From the daily archives: "diumenge, març 24, 2013"

jordi savall 3A l’estudi del “mestre” la fusta que cobreix, terra, parets i sostre, ens protegeix del fred exterior. Savall duu roba fosca, sabates d’estar per casa, se serveix un te i parla d’allò que més estima, la música. Interpretar partitures que han composat altres és per a ell un acte de gran responsabilitat i un moment de gran espiritualitat, difícil explicar-ho amb paraules. La paraula feliç defineix molt bé el què sent Jordi Savall quan en un concert la múisca flueix i els músics estan en comunió. Concerts únics i irrepetibles. Llocs escollits perquè la música soni com ha de sonar. Entrega total i absoluta. L’instrument es converteix en una extensió d’un mateix. S’estableix una màgica relació d’amor.

Albert OliveresAvui Albert Oliveres ens retrata el seu pare, el professor d’Economia Aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona i president de l’ONG Justícia i Pau, Arcadi Oliveres.
L’Albert és el més petit de 4 germans, tots homes. Són fills de l’Arcadi -economista i activista social, compromès amb la cooperació i el desenvolupament- i la Janine Künzi, una suïssa llicenciada en infermeria, filosofia i magisteri.

Escolteu el retrat de dues persones honestes i conscients que certes maneres de viure ajuden a millorar la societat, a fer-la més justa i humana. Una aposta vital per al present amb l’ull posat en un futur millor. Tot plegat, embolcallat d’un bon caliu familiar i l’humor propi dels Oliveres.

ALCALDES MARÇDivendres es va celebrar el dia mundial de l’aigua, un bé molt preuat i que ha permès el desenvolupament del territori. Avui conversem amb alcaldes de tres poblacions en què la presència d’un riu ha jugat i juga un paper important en la personalitat i el progrés dels seus habitants. Són tres localitats de tamany força similar, entre 3 i 4 mil habitants, amb caràcters molt diferents. El riu és considerat sempre un font de vida, però en cada etapa del seu curs, té un caràcter específic que dota la terra per on transcórrer d’unes característiques úniques. Avui coneixem tres poblacions en el riu n’és protagonista.Ens acompanyen Antoni Clement, alcalde Puig-reig (Berguedà), Albert Vilà, alcalde de El Papiol (Baix Llobregat) i Joan Manso, alcalde de Campdevànol (Ripollès).

pilar raholaEl millor que et pot passar quan llegeixes una novel.la és que et facis amic dels personatges que escriuen la història, perquè vol dir que te’ls creus, que els poses cara, que saps d’on venen i on van, perquè comparteixes les seves inquietuds preocupacions, anhels, desitjos… En Miquel, l’Engracieta, la Montserrat, en Tonet, la Lídia, en Tià, la Roser, en Lluis… són els protagonistes de la novel.la “El carrer de l’embut”, ells són els responsables de fer-nos entrar en aquest carrer estret, estret i passejar-nos per la història. Cadaqués, l’Havana, Barcelona… un homenatge als homes i les dones que van lluitar contra l’esfondrament del seu món. Pilar Rahola és qui signa aquest relat i la protagonista del Maneres de viure i pensar d’aquesta setmana.

Les tradicions                                                 El creixent seguiment de la representació de la Passió a molts dels nostres pobles n’és un bon exemple. Això ho saben molt bé els nostres dialoguistes d’avui: JAN GRAU, reconegut expert en cultura popular, i MARC SAMPÉ, actor d’una de les passions més singulars del nostre territori: La Passió de Vilalba dels Arcs.

 

 

 

 

nakadska estudi 1Avui descobrim el col·lectiu artístic NAKADASKA, actualment resident a la Nau Ivanow de Barcelona. El grup està format per cinc joves que creuen molt en la força de les emocions i en reivindiquen la seva importància. Duen a terme projectes teatrals i audiovisuals que busquen despertar la sensibilitat i fer reflexionar a l’espectador sobre l’individu i la seva relació amb la comunitat.
Dieun que no es conformen només amb “fer art”, sinó que han engegat una “petita revolució” per reivindicar la necessitat de sentir i de pensar, i d’actuar de manera col·lectiva per preservar a aquests dos trets. Tot això es resumeix en el seu lema: “sent, pensa,actua”. Avui ens acompanyen  l’Ariadna Matamoros i l’Adrián Pino, l’artífex d’aquest col.lectiu artístic.

percepcio subliminalAvui amb la Jenny Moix ens endinsem en un món tan apassionant com misteriós: la percepció subliminal. És a dir allò que el nostre cervell capta sense que ens en donem compte.

castell_bosc_gentRafael Vallbona observa, escolta i escriu. Per això les seves històries són petits bocins de vida inscrits a un territori. Avui, seduit pels olors i colors d’una nova estació ens anuncia l’arribada de la Primavera.

DonnaWilliams2011L’aula és lloc d’aprenentatge. Assolim competències en matèries diverses i ens formem com a persones més enllà de les matèries curriculars. En aquest aspecte el traç del professor és indispensable, la seva vocació i predisposició a observar a transmetre coneixements però també un tarannà. A deixar petja, a despertar la curiositat… moltes vegades aguditzant la imaginació.
Els temps líquids que vivim fan que el professor més que mai hagi d’estar atent a les demandes de la comunitat.
A Maneres de viure cada setmana busquem assignatures pendents que cal millorar. Ho fem amb l’escriptora, articulista i mestra Imma Monsó.

