From the daily archives: "diumenge, març 17, 2013"

INVCondMare

Condició de mare descobreix el relat de vida d’una vintena de personatges populars a partir dels records i les experiències viscudes en primera persona per la seves mares. Una visió original que ens permet descobrir detalls molt íntims de la biografia de personatges públics, alhora que ens aporta reflexions molt singulars sobre l’educació, la relació entre mares/pares i fills o la manera com determinades decisions afecten el trànsit cap a la vida adulta. Condició de mare és, també, el relat d’un temps i d’un país, en la mesura que ens ofereix una suma d’històries sobre com ha estat el camí cap a l’èxit personal o professional. En cada personatge es genera una reflexió educativa i sentimental, que pot ser útil en l’art d’educar els fills. [Continue Reading…]

 marcos ordoñez 1El primer disc de jazz, sonava més o menys així. Toca John Coltrane, canta Johnny Hartmann… Música que evoca, que ens fa viatjar en el temps i en els records. Aquest va ser el primer disc de Jazz de Marcos Ordóñez. El primer que recorda. Records que atrapa amb les seves paraules. Els seus records que són els records de molts. D’una època feliç, la infantesa i la primera adolescència. “Un jardín abandonado por los pájaros” és la seva darrera novel.la autobiografiada que recupera un temps que ja no existeix. No hi ha nostàlgia i condessa que ha siguut molt feliç durant el procés d’escriptura. Avui Marcos Ordóñez és el protagonista del maneres de Viure i pensar.

catolicsAquest dimecres a la tarda, les dues xemeneies preparades pel conclau desprenien el fum blanc, sinònim del consens. Hi havia nou papa. Els 115 cardenals electors reunits des de dimarts a la Capella Sixtina havien arribat a un consens. Al cap d’una estona, al balcó de la basílica de Sant Pere apareixia el nou papa, Francesc, el cardenal argentí Jorge Mario Bergoglio. Des d’allà, el primer papa jesuïta i el primer que també és llatinoamericà, feia el tradicional urbi et orbi, en el qual va demanar als milers de fidels congregats a la plaça que el beneïssin en la seva nova aventura, en un camí, ple de reptes i oportunitats.
Per parlar d’aquest moment històric, avui al Maneres de Viure hem volgut portar dues veus del món catòlic de casa nostra. Per una banda, tenim amb nosaltres a Juan Carlos Torrellas, de Catholic Voices, una entitat nascuda a Anglaterra, que va aterrar a Catalunya l’any 2011.
I també comptem amb la presència de Josep Torrents, fundador i portaveu del col·lectiu Església Plural.

jenny moix 2 desembreUn temps per submergir-nos en el món de les emocions per aprendre a viure FLEXIBLEMENT; capaços d’adaptar-nos a temps canviants. Un camí que fem guiats per la psicòloga Jenny Moix que setmana rera setmana ens dona consells útils i reals per afegir al nostre manual de supervivència.
Definir termes abastractes sempre és difícil i avui la Jenny ens proposa un repte que esperem us faci reflexionar sobre la vostra escala de valors. Parlem de valors referint-nos a la qualitat d’una cosa, d’una persona… és aquell conjunt de qualitats que fan que una persona o cosa siguin preuats.
Els valors sempre són subjectius, cadascú confeccions una escala de valors d’acord amb la seva manera de viure i pensar. Avui ens mirem per comprobar si allò que pensem i desitgem i allò que fem està en sintonia.

autismoL’aula acull una gran diversitat d’alumnes. L’aula és també mirall de la societat que vivim. Per tant, les aules estan digerint una gran quantitats de canvis que no només afecten el que s’ensenya sinó que abarquen altres àrees educatives a les quals els professors han de fer front sense tenir moltes vegades les eines adequades.
Temps convulsos que traspassen les parets de l’aula i fan que el professor més que mai hagi d’estar atent a les demandes de la comunitat.
A Maneres de viure cada setmana busquem assignatures pendents que cal millorar. Ho fem amb l’escriptora, articulista i mestra Imma Monsó.

Júlia OrtinezLa Coco Comín és reconeguda per la seva trajectòria com a coreògrafa i directora d’espectacles musicals, una disciplina amb poca tradició a casa nostra, que ella va impulsar amb valentia. Des de ‘Memory’ aquell primer musical dirigir per Ricard Reguant i protagontizat per Àngels Gonyalons l’any 1991, ha plogut molt. Després va estrenar músicals que han quedat en la memòria de molts: ‘Bojos per Broadway’, ‘Chicago’ i un llarg etcètera. També ha fet coreografies per anuncis o pel·lícules.

La seva filla, la Júlia Ortínez ens fa un retrat íntim i entusiasmat de la seva mare. Ella es defineix com a artista. És professora de claqué de l’escola de la seva mare i actualment actua al musical Grease. Elles són dues dones plenes d’energia, que dansen per la vida apassionadament i que han convertit l’art del moviment en l’aliment de les seves ànimes i els seus cossos.

papa romaSetmana amb la mirada posada a la xemeneia de la Capella Sixtina. Finalment dimecres a les 7 i cinc de la tarda la fumata blanca exhalava anunciant l’Abemus papa. Una estona després trascendia el nom Jorge Mario Bergoglio, un bisbe argentí que no estava entre els favorits. L’església ha apostat per un papa proper. El nom escollit, Francesc, ja és tota una declaració d’intencions. En honor a Francesc d’Assís el nou papa representa la senzillesa, la humilitat d’una institució molt malmesa que busca una reconciliació amb els fidels en temps de crisi.
Obrim a aquesta hora La Finestra d’Antoni Puigverd amb la voluntat de trobar una nova mirada al llegat de Chávez i el futur immediat de Venezuela.

ç

parc guellRafael Vallbona observa, escolta i escriu. Per això les seves històries són petits bocins de vida inscrits a un territori. Avui posa la seva mirada a la transformació d’un espai públic, nascut d’un fracàs immobiliari, el parc Güell.

recuerdosUn aroma, una frase, una imatge…es queden gravades en la nostra memòria. Què ho fa que les oblidem passat un temps? Perquè recordem unes coses i no unes altres? Solem recorder més els bons o els mals moments?
Preguntes que ens véne al cap al voltant del record, de la que en va farcida Un jardín abandonado de Marcos Ordóñez i que és avui què us plantegem a la secció del Manual de les preguntes desconcertants d’avui.
En parlem amb en Jose Miguel Sunyer, Doctor en Psicologia i professor de la Universitat Ramon Llull i grupanalista.


raul romevaAra és moment d’obrir una finestra a l’exterior, per entendre com se’ns veu fora de les nostres fronteres. Des de fa unes setmanes, el Maneres de Viure, ho fem a través de l’espai Visions de Catalunya des d’Europa, uns minuts durant els quals ens dediquem a conversar amb catalans afincats fora de Catalunya per observar mirades més externes, que ens ajudin a comprendre tot allò que està succeïnt en aquests temps complexes i canviants.
Avui parlem amb una persona que coneix bé la realitat tant del nostra país, com de la complexitat de les relacions amb Espanya i Europa. Raül Romeva és eurodiputat per Iniciativa per Catalunya- Esquerra Unida i Alternativa des de l’any 2004. Ell és llicenciat en Ciències Econòmiques i Doctor en Relacions Internacionals per la Universitat Autònoma de Barcelona.

savallContinuem per tercera setmana estirant del fil de la conversa a mb el mestre Jordi Savall. Una entrevista que vam enregistrar fa uns dies a Bellaterra, el lloc on viu des que amb la seva companya Montserrat Figueras decidissin establir el lloc de residència després de viure 20 anys a Suïssa. Bellaterra és punt d’origen i final. On sempre torna després d’un viatge, un concepte que forma part de la seva vida de músic. Setmana rera setmana anem descobrint com viu, com pensa, com veu el món un músic que ha dedicat bona part de la seva vida a recuperar músiques antigues i a establir ponts de diàleg entre civilitzacions a través de la música.

hort urbàSón horts que de mica en mica van modifcant el paisatge urbà. Coneixerem de prop un d’aquests horts nascut a barcelona de manera peculiar: L’hortet del forat…Un hort que sorgeix de la tossuderia dels veïns quan, l’any 2.000, contrariats amb l’ajuntament per l’enderrocament dels edificis del què es va conèixer amb el nom de “El forat de la vergonya”. Tot responia a un pla urbanístic que afectava el barri de La Ribera de Barcelona. L’ajuntament hi volia construir un parking, ells, un hort. Ho van aconseguir, i a dia d’avui un hort fantàstic presideix la plaça de.
Ens acompanya un dels membres de l’ Hortet del Forat, en Paco Roldan. Al telèfon, Víctor Rodilla, participant de l’Hortet de l’Autònoma, que s’autodefineixen com a projecte d’agroecologia estudiantil autogestionada. Els integrants d’aquest projecte són joves estudiants d’aquesta universitat amb un seguit d’inquietuts vers el medi ambient i en concret, de l’àmbit de l’agricultura.

Avui ens fa feliç presentar-vos la versió literària d’aquell experiment radiofònic. Des de fa uns dies podeu trobar a les llibreries el volum “Condició de mare. El batec matern de 20 personatges públics” que ha editat Cossetània. Un recull de 20 d’aquestes 73 històries de mares.
Qui ens ha prologat Rafael Vallbona.
condició de mare

 

toni muñozEn Toni és el tercer de cinc germans. Sempre han practicat molt esport a casa. Ell primer va jugar a futbol i més tard es va aficionar al ruuning. Corre curses populars i Maratons i un bon dia va voler que el seu germà Jordi visqués en primera persona l’ambient d’una cursa.
En Jordi no camina, va en cadira de rodes. Pateix una paràlisi cerebral però això no ha estat un impediment per participar en diverses curses, la d’avui és la seva tercera Maratço de Barcelona.
En Toni i els seus amics empenyen la cadira i ho fan per demostrar que l’esport a part de proporcionar-nos un bon estat físic; pot integrar i proporcionar-nos grans moments de felicitat. I a més a més el seu és un gest solidari perquè els diners que aconsegueixen a través de l’associació “Corre amb mi – Paràlisi en moviment” van a parar a ASPACE, una entitat que fa més de 50 anys que treballa per millorar la qualitat de les perosnes que tenen paràlisi cerebral.
Avui els carrers de Barcelona s’ompliran de milers de persones disposades no només a córrer sinó a compartir amb en Jordi, a avançar cap a un món més just i solidari on tothom té el seu lloc.