MICHIELEn Michiel va venir a Barcelona amb 22 anys i Barcelona el va enamorar. Així que va decidir quedar-se a viure. Començava la crisi i la primera feina que va trobar en una cadena de restaurants li va durar poc. Va començar a enviar currículums, i més currículums, els dies anaven passant i el desànim creixia. Ni una sola resposta, ni un simple “tenim en compte les teves dades”. Res.
Algú li va parlar de la teoria dels sis graus de separació i va quedar tan fascinat per la idea de poder trobar el que buscava, una feina, a partir de sis contactes diferents que es va llançar a l’aventura de dissenyar unes targetes i fer-les viatjar. L’únic que demanava era que qui rebés una de les tarjetes la passés a algú altre i li escribís explicant-li que li havia semblat la idea i si era possible que hi adjuntés una oferta de feina.
Les targetes van començar a viatjar i els missatges al bloc arribaven plens d’entusisme, eren una bona càrrega d’energia. Una dosi d’esperança cap a un futur incert. Però un dia la màgia de la vida va fer que una de les persones que havia vist una de els seves targetes pensés en ell per a una feina. Ara en Michiel treballa en un projecte de futur. El que va començar com un joc per calmar l’angoixa ha donat els seus fruits.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *