From the daily archives: "dissabte, març 9, 2013"

Al 1993, es realitzava la primera acció d’una organització embrionària que amb els anys, donaria la volta al món i ajudaria a dibuixar un somriure a milions de persones. Parlem de l’ONG Pallassos Sense Fronteres, que aquest 2013 fa 20 anys de la seva primera acció humanitària a Croàcia, on amb un barret i un nas de pallasso va fer oblidar a molts nens i nenes, encara que fos per uns instants, les misèries que estaven patint arran de la guerra a l’Ex-Iugoslàvia.
Des d’aleshores, centenars d’artistes d’aquesta entitat liderada per Tortell Poltrona s’han implicat en aquest projecte i han viatjat a quasi 100 països amb els seus espectacles de circ, per jugar i fer riure a aquelles persones que viuen en primera persona els principals drames d’aquest món: les guerres, la fam i les conseqüències dels desastres naturals.
Durant aquestes dues dècades d’existència, Pallassos Sense Fronteres, amb seu a Barcelona, s’ha estès i actualment té seccions a 8 països més, com França, Els Estats UnPallassos sense fronteresits, Sud-àfrica o Canadà.

Rodriguez-SolAquestes són les paraules amagades al text de John Leblog que recull l’actualitat informativa de la setmana.

Ha marxat el Comandante. Venesuela no està sola. Aquest és un poble Maduro i el nou líder els consola. Cal ser valents ! els hi diu, cal honorar la amortalla, i el que no faci el cor fort, és perque no te agalles.
A Madrid estàn que es surten. Ens tenen la mida agafada. Al camp ja no ens tenen por i esperen la nostra espifiada. Sort que davant el Milà gaudirem de remuntada.
A Iberia segueixen de vaga, defensant llocs de treball, mentre els soferts passatgers en patim el guirigall.
Al jutjats sí que no paren, un fiscal que és diu Rodriguez que crec que vol dir estar Sol, ens defensa la consulta i als seus capos els hi dol. Mira tu quina desgràcia ! defensar la democràcia.
I qui és que assesora Rosell ? Qui serà que l’aconsella ? cada cop que obra la boca me l’acusen de titella i l’afició me l’estova. Potser en comunicació no s’ajuda d’un expert, perque amb ell li agrada jove.
I l’Ibarra quina barra ? Comparant al president amb uns quant impresentables que ens recorden més amb ell ?
L’expresident socialista, extremista i extremeny més que acusar de colpista i titllar en Mas de feixista, li calen lliçons de seny.
El que no te cap problema és un emir de Qatar que s’ha comprat unes illes per a establir-se a Itaca. Aquesta es la vía ràpida per a guanyar llibertat, quan tens pasta a la butxaca!

toquioObservador de maneres de viure riques i diverses, el periodista i viatger Xavier Moret ens envia postals sonores plenes de vida. Personatges peculiars es creuen en els seus viatges. I ell sempre busca allò que fa peculiar i diferent el seu relat. Avui una visita a un mercat de Tòkio, l’esquarterament de les tonyines i els enormes i esmolats que fan servir els mestres esquarteradors. Tot un festival!

Mariona2Escoltem la música que fa feliç l’actriu sabadellenca Mariona Ribas, a qui de seguida li posareu cara si us dic que era la Marta del culebrot El cor de la ciutat, tot i que la seva trajectòria inclou altres papers a obres de teatre com ara Ja en tinc 30 o Jugant amb Molière així com en altres sèries de TV com ara MIR o El internado. Ara és una de les protagonistes de Una història catalana de Jordi Casanovas, estrenada aquesta setmana al TNC, de la que també en formen part la Lluïsa Mallol, en Pep Cruz, en David Bagés, l’Alícia Pérez, la Lurdes Barba, entre d’altres. Precisament la Mariona ens explicava la importància i la cura que ha tingut el director de l’obra a l’hora d’escollir la música, omnipresent durant tota l’obra. El mateix que a la vida real de la Mariona ja que la és de les que es deixa acompanyar per la música durant tot el dia, ja sigui a casa, anant en cotxe, passejant…és molt eclèctica pel què fa a gustos musicals, li agrada des de la Nora Jones a Els pets passant per Amy Winehouse. Una de les cançons que més li agrada escoltar és My browned-eyed girl.

dinersAmb els minuts que hem estat parlant d’economia, de diners…a aquestes alçades ens podem fer una idea de què és el diner i el podríem reconèixer de seguida a la nostra societat. Però potser de tant quotidià que és, no ens havíem plantejat mai definir-lo o ens costaria reconeixe’l en altres àmbits culturals. Podria ser qualsevol objecte qeu s’utilitzi com a canvi de transaccions comercials? Un mitjà de pagament?
Molts dubtes al voltant del diner que resoldrem tot seguit en conversa amb Hugo Valenzuela, professor del departament d’antropologia especialitzat en qüestions econòmiques de la UAB.


SABER DIR NOEl filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona sobre la importància de rebutjar coses que sol expressar-se amb un simple NO.  Fa referència al filòsof Diògenes com al pensador que representa aquest tarannà i el situa en el context del cinisme. El cinisme com a forma de viure peròt ambé de pensar i d’expressar-se. Josep Muñoz-Redón també fa referència a la traducció que se’n fa en altres àmbits com ara el literari, citant plantejaments que en aquest sentit trobem, per exemple, al personatge creat per Herman Melville: Bartleby l’escrivent.

 

paula bonetEls pares de la Paula volien un futur segur per a ella. Dret, arquitectura, una carrera que proporcionés estabilitat a la nena. Era una bona estudiant la Paula. Però a ella el que li agradava era dibuixar. Per això va voler fer belles arts. Per això va muntar un taller de pintura. I per això quan la feina a mitja jornada de dissenyadora gràfica que li permetia mantenir l’aventura del dibuix es va acabar es va haver de reinventar.
Va preparar-se per ser professora de castellà a secundària i va excercir com a tal durant quatre anys.
Però a ella el que li agradava era dibuixar. El dibuix era una obsessió, volia explicar moltes coses a través del dibuix, volia que li féssin cas… A les parets, en papers mig estripats, a les planes d’un llibre, el seu món en color o en blanc o negre… el dibuix com a obsessió. A totes hores. Presents a tots els racons de la seva vida.
I un dia va decidir penjar un dels seus dibuixos a l’aparador de facebook. I els amics van començar a créixer, persones que no coneixia de res però que admiraven el seu talent. Ara les xaxes són els seus aliats i gràcies a elles els seus dibuixos són presents a una cocteleria a Hong Kong; a una casa particular de Florencia i a Portugal. En dos anys, la Paula Bonet s’ha convertit en dibuixant. El cercle s’ha tancat i els seus pares han entès que per ser feliç n’hi ha prou en fer el que realment t’agrada.