From the daily archives: "dissabte, març 16, 2013"

riu nilGabi Martinez escriptor, viatger, observador d’aquest món canviant ens obsequia cada setmana amb una postal sonora. Continuem la ruta pel riu Nil, descobrint cultures i maneres de viure. I aquesta setmana maneres de menjar. L’olor de peix fresc acabat de coure s’escola per les lletres d’en Gabi.

callarA maneres de viure cada setmana busquem un espai de reflexió. A partir de la filosofia Josep Muñoz ens empeny a pensar. Avui reflexionant sobre el callar. Diu que la filosofia i el diàleg han magnificat el diàleg, la xerrameca, la incontinència verbal però que, en filosofia pocs filòsofs, com a mínim occidentals, s’han decidit a apostar pel silenci. Un d’aquests rars exemples ha estat Wittgenstein i el seu Tractatus.

 

maraton-barcelona-2013Avui Martí Noy participa a La Marató de Barcelona. A aquesta hora ja deu estar corrent. La Marató és la protagonista del seu poema. Nascut dels sons quotidians que ens envolten i als que parem molt poca atenció.

P8178504Fins aquí el Maneres de viure. Us hem acompanyat els matins del cap de setmana. Ens queden els bons moments compartits, les descobertes, els aprenentatges, les reflexions que hem fet plegats, els personatges que hem descobert … penseu també en tots els que encara estan per descobrir… ens quedem amb les bones històries  i amb l’escalfor que ens heu donat des de l’altra banda…

Us agraïm profundament que ens hagueu esperat puntuals tots els caps de setmana, les vostres trucades, la participació activa a través del facebook i del twitter…

Gràcies a Jordi Sacristan que va iniciar aquest projecte i va confiar en nosaltres per tirar-lo endavant quan ell va assumir altres tasques.

Gràcies a l’Ivan López i a l’Oriol Collado per ser els tècnics del programa. També al Roger Aliaga, al Xavi Navarro a l’Ivan Arroyes i al Joan Antoni Calderón per fer possibles les Converses fragmentades

Gràcies a tots els col.laboradors que han fet gran el Maneres

Gràcies a la Blanca Lucas per portar-nos els millors convidats.

Gràcies a la Glòria Trullàs per les seves històries d’ADN.

Gràcies Montse Huguet pels teus anònims

Gràcies Sara Barrera per les teves històries amb nom propi

Gràcies Eva Corbacho per totes les hores que t’has passat enganxada al telèfon convencent la gent que valia la pena venir al Maneres de viure.

Res més. Nosaltres marxem, sobretot no deixeu d’escoltar la ràdio!

Una abraçada!

 

joan miquel oliverEscoltem la música que fa feliç Joan Miquel Oliver, músic compositor, lletrista i guitarrista del grup Antònia Font, amb qui ha editat nou discos entre els anys 1999 i 2012. A part, en solitari ha editat dos elapés, el segon dels quals (Bombon Mallorquin) anava acompanyat del llibre Quadern 2008. A més de Quadern, com a autor, va editar el poemari Odissea Trenta Mil (Lleonard Muntaner Editor) i també una novel·la, El misteri de l’amor (Empúries, 2008), molt aplaudida per la crítica. Ara publica Un quilo d’invisible un comèdia d’embolics, de fet, una obra de teatre, que sorgeix d’unes anèdotes molt teatrals que li explica un amic seu que és pintor de parets. Aquesta comèdia té banda sonora (tres cançons que s’inclouen a l’edició digital del llibre) i conté les il·lustracions de Roger Padilla. Una vida dedicada a la música la de Joan Miquel Oliver però que potser precisament per això, quan no està treballant, prefereix no fer-ne massa cas. Un dels músics a qui més admira i li agrada el seu treball és Surfjan Stevens. En concret, les cançons incloses al disc Illinoise.

teresa-crespoAvui dissabte s’havia de celebrar una cimera social i econòmica que havia d’asseure a la mateixa taula tots els partits polítics catalans i els tres consells assessors del govern. Una trobada proposada pel líder socialista, Pere Navarro per acordar mesures anticrisi que intentessin treure el país d’aquesta situació pràcticament de col·lapse.
Malgrat que semblava una prioritat, els últims dies, diverses formacions polítiques havien mostrat cada vegada més recels per a la seva celebració. Dijous finalment el president Mas decisia ajornar sense data la reunió, al.legant que no veia predisposició dels grups per arribar a acords.
Del que hauria estat i finalment no ha sigut en parlem amb Teresa Crespo, presidenta d’ECAS, les entitats Catalanes d’Acció Social.

iolandaAllò que desitges profundament i no pots tenir es pot acabar convertint en una obsessió. La Iolanda sabia que no podria tenir fills, perquè de joveneta li havien detectat una endiometrosi. Però ella no volia renunciar a ser mare. Va provar la fecundació in vitro sense èxit. Va iniciar un llarg i costós procés d’adopció i quan esperaven el resultat de l’informe d’idonietat van saber que els nens nascuts d’un ventre de lloguer es podrien inscriure en el registre de nadona a Espanya.
Aquesta notícia els va obrir una porta a l’esperança. Van començar a investigar i a mesura que anaven coneixent més coses sobre la maternitat per subrrogació es van anar animant. No els va fer res hipotecar-se de per vida, no van tenir por a embarcar-se a una aventura que no sabien com acabaria, l’únic que desitjava la Iolanda i la seva parella era poder ser pares.
A cada passa feta dubtes i angoixes, viure l’embaràs a través d eles sensacions d’una altra no va ser fàcil. Però va arribar el dia en què van poder sentir les patades de l’stela al ventre de l’Irene i uns dies després l’Estela va deixar de ser un desig per convertir-se en una realitat. La sensació de tenir aquella criatura de cara rodona entre els braços, la seva mirada buscant la complicitat dels pares que havien decidt dur-la al món, no es pot explicar. L’Estela ara té 9 mesos, als seus pares els cau la baba veient-la donar les seves primeres passes. L’obsessió fruit del desig s’ha transformat en alegria, en la felicitat de veure créixer un fill tan esperat. Aquesta experiència tan viscuda per la Iolanda ha pres cos en forma de llibre: Mare de lloguer, un estel d’esperança, publicat per Angle Editorial.