From the monthly archives: "abril 2013"

Avui tanquem la Conversa fragmentada d’aquest mes d’abril. Aquest mes en què els llibres han tingut una presència destacada al Maneres de viure ens ha acompanyat l’escriptora Ana Maria Matute. I al llarg d’aquestes quatre setmanes hem conegut una escriptora i una dona. Escriptora consagrada a la literatura des de ben petita. Dona valenta que va lluitar per defensar la seva vocació en un món, el de la literatura, imminentment colonitzat per homes; i per defensar la seva condició de mare.matute

jordi i hipatiaAvui afegim dos dialoguistes per conversar sobre llibres, en aquesta setmana eminentment literària. Volem parlar de l’ofici d’escriure des d’una doble perspectiva: la d’un autor veterà, més que consolidat, amb centenars d’obres publicades, i el d’una autora novell que, amb només 14 anys, acaba de publicar la seva primera obra amb força èxit.
Avui parlem amb JORDI SIERRA I FABRA i amb HYPATIA PÉTRIZ.
JORDI SIERRA I FABRA és escriptor i comentarista musical. Va publicar el seu primer llibre el 1972. Avui en porta més de quatre-cents, de publicats. Escriptor d’èxit, ha venut milions de llibres al nostre país i ha rebut una trentena de premis literaris. Ha alternat la literatura de ficció amb la crítica musical, on ha destacat d’igual manera. És l’autor més prolífic en el camp de la literatura juvenil en català i castellà i un dels més llegits en els centres escolars.
HYPATIA PÉTRIZ és una estudiant de 3er d’ESO que toca la guitarra elèctrica i escriu. Amb 14 anys ha debutat amb el seu primer llibre: “Diari d’ H”, una autèntica revelació.
A la protagonista dels seu diari li agrada escriure a mà; diu coses com: “mola l’aspecte decadent del llibre envellit”; és una fan de la música pop dels anys 80 i, sobretot, de rockers com Jim Morrisson i Patty Smith.

jenny moix passadis 1La Jenny Moix ens ha ensenyat a navegar per les nostres emocions per aprendre a viure de manera flexible. Des de la psicologia cada setmana ens repta a mirar-nos per aprendre a desxifrar misteris.
I és que la vida mateixa és un misteri. El gran misteri! I les respostes al misteri jenny són als gens. En aquestes mol.lecules diminutes és on s’amaga un volum d’informació inimaginable. I per entendre la nostra complexitat hem d’endinsar-nos al que s’anomena, la biblioteca genètica.

 

Perquè ens preocupa el món de l’educació, perquè creiem que les noves generacions són el nostre futur, perquè som conscients que el context polític, econòmic i social no afavoreix les aules….
I perquè creiem que l’educació és l’única eina que tenim per combatre, la injustícia, la desigualtat, la ignorancia … per això cada setmana a Maneres de viure intentem buscar assignatures pendents en el món de l’educació.
Del que passa a les aules, reflex de la inquietud, la incertesa i l’angoixa que es viu al carrer en parlem amb l’escriptora, articulista i mestra Imma Monsó.escola lenta

teamingAvui als espais comuns una manera senzilla i barata de contribuir a grans causes. Microdonacions a 1 euro que contribueixen a fer realitat projectes socials molt interessants. Aquesta iniciativa s’anomena Teaming i la va idear en Jil Van Eyle a partir d’una història personal. En Jil va pensar que si en una empresa cada treballador donava 1 euro de la seva nòmina cada més al final s’aconseguia una suma de diners important que no representava un gran esforç econòmic per la persona que dona i en canvi si molts beneficicis pels receptors. A més a més ajuda a fer pinya entre els treballadors perquè d’alguna manera se senten partíceps d’un projecte solidari. En parlem amb el seu fundador, en Jil Van Eyle.

alcaldes abrilObrim el temps dels Tertulians ocasionals del Maneres de viure. Avui en el format que un cop al mes compartim amb alcaldes i alcaldesses de municipis mitjans i petits del país. En aquesta recerca d’un relat més pròxim als ciutadans, avui hem volgut parlar d’un dels puntalts de l’estat del Benestar, l’educació.
Avui conversem amb alcaldes de dues poblacions en què la presència d’estudis universtiaris és un fet estratègic pel territori i pel progrés dels seus habitants.
Ens acompanya BENET JANÉ, alcalde de El Vendrell…
Amb poc més de 37.000 mil habitants, El Vendrell, capital de comarca del Baix Penedès, és una ciutat de la Costa Daurada orientada per una banda, al turisme i per l’altra, en l’agricultura i la indústria. L’alcalde de El Vendrell va néixer l’any 1943 i ha viscut tota la vida al municipi.
Benet Jané té estudis de pèrit mercantil i ha dedicat la seva vida professional al món empresarial. En l’àmbit polític, és regidor de CiU des de l’inici de la democràcia a Espanya. Des de l’any 1995 i fins el 2003 viu la seva primera etapa com a alcalde del consistori. Després d’una legislatura a l’oposició, el 2007 torna a fer-se amb l’alcaldia. En les darreres eleccions, arran del pacte rubricat entre Ciu, PSC, PP i Junts pel Vendrell, ocupa l’alcaldia fins al maig d’aquest any, quan l’alcaldia passarà a mans del socialista Martí Carnicer. També és diputat de la Diputació de Barcelona; i durant quasi dues dècades, va presidir el Consell Comarcal del Baix Penedès.
I avui comparteix condició de tertulià ocasional del Maneres de viure l’alcalde de Tortosa, FERRAN BEL.
FERRAN BEL va néixer l’any 1965. És Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona. Posteriorment es va postgraduar en Gestió de la Hisenda local i Autonòmica.

