From the monthly archives: "març 2013"

petit ca l'erilArriba el moment en què, un persona de l’àmbit públic ens descobreixi quina és la seva manera de gaudir de la música així com quina és la cançó o intèrpret o gènere musical que el fan sentir bé quan l’escolta. Avui descobrim la música que fa feliç el músic Joan Pons, veu i ànima del grup musical El Petit de Cal Eril que precisament del 4 al 7 d’abril, engega la gira per presentar el seu nou disc, ‘La figura del buit’ a la Sala Beckett. Aquests quatre concerts formen part de la gira de 17 concerts, tans com cançons té el disc, que El Petit de Cal Eril porta fent des del dia 26 de març a Saragossa. En Joan és dels que es sol llevar i posar la ràdio de seguida però que quan assaja i composa, evidentment no n’escolta. Això sí, al cotxe, no hi pot faltar. És dels que es deixa aconsellar pel què fa a música tot i que de tant en tant té èpoques de buscar i descobrir nous grups o cantants. Pel què fa a preferències de gèneres musicals, diu que li va a èpoques.

 

hostalricAquesta setmana qui ens proposa la seva POSTAL LOCAL és Rafael Vallbona. Aquest periodista i intrèpid viatger, que observa, escolta i escriu ens proposa una ruta sobre dues rodes per un paisatge que ens enamorarà. Les seves històries són petits bocins de vida inscrits a un territori. Avui, ens convida a pedalar per la història de la plana d’Hostalric.

 

 

 

 

 

la pesca del salmón

Aquesta és la pregunta que ens fem aquest diumenge de Pasqua al Maneres de viure i ens la fem, mirant al  CINECLUB amb la filòsofa Carme Gallego,  ‘La pesca del salmó al Iemen’. Aquesta cinta és una producció anglesa del 2012, basada en la novel·la homònima de Paul Torday, dirigida per Lasse Hallström. Ewan McGregor és el protagonista, que interpreta el paper d’un reconegut doctor del Centre Nacional per al foment de la Piscicultura, especialitzat en la reproducció de moluscs. El seu cap el tempteja perquè introdueixi la pesca amb mosca al Iemen, un projecte absurd que rebutja frontalment, però que finalment acabarà acceptant per obligació, ja que l’encàrrec prové d’un xeic àrab. Així que al Iemen hi falta gent! Allà coneixerà una jove, la representant del xeic que la portarà a una aventura de final sorprenent.

 

 

MusicaEl filòsof Josep Muñoz-Redón fa una reflexió sobre l’estreta relació entre filosofia i música i ho fa citant als filòsofs més melòmens: Shopenhauer, Nietzsche, blanchot, Sartre, Nancy, Bloch, Sloterlijk….alguns d’ells, a més, grans megalòmans, misògins, misàntrops i misòlegs. Diu que de tots ells en destaca un pensador a qui se’n podrien atribuir més d’una de les característiques citades: Emile Cioran. Ell era un veritable amant de la música. Els seus escrits demostren una profunda capacitat per excoltar música contemplativament. Aquest tret queda palès en alguns aforismes extrets d’una obra primerenca: “Posseiré la suficient música dintre meu com per a no desaparèixer mai?” o “Únicament els èxtasis sonors em produïen una sensació d’immortalitat”.

Atencio primariaEl reial decret 16/2102 del govern central excloia la població sense papers de rebre atenció primària a Espanya. A Catalunya el Conseller Boi Ruiz assegurava que es continuaria donant cobertura a les persones immigrants. Però la instrucció autònomica del CatSalut farà que a partir del dia 1 d’abril es cancel.lin les tarjetes sanitàries a milers de persones que no han regularitzat la seva situació.
D’aquest tema en parlem amb Manel Ferran, metge de família i membre del Fòrum Català d’Atenció Primària. Una espai de debat indepedent que treballa per millorar l’Atenció Primària a casa nostra.

monaAquesta és la solució a l’enigma d’aquest dissabte plantejat per John Leblog que recuperem tot seguit:
En aquesta santa setmana de passions i de rescats, de preferents i bunyols , d’abstinença i Saloufest. En aquesta setmana santa en crisi d’alta ocupació hotelera on qui més qui menys s’ha escapat per uns díes d’esbarjo tot desitjant no fer pas cúa en la operació retorn a la seva realitat.

escoltadora MONTSELa Montse s’asseu i escolta. I des que es dedica a escoltar li han fet propostes de tot tipus. Ella s’asseu para l’orella i si pot fer la tasca que li encarreguen la tira endavant. Es va convertir en escoltadora per casualitat. Perquè va tenir curiositat. I perquè no va tenir por a deixar una feina assalariada i llançar-se a l’aventura d’emprendre per tenir més flexibilitat horària i poder estar am la seva filla. Ho va fer per amor.
La curiositat la va dur al japó on escoltar és una professió més i del Japó al geriàtric d’uns amics. Allà va entrar en contacte amb avis i àvies que primer se la miraven estranyats però aviat la van veure com una aliada. la persona a qui confiar el seus recordrs, les seves pors i les seves inquietuds.
En l’escolta atenta la Montse ha après que el sentir-se útil i el tenir il.lusions en alguns casos poden endarrerir la demència i dona qualitat d evida. També que és més fàcil fer confessions a persones desconegudes que als íntims. Gràcies a aquestes converses un pagès ha començat a pintar quadres a l’oli preciosos i un mosso de fàbrica a escriure poemes. De vegades només és qüestió d’escoltar ben endins nostre per saber què és el que desitgem.