Toni_CruanyesAra és moment de fer un salt a l’exterior per creuar fronteres i escoltar veus de casa nostra que des d’altres països observen i analitzen, dia a dia, els passos que estem seguint. Són mirades que gaudeixen del privilegi que otorga la distància: ulls frescos que comparen en el territori d’acollida el tarannà català per aportar-li nous punts de reflexió i noves idees que ajuden a enriquir el nostre discurs.
En el Visions de Catalunya des d’Europa, dediquem els propers minuts a conversar amb el periodista Toni Cruanyes. Ell és llicenciat en Periodisme i Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser cap d’internacional de TV3 i director adjunt del diari Avui. Corresponsal de la televisió catalana a Londres i actualment ho és a París. En els darrers premis Octubre, va guanyar el premi Joan Fuster d’assaig, amb la seva obra ‘Antídot contra l’extrema dreta’ de l’editorial Tres i Quatre.

etica de la compasionAvui volem parlar-vos de la capacitat d’escollir. És a dir, de la llibertat. Una idea que inclou el fet de no estar sotmès a un subjecte diferent d’un mateix, a una autoritat arbitrària o a una disciplina o un deure no establert pel mateix subjecte. De la capacitat d’escollir en parlem avui amb en Joan Carles Mèlich, ell és filòsof, professor de filosofia de l’educació de la UAB i autor del llibre “Ètica de la compasión”, publicat per l’ Editorial Herder.


oriol pujolManel Bustos, alcalde de Sabadell es resistia a deixar els seus càrrecs polítics després de ser imputat per un pressumpte càrrec de corrupció; uns dies després la imputació de l’ex-alcalde de Lloret de Mar i diputat Xavier Crespo, obria el debat sobre si els polítics immersos en processos judicials havien de deixar els seus càrrecs o no. La setmana Passada daniel fernández del PSC i aquesta setmana Oriol Pujol de CIU han deixat les seves responsabilitats als partits també per pressumpta corrupció i a l’espera que el jutge dictamini una sentència ferma. El debat continua obert.
Obrim a aquesta hora La Finestra d’Antoni Puigverd amb la voluntat de trobar una veu serena que ens ajudi a entendre una mica millor l’actualitat política i econòmica.

Francesc-casal infants del ravalA en Francesc no el van deixar sortir d’aquella consulta on li feien una revisió mèdica per renovar el seu carnet de conduir. Tenia la pressió a tope, la seva vida penjava d’un fil. En Francesc va ser valent, va treure la balança, va col.locar, en un plat la seva vida, a l’altre els 800 quilòmetres setmanals que feia amb el cotxe, l’equip de comercials que dirigia, els diners que rebia a canvi… i va guanyar la vida!
Una elecció intel.ligent. L’experiència acomulada en el món de l’hostaleria no el van fer dubtar a l’hora d’acceptar una feina com a educador formador a l’aula d’hostaleria del casal dels infants del raval que aleshores tot just començava i enguany fa 10 anys.
Es plantejava una feina transitòria, 6 mesos. però aquells nanos d’entre 16 i 22 anys disposats a buscar una oportunitat en el món laboral a través de la restauració l’han atrapat. En Francesc està enganxat a la seva feina. Disfruta veient créixer en anys però també en experiència nois i noies en risc d’exclusió social. S’emociona quan veu que un dels seus alumnes després d’unes pràctiques en un restaurant de luxe es queda a treballar. Els nois i noies li han fet confiança i ell els ha ensenyat que amb ganes, però també disciplina i responsabilitat, poden trobar el seu lloc en aquest món.
Abans en Francesc guanyava molts diners però ara se sent útil.
De vegades no ens adonem que el més essencial ho tenim a tocar.

Marc_Rosich_ Escoltem la música que fa feliç Marc Rosich, dramaturg, director, actor accidental i traductor literari, és membre fundador de la productora Teatre Obligatori. S’ha format en l’escriptura dramàtica als seminaris de l’Obrador de la Sala Beckett de Barcelona, on actualment imparteix cursos d’iniciació a la dramatúrgia. És l’autor i director de La dona vinguda del futur, el musical pop que protagonitza Beth Rodergas i que compta amb la música de Guille Milkyway i les projeccions de video de la Lyona. Es pot veure fins a el 7 d’abril a la Sala Gran del TNC. Pel què fa a la música que li agrada i que sol escoltar, diu que abans s’aixecava i es posava un CD d’opera pero ara, com que treballa molt amb música, ara amb prou feines n’escolta en moments d’oci perquè ja està molt present en les seves hores laborals i diu que és una pena perquè de fet viu per la música..té molts CD’s, és adicte a l’Itunes i en compra molta, però cada vegada n’escolta menys. Tot i que diu que li va a temporades. A l’hora de pensar qui podria fer la música per La dona vinguda del futur, de seguida va tenir clar a qui encarregar-li perquè ell n’és el fan número 1: La Casa Azul.