacs efectius i la investigació es dirigeix a saber quan i perquè es desenvolupa per poder atacar abans no sigui tard. El doctor Jordi Camí, va acceptar fa uns anys dirigir la Fundació que Pasqual Maragall va posar en marxa per buscar solucions a l’Alzheimer. Era un repte i aquest buc d’experimentació avui és tot un emblema que se suma a tota la recerca que es fa tant a nivell local com internacional contra la malaltia. Avui Jordi Camí, doctor en medicina, catedràtic de farmacologia a la Universitat Pompeu fabra, director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona i director de la Fundació Pasqual Maragall. és el protagonista de Maneres de Viure i Pensar.
jordi camí estudi

Els sons ens acompanyen en el nostre dia a dia. Poques vegades hi parem atenció… només quan un soroll és insuportable o quan per absència d’aquest ens descobrim a nosaltres mateixos. Tot el que ens envolta pot convertir-se en poesia. L’encarregat de fer-nos escoltar els sons amb els cinc sentits és el poeta i arquitecte Martí Noy.
El poema d’avui es titula Mestre vident Dantini.

La resposta a la pregunta que plantejava John Leblog avui, que era, què és el que fa atentament Joan Carles Navarro quan l’entrenador li diu que llenci un triple és ESCOLTAR.

navarro

Acabàvem la setmana amb un consell de ministres on el govern de Mariano Rajoy admetia que no crearà ocupació fins el 2016 i presentava el pla estatal de reformes destinades a millorar la situació de crisi.
Fem una valoració d’aquestes mesures amb Oriol Amat, catedràtic d’economia financera i contabilitat de la Universitat Pompeu Fabra.

oriol amat

Avui conversem amb una persona que coneix en profunditat el Parlament Europeu. Jaume Duch. Fa més de 20 anys que viu a Brussel.les i treballa en aquesta institució.
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Ha estat professor de Dret internacional a la UB. A Europa ha exercit càrrecs sempre relacionats amb la informació parlamentària, entre aquests, ha estat portaveu del president del Parlament i cap de la sala de premsa d’aquesta institució.
Actualment Duch és director de mitjans de comunicació i portaveu del Parlament Europeu. És l’enllaç entre l’Eurocambra i els periodistes.  Jaume_Duch

paro-desempleo-inmigracionDijous negre. Coneixiem les darreres dades d’atur i han estat devastadores. Més de 6 milions d’aturats a Espanya, el que representa un 27% de la població activa. 900 mil a Catalunya. Comunitat que se situa en el número dos del rànking en persones a l’atur després d’Andalusia. Un 52% d’atur juvenil i un 13,1% de llars on no hi entra cap sou. Tot això després de les polítiques d’austeritat que la població ha anat assumint, amb molt d’esforç, com a necessàries. Sembla però que no han servit de res. L’atur continua sent la principal preocupació d’espanyols i catalans.
Obrim a aquesta hora La Finestra d’Antoni Puigverd amb la voluntat de trobar una altra manera de mirar la realitat.

La Sònia viu per viatjar, o millor dit per escriure sobre el que ha vist i tocat, i no s’imagina d’una altra manera ni ara ni en el futur. És feliç fent el que fa, compartint les seves experiències a través del seu bloc personal i les col.laboracions a diversos mitjans de comunicació i rebent el reconeixement dels seus seguidors.
Ha passat de pagar bitllets d’autobús, o de tren, nits en pensions de mala mort … a que la convidin a descobrir els millors hotels, spaas i restaurants. ha fet de la descoberta una filosofia de vida. Treballa en un lloc que li permet viatjar, conèixer gent d’altres països, establir relacions més enllà de les nostres fronteres, crear vincles externs per extendre els seus tentacles a altres parts del món encara que sigui sense moure’s de casa… els caps de setmana els dedica íntegra i intensament al seu hobby, el viatge.
Un viatge molt particular en forma d’estada en un horel de luxe, una tarda en un dels millors i recent inaugurats spaas o desgustant un brunch en un restaurant de moda. I entre acte i acte la quasi obsessiva necessitat d’explicar amb tot detall i en primera persona allò que ha tastat.Per això les seves guies, les Sonia Travel Guides són tan emocionals i exclussives perquè estan fetes amb amor, sempre a la recerca d’allò inusual, sorprenent, allò diferent, els tresors amagats a cada racó de món… Que fan que un se senti especial només posar un peu en terra desconeguda.Sonia graupera

logo-john-leblogEl nostres mestre de les paraules John Leblog ens proposa un repte. Atents a l’enigma que planteja, vinculat com sempre a l’actualitat i que us permetrà respondre la pregunta del titular.
Un enigma que ja podeu començar a resoldre a través dels canals habituals de comunicació del programa. El telèfon: 93 – 508 06 00/ maneres de viure@laxarxa.com/ facebook del programa o Twitter. Al final del programa donarem la solució i la persona que l’encerti rebrà un obsequi del programa. El podeu tornar a escoltar a través del facebook o del bloc del programa. La resposta a l’enigma d’avui té 7 lletres i el podeu esbrinar a partir de l’enigma  següent:
Que els alemanys són els que remenen millor les cireres, ja ho teniem clar fa força temps. Que tot el que puja algun dia ha de baixar, doncs també, com el soufflé. Però això de marxar a Munich amb la il.lusió del partidàs i tornar-ne amb un cabàs, ha estat una de les grans decepcions de la setmana. Sort que un aliat polac ens ho va arreglar una mica tapant amb 4 gols unes quantes boques blanques que ja es delíen per la “décima” i que ara fan anar un cop més la “ouija”, invocant l’esperit del pobre Juanito que torna a passar les nits en blanc.
En fi, dos clubs antagònics agermanats en la derrota i expectants per una final que aquest any , pressumptament, hauran de veure desde el sofà.
El que sí que s’ho fa bé és l’equip de bàsquet de Joan Carles Navarro, que ja té un any més el bitllet cap a un altre final four on sembla tenir plaça fixa.