ammatuteFa una setmana Ana Maria Matute ens explicava els seus records de la Guerra Civil i com tot allò que va viure va marcar d’alguna manera la seva visió del món i per tant també el que escrivia ja de ben petita. Perquè es delia quan l’àvia i la mare li explicaven històries. De l’escolta activa va passar a l’observació activa. No es perdia ni un dels moviments de mans que feia la seva germana més gran sobre un paper. Com per art de màgia sobre el blanc apareixien lletres que es convertien en frases i d’aquelles frases en naixien móns meravellosos. L’Ana Maria va aprendre a llegir i a escriure a casa per imitació i l’escola mai li va interessar gaire. Tot el que ella volia saber ho trobava als llibres.
Una nena valenta que no suportava les alters nenes “retallades” i que preferia inventar móns on se sentia més còmoda, autèntica heroina. De fet ho va ser perquè en una època en què les dones ho tenien dificil fer-se un lloc en la literatura a ella ben aviat se la van prendre seriosament. Li van publicar la seva primera novel.la als 19 anys i des d’aleshores ja mai s’ha pogut desenganxar de la literatura. On diu, s’entra amb dolor i llàgrimes.

Tagged with →  
Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *