From the daily archives: "diumenge, abril 14, 2013"

Té 9 anys i somia que algun dia tocarà el que ara només pot imagnar. Els ulls clavats davant les il.lustracions dels tresors de Tutankamon; els cromos de pisatges desèrtics, gèlids, animals exòtics, tribus remotes i restes de civilitzacions perdudes… Tot un món per explorar que amb la curiositat d’aquell nen que encara és, una mica, ha aconseguit no només imaginar sinó veure, trepitjar i explicar. El periodisme ha estat i és el seu gran aliat, però sobretot una manera de viure i enfrontar-se a la professió que l’han convertit en tot un referent. Jacinto Antón és avui el protagonista de maneres de viure i pensar.
jacinto estudi

Falten 10 dies per Sant Jordi, el dia que el món editorial pren el protagonisme. Un dia en què el sector ven entre un 15 i un 20% de la facturació global. L’any passat es van facturar 18 milions d’euros en una diada que en què les vendes van pujar un 8% respecte l’any anterior.
Un Sant Jordi que afronten amb optimisme i amb la voluntat que com a mínim sigui com el de l’any passat. El cert és que l’engranatge per fer que tot rutlli ja fa dies que ha començat. Els editors pensen en el sant Jordi tot l’any, els autors esperen el sant Jordi per veure-se les amb els seus lectors i els llibreters per poder fer de llibreters, és a dir per recomanar i vendre llibres.
A Maneres de viure ens preguntàvem com van els preparatius per aquesta diada tan important i ens hem llançat al carrer per comprovar-ho. D’aquí a uns minuts escoltareu la Glòria Trullàs, la Montse Huguet i la Blanca Lucas des de tres punts diferents conversant amb tres dels protagonistes del sant Jordi. De fet seguirasilvia soler i berta bruna OKOKn la pista d’un llibre amb premi “L’estiu que comença” de Sílvia Soler – Premi Ramon Llull. De l’editorial a la llibreria fent una parada obligada amb qui el va parir, una autora de llarg recorregut en el món de la literatura.

Amb por no es va enlloc. Una bona manera de vencer-la, és amb la valentia. Però a què ens referim quan parlem de valentia? És una reacció, un valor, una característica, un tret innat….Avui al Manual de les preguntes desconcertants volem trobar resposta a aquesta pregunta i ho fem en conversa amb el catedràtic de psiquiatria de l’Universitat Autònoma de Barcelona i director acadèmic de l’institut de neuropsiquatria de l’Hospital del Mar , Antoni Bulbena.valentia

Laia 1Com cada diumenge, ens endinsem en la vida de personatges rellevants per descobrir l’empremta que han deixat. I ho fem a través d’una mirada privilegiada, la dels seus fills que ens porta Glòria Trullàs.

Avui us convidem a conèixer Josep-Lluís Carod-Rovira gràcies al relat i les reflexions de la seva filla, Laia Carod. Pare i filla. Dues persones amb molt sentit de l’humor, que han fet de l’esforç i l’amor per als seus, la seva guia en totes les seves etapes. Fins i tot ara, en la seva faceta d’escriptor, gràcies a la qual va obtenir el darrer Premi Octubre de narrativa amb la novel·la ‘La passió italiana’. La idea d’aquella obra va sorgir justament de la seva estada a la presó quan Soler i Barberà li deia que els catalans som uns italians frustrats. 4 dècades més tard, aquest enamorat de l’escriptura i la lectura, ha vist un dels seus somnis complerts.

foto 1Avui una situació insòlita….parlarem de la ràdio que fan en una altra emissora de ràdio. En concret d’un projecte que neix per donar veu a un col.lectiu format per persones té algun tipus de trastorn mental i i lluitar contra l’estigma que la societat té envers les persones diagnosticades.
Ràdio Nikosia és un projecte pioner per la manera de tractar transtorn mental, deixant de banda la malaltia i fent que les persones tornin a creure amb el amb el seu potencial. Fa 10 anys que sortien per antena els primers “nikosis” oficials i inauguraven així el primer espai radiofònic protagonitzat, editat i locutat per persones diagnosticades per problemes mentals. El projecte no està vinculat a l’àmbit terapeutic però si que es fa us de l’espai radiofònic on la bogeria “s’increpa, es qüestiona, s’expulsa, es defensa, s’hi conviu…tot plegat crea aquesta emissora transversal oberta a persones que pateixen aquestes malalties i que volen comunicar i donar a conèixer el què pensen i el què viuen.
El projecte està coordinat des de l’Associació Socio-Cultural Radio Nikosia.
Ens acompanyen la Dolors Ordàs, Presidenta de l’Associació i en Raul Velasco, periodista, productor i escriptor.

Moltes vegades ens trobem que mentre fem accions quotidianes, tenim la ment ocupada pensant en el què farem aquella tarda, l’endemà, la setmana que ve… o bé, estem donant voltes al què vàrem fer ahir. Vivim habitualment ancorats en el passat o angoixats pel futur i tot plegat fa que estiguem poc connectats amb el nostre present, un aquí i ara que és l’únic que ens pot aportar felicitat a la nostra vida. El passat no el podem canviar i el futur el desconeixem. Perquè ens costa tant, doncs, viure el nostre present? Avui us convidem a reflexionar-hi  a FLEXIBLEMENT amb la psicòloga Jenny Moix.
jenny moix

ammatuteFa una setmana Ana Maria Matute ens explicava els seus records de la Guerra Civil i com tot allò que va viure va marcar d’alguna manera la seva visió del món i per tant també el que escrivia ja de ben petita. Perquè es delia quan l’àvia i la mare li explicaven històries. De l’escolta activa va passar a l’observació activa. No es perdia ni un dels moviments de mans que feia la seva germana més gran sobre un paper. Com per art de màgia sobre el blanc apareixien lletres que es convertien en frases i d’aquelles frases en naixien móns meravellosos. L’Ana Maria va aprendre a llegir i a escriure a casa per imitació i l’escola mai li va interessar gaire. Tot el que ella volia saber ho trobava als llibres.
Una nena valenta que no suportava les alters nenes “retallades” i que preferia inventar móns on se sentia més còmoda, autèntica heroina. De fet ho va ser perquè en una època en què les dones ho tenien dificil fer-se un lloc en la literatura a ella ben aviat se la van prendre seriosament. Li van publicar la seva primera novel.la als 19 anys i des d’aleshores ja mai s’ha pogut desenganxar de la literatura. On diu, s’entra amb dolor i llàgrimes.

IMMA MONSO 5Un dels trastorns per excel·lència de l’edat adolescent és l’anorèxia, tot i que cada vegada es diagnostica a nens i nenes més joves. Ara, en època de crisi es parla més d’excessos, d’obesitat que no pas d’anorèxia. Però aquesta és una greu malaltia, un desordre mental que contínua afectant a molts estudiants, nens i nenes. Una metàfora més del malestar col·lectiu de la nostra societat de la qual volem parlar amb l’articulista, escriptora i mestra, Imma Monsó.

oacsionals 14 abrilAhir parlàvem de la valentia amb Antoni Bulbena, catedràtic de psiquiatria per la UAB i director acadèmic de l’Institut neuropsiquiatria de l’Hospital del mar.
Parlàvem de la valentia i els lideratges. Líder ha de ser valent i que el context polític, econòmic i social creava líders determinats. De lideratges, escarnis i plataformes electorals en parlem avui amb els següents tertulians ocasionals: Ray Torrents, una persona seduïda pel món de la comunicació, un barceloní enamorat de Barcelona. Va ser una de les persones que van fer possible el miracle dels Jocs Olímpics del 92. va participar a les cerimònies d’obertura i cloenda dels Jocs. Llicenciat en empresarials i màster per ESADE. Actualment treballa en el sector de turisme de negocis.
També ens acompanya Joan Miquel Viadé, un navegant de la vida. Ell és filòsof, informàtic, artista plàstic, terapeuta de l’espai… s’ha deixat dur sempre pels impulsos, per la intuïció. Arriscar per viure, ser responsable de les pròpies decisions. Un home valent a qui no li ha fet por llutar pels seus somnis. Ara està implicat en un projecte artístic que l’esperona.
I completa la tertúlia l’Irene Martínez…Que durant més de 20 anys ha treballat en els àmbits dels joves, dones i educació i actualment és la cap de comunicació d’una entitat pública. Compromesa, preocupada pel futur dels joves. Amant de la literatura escrita per dones.

josep mariaEn Josep Maria viu una segona vida. Ell, empresari solvent no va voler abandonar quan la crisi va arrasar no només el sector financer sinó també l’immobiliari. Va trigar dos anys a adonar-se que la salvació del negoci, pel que tan havia lluitat, era insalvable. No va ser un covard, va tancar amb el cap ben alt però carregat de deutes.
Una situació que li va provocar insomni, que va apaivagar amb una llibreta en blanc on va començar a fer volar la seva imaginació. En Josep Maria havia trepitjat més de 50 països quan les vaques grasses li havien permès. la família, la feina i el viatge han estat les tres passions de la seva vida.
I els records dels països trepitjats es van amuntegar donant forma a unes guies molt especials. Tunísia i Xipre van ser les primeres. Ara acaba de publicar un llibre sobre Barcelona. La seva Barcelona. Es titula La mirada de un turista: Barcelona. No és una guia perquè creu que avorreixen sinó un seguit de descobertes fetes anant als llocs i parlant amb la gent, observant i deixant-se amarar per una manera de viure molt particular. En Josep Maria viu una segona vida com a escriptor no gaire diferent a la d’empresari, entregat a la família, a la feina ben feta i al viatge. Un home de fortes conviccions que ha sabut reinventar-se.

 

The-MamzellesEscoltem la música que fa feliç una de les integrants d’un grup musical que a tothom li ve al cap quan sent la frase Envas on vas que ja existia abans d’aquest anunci matxacón. Són les Mamzelles, grup musical format per la Paula Ordovás, la Bàrbara Mestanza i la Paula Ribó que es van coneixer estudiant Art Dramàtic a l’Escola Eòlia de Barcelona i que dos anys més tard van decidir cursant els seus estudis d’interpretació a l’Institut del Teatre. Va ser aleshores, any 2010, en què va sorgir el conjunt musical. Un grup que combina música i teatre, el què fins ara havia estat una broma entre amics va acabar prenent forma en aquest projecte artístic. El 2012 van enregsitrar el seu primer disc “Que se desnude otra” que han presentat aquest any al Teatre Romea de Barcelona. Fa uns dies que han debutat teatralment damunt de l’escenari del Teatre Poliorama amb l’espectacle My Sweet Country amb text i direcció d’Alex Mañas. Es tracta d’un muntatge diferent, gairebé de cabaret, en el què tres joves de barri es converteixen en putes de luxe per fugir de la vida austera a la que els ha abocat la situació social i econòmica del seu país. Hem parlat amb la Paula i ella ens explicava quina és la seva dinàmica de treball a l’hora de composar una de les seves cançons i també per on van els seus gustos musicals personals.