john leblogEn aquest sant dissabte en John Leblog aquest és l’enigma de quatre lletres que planteja John LEblog.En aquesta santa setmana de passions i de rescats, de preferents i bunyols , d’abstinença i Saloufest. En aquesta setmana santa en crisi d’alta ocupació hotelera on qui més qui menys s’ha escapat per uns díes d’esbarjo tot desitjant no fer pas cúa en la operació retorn a la seva realitat.

jordi savall 3A l’estudi del “mestre” la fusta que cobreix, terra, parets i sostre, ens protegeix del fred exterior. Savall duu roba fosca, sabates d’estar per casa, se serveix un te i parla d’allò que més estima, la música. Interpretar partitures que han composat altres és per a ell un acte de gran responsabilitat i un moment de gran espiritualitat, difícil explicar-ho amb paraules. La paraula feliç defineix molt bé el què sent Jordi Savall quan en un concert la múisca flueix i els músics estan en comunió. Concerts únics i irrepetibles. Llocs escollits perquè la música soni com ha de sonar. Entrega total i absoluta. L’instrument es converteix en una extensió d’un mateix. S’estableix una màgica relació d’amor.

Albert OliveresAvui Albert Oliveres ens retrata el seu pare, el professor d’Economia Aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona i president de l’ONG Justícia i Pau, Arcadi Oliveres.
L’Albert és el més petit de 4 germans, tots homes. Són fills de l’Arcadi -economista i activista social, compromès amb la cooperació i el desenvolupament- i la Janine Künzi, una suïssa llicenciada en infermeria, filosofia i magisteri.

Escolteu el retrat de dues persones honestes i conscients que certes maneres de viure ajuden a millorar la societat, a fer-la més justa i humana. Una aposta vital per al present amb l’ull posat en un futur millor. Tot plegat, embolcallat d’un bon caliu familiar i l’humor propi dels Oliveres.

ALCALDES MARÇDivendres es va celebrar el dia mundial de l’aigua, un bé molt preuat i que ha permès el desenvolupament del territori. Avui conversem amb alcaldes de tres poblacions en què la presència d’un riu ha jugat i juga un paper important en la personalitat i el progrés dels seus habitants. Són tres localitats de tamany força similar, entre 3 i 4 mil habitants, amb caràcters molt diferents. El riu és considerat sempre un font de vida, però en cada etapa del seu curs, té un caràcter específic que dota la terra per on transcórrer d’unes característiques úniques. Avui coneixem tres poblacions en el riu n’és protagonista.Ens acompanyen Antoni Clement, alcalde Puig-reig (Berguedà), Albert Vilà, alcalde de El Papiol (Baix Llobregat) i Joan Manso, alcalde de Campdevànol (Ripollès).

pilar raholaEl millor que et pot passar quan llegeixes una novel.la és que et facis amic dels personatges que escriuen la història, perquè vol dir que te’ls creus, que els poses cara, que saps d’on venen i on van, perquè comparteixes les seves inquietuds preocupacions, anhels, desitjos… En Miquel, l’Engracieta, la Montserrat, en Tonet, la Lídia, en Tià, la Roser, en Lluis… són els protagonistes de la novel.la “El carrer de l’embut”, ells són els responsables de fer-nos entrar en aquest carrer estret, estret i passejar-nos per la història. Cadaqués, l’Havana, Barcelona… un homenatge als homes i les dones que van lluitar contra l’esfondrament del seu món. Pilar Rahola és qui signa aquest relat i la protagonista del Maneres de viure i pensar d’aquesta setmana.

Les tradicions                                                 El creixent seguiment de la representació de la Passió a molts dels nostres pobles n’és un bon exemple. Això ho saben molt bé els nostres dialoguistes d’avui: JAN GRAU, reconegut expert en cultura popular, i MARC SAMPÉ, actor d’una de les passions més singulars del nostre territori: La Passió de Vilalba dels Arcs.

 

 

 

 

nakadska estudi 1Avui descobrim el col·lectiu artístic NAKADASKA, actualment resident a la Nau Ivanow de Barcelona. El grup està format per cinc joves que creuen molt en la força de les emocions i en reivindiquen la seva importància. Duen a terme projectes teatrals i audiovisuals que busquen despertar la sensibilitat i fer reflexionar a l’espectador sobre l’individu i la seva relació amb la comunitat.
Dieun que no es conformen només amb “fer art”, sinó que han engegat una “petita revolució” per reivindicar la necessitat de sentir i de pensar, i d’actuar de manera col·lectiva per preservar a aquests dos trets. Tot això es resumeix en el seu lema: “sent, pensa,actua”. Avui ens acompanyen  l’Ariadna Matamoros i l’Adrián Pino, l’artífex d’aquest col.lectiu artístic.