kirmen uribeEscoltem la música que fa feliç l’escriptor basc Kirmen Uribe, guanyador del Premio Nacional de Narrativa 2009 per la seva primera novel.la, Bilbao-New York-Bilbao, veu ara traduït el que va ser un dels llibres més venuts de la passada campanya de Nadal a les llibreries vasques. Ens referima a la novel.la “Lo que mueve el mundo”. A més de en castellà, l’obra s’edita ara també en català, amb Edicions 62 i en gallec (editorial Xerais).
La història de la novel.la gira al voltant de la vida de l’escriptor belga Robert Mussche, qui va acollir a casa seva, a Gant, a una nena vasca, traslladada a Bèlgica al maig de 1937 per protegir-la de les penúries de la guerra civil.
Justament li preguntavem a Uribe sobre si li agrada escoltar música mentre treballao si aquesta li serveix d’inspiració a l’hora d’escriure. Ens va confessar que justament en la seva darrera novel.la la música sí que té un protagonisme important. En concret, Bethoven, una musica, a qui també personalment li agrada molt.

Antes que el diablo sepa que has muertoAquesta és la pregunta que plantegem a la secció del Cineclub de la Carmen Gallego, que ens proposa hi reflexionem a partir de la pel.lícula: Antes de que el diablo sepa que hayas muerto. Es tracta d’una cinta americana de l’any 2007 dirigida per Sidney Lumet i protagonitzada per Philip Seymour Hoffman, Ethan Hawke, Albert Finney, Marisa Tomei, entre d’altres.
L’argument gira al votlant de dos germans de classe burgesa es troben en una situació desesperada i necessiten diners sigui com sigui. Andy el germà gran, un executiu ambiciós i enganxat a l’heroïna, planeja atracar una joieria amb la complicitat del seu germà petit que que necesita els diners per pagar la pensió de la seva filla. La joieria que planeja atracar és la dels seus pares. No hi ha d’haver pistoles, ni violencia però finalment els plans no surten com estava previst.

Rafael Vallbona observa, escolta i escriu. Per això les seves històries són petits bocins de vida inscrits a un territori. Avui una road movie catalana molt inspiradora.Like_a_Road_Movie

maria solerEl problema va arribar quan la Maria va tenir nens. Amb els dos primers va compaginar com va poder la seva feina de delineant en una empresa i la maternitat. Amb en Martí, el tercer fill, que va néixer en plena crisi, es va començar a plantejar la possibilitat de deixar la feina que havia fet fins aleshores i reinventar-se.
I la reinvenció va arribar en forma de melmelada. Sempre havia fet melmelades, des que era petita i anava a collir fruits al bosc que després acabaven convertits en una massa dolça i viscosa boníssima per untar el pa. I aquella idea innocent va anar prenent forma en el seu cap ; en el camí va conèixer la Georgina regàs, tota una institució en el món de la melmelada a casa nostra i tot plegat va acabar a “Al pot petit hi ha…”
Des de Guialmons un petit poble a la Conca de barberà i sense moure’s de casa ara la Maria fa de mare i artesana de la melmelada. Ha trobat la fòrmula màgica per casar les seves dues passions. I amb passió remena les melmelades a l’hora que amanyega els seus tres fills. Treballa més que mai però és feliç.
Potser per això les seves melmelades són tan bones… ara somia en poder tenir un espai més gran per fer diversificar la marca, un espai d’interncanvi, de dibulgació… que la connecti amb els seus consumidors. És ben cert que al Pot petit hi ha la bona confitura! Més ben trobat impossible.

Gabi Martinez escriptor, viatger, observador d’aquest món canviant ens obsequia cada setmana amb una postal sonora. Continuem la ruta pel riu Nil, descobrint cultures i maneres de viure. En camió ens endindem a l’imponent desert de Bayuda després d’haver travessat el Nil.bayuda

gratitudAvui ens preguntem “Què és la gratitud?”, Què vol dir ser agraït?. Se’n parla poc, de la gratitud, més enllà del gest propi de l’àmbit, dels gestos propis de la bona educació. Però ser agraït implica molt més. Segurament un cert grau d’humilitat per reconèixer que necessitem els altres.
Per trobar resposta a la pregunta desconcertant d’avui contactem amb ÀLEX ROVIRA, escriptor, economista, conferenciant internacional i consultor. Considerat un dels millors experts en Psicologia del Lideratge a nivell mundial.
Autor del best-seller La bona vida, juntament amb Fernando Trías de Bes.