From the daily archives: "dissabte, abril 13, 2013"

enric.bouCom cada setmana, obrim una finestra a l’exterior, a Europa, per saber com ens viuen i què pensen els catalans que viuen dins la Unió europea i que observen des de la distància aquests intensos moments que vivim. Així doncs, al Visions de Catalunya des d’Europa, ens aturem uns instants per incorporar noves reflexions en aquest relat que construïm, setmana rere setmana.
Avui conversem amb Enric Bou. Ell és doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, llicenciat en Filologia Hispànica. Aquest apassionat de les llengües, ha estat Catedràtic d’Estudis Hispans de la Universitat de Brown, als Estats Units i Catedràtic d’excel·lència de la Universitat Carles III de Madrid, actualment, és professor a la Universitat Ca’ Foscari de Venècia, ciutat italiana on. Ha publicat nombrosos llibres entre els que hi ha un extens diccionari de la literatura catalana o el Daliccionario, una aproximació a la figura del Dalí escriptor.
També és el responsable de la versió ‘A Poem’ del projecte Catalan Internacional View, on s’ofereix la versió bilingüe (amb anglès i català) d’una poesia d’un d’autor de casa nostra. A banda és membre de nombroses entitats, com l’Assoziacione Italiana Studiosi Catalanistica, l’American Catalan Society o la Modern Language Association, de la Associació Internacional Llengua.

escrache_pah_msn-672xXx80

La Plataforma d’Afectats per la hipoteca, la PAH, fa uns dies adoptaven l’escarni com a mesura de pressió perquè el Govern modifica d’una vegada la llei hipotecaria espanyola així com la normativa de desnonaments. Dues centes persones es reunien davant la casa de la vicepresidenta del govern Soraya Saenz de Santamaria i l’escridassaven demanant justícia social.
La resposta de la delegada dela delegada del govern no s’ha fet esperar. Sancionarà 18 persones que van participar en aquest acte de protesta.
La pressió per exigir un canvi de model augmenta i s’adopten formes que en altres països ja fa temps que són una pràctica habitual.
Obrim a aquesta hora La Finestra d’Antoni Puigverd amb la voluntat de trobar una altra manera de mirar la realitat.

tímidos anónimosAvui al CINECLUB mirem TÍMIDOS ANÓNIMOS. Una comèdia romàntica francesa, que té com a protagonistes, dos persones extremadament tímides. La seva incapacitat per relacionar-se amb els altres i a compartir els seus sentiments els han portat a no tenir relacions amoroses estables i per tant a la soledat. La casualitat i la passió que senten per la xocolata farà que la vida d’aquestes dues persones es creui. S’enamoren a primera vista, però seran capaços de superar-ho? La pregunta que ens formula aquesta setmana la filòsofa Carmen Gallego és: tot el què necessitem és amor?

El filòsof Josep Muñoz-Redón ens explica què en diu la filosofia de lluitar, que participa de l’esquema teòric que s’havia encetat amb Heràclit i que havia fructificat en els filòsofs de la sospita, Marx, Nietzche, Freud, segons el qual el dinamisme de la realitat s’atrikbueix a les contraposicions pròpies de l’exitència en els seus àmbits social o natural. Muñoz-Redón també apunta què es diu de lluitar en un àmbit més quotidià.
boxa

Un aeroport és un fomiguer d’anades i vingudes. maletes, comiats, llàgrimes, corredisses. Punt de partida i arribada. Quan la megafonia megàfonses cola per les orelles d’en Martí Noy les paraules de l’hostessa es trans formen en poesia. En un “Últim avís”.

Frederic GomezAhir divendres una notícia ens va cridar molt l’atenció. En el marc del Congrés de la Fesbal, la Federació de Bancs d’Aliments, els Bancs de Catalunya van fer una crida d’emergència a particulars i empreses perquè tenen les prestatgeries gairebé buides i NO poden donar resposta als milers de demandes de menjar que tenen diàriament.
Els motius són dos. Per una banda han pràcticament esgotat les 2.300 tones d’aliments que es van recollir al novembre de l’any passat en el gran recapte que es va fer. I, per l’altre, encara NO han arribat les ajudes de la Unió Europea destinades a la compra de menjar.
Amb nosaltres tenim al president del Banc dels Aliments de Girona, Frederic Gómez.

 

A en Xavi sempre li ha agradat explicar històries. Aquesta dèria el va dur a estudiar Comunicació audiovisual a Barcelona i la curiositat per descobrir noves formes de narrarel va situar a Nova York gràcies a una beca Fullbright de La Caixa. L’accés directe i l’oportunitat d’estudiar a les universitats més prestigioses del món. Un viatge que li ha canviat la vida amb el dubte de si ha estat en positiu.
Xavi menosEn Xavi reflexions sobre aquesta qüestió. Ell que va néixer en una família de pagesos en un poble de 700 habitants viu des de fa 7 anys en una gran urbe on a l’hivern fa un fred que et peles i a l’estiu una calor insuportable i on les relacions humanes són pràcticament impossibles.
Per contra a Nova York, la ciutat que tothom admira, terra de grans oportunitats on tot és possible. Com a les pel.lícules del Far West que en Xavi mirava de petit; també li ha donat coses bones. Per casualitat o no va conèixer Elvira Lindo i ella i el seu marit s’han convertit en els padrins d’en Xavi a Nova York i per ells va trobar una de les feines del moment: Comunity manager de, ni més ni menys, que de la Shakira. Gràcies a aquesta feina en Xavi no viu. L’estrès, l’autoexigència, l’enyor a la seva terra l’han col.locat en el camí de retorn perquè té tot el que volia i enyora tot el que no té.

logo-john-leblogI ara és el moment d’afinar l’enginy. El nostres mestre de les paraules John Leblog ens proposa un repte. Atents a l’enigma que planteja, vinculat com sempre a l’actualitat. Un enigma que és la resposta a la pregunta del titular d’aquest post.

Educació, cultura i esport. Les 3 incompetències ministerials del senyor Wert que ha tornat a irrompre als mitjans en la seva ofensiva cursa de fons que intenta espanyolitzar als alumnes catalans amb lleis que redueixen la cultura pròpia. Desde aquí li direm, educadament, que el català, de lleis anticulturals, no en vol i que els nostres alumnes son més intel.ligents i políglotes que aquells que no els vulguin respectar.
Imaginem però que un sol d’aquests alumnes us demana que li digueu la resposta de 8 lletres a l’enigma que avui us plantejo: