From the daily archives: "diumenge, març 3, 2013"

josefina castellvi estudiQuan has crescut sucada al mar, com diu la nostra convidada que va créixer és difícil, imaginar-te lluny d’ell. Moltes vegades allò que hem viscut de petits, el que hem sentit més a prop, és el que marca el nostre futur. És allò que altres en diuen destí. Josefina Castellví va créixer en contacte amb el mar i quan va haver de decidir què volia ser de gran va escollir l’Oceanografia, la ciència que li permetia observar de prop els misteris dels oceans. I de fet s’ha passat la vida mirant-se el mar. Observant-lo, estudiant la gran biodiversitat que amaga; fent pedagogia de la importància d’estar en contacte amb la natura. D’aprendre d’ella i deixar que ens alliçoni. Científica pionera en trepitjar l’Antàrtida, amant de l’aventura que és la vida, avui Josefina Castellví és protagonista de maneres de viure i pensar.

jordi savall 2Estrenem una nova conversa fragmentada que aquest mes de març ens duu a Bellaterra on viu el mestre Jordi Savall. Bellaterra és el refugi del “mestre”, allà on sempre torna després d’un llarg viatge. De fet, la conversa la vam enregistrar només uns dies abans d’iniciar una gran gira mundial que el durà a visitar ciutats tan diferents com Hong-Kong, Melbourne o Cracòvia. Una conversa que durant cinc setmanes ens permetrà conèixer de prop com viu, com pensa, com veu el món. Una conversa que té el punt de partida en aquest petit municipi del Vallès occidental. Un relat que dona valor al diàleg i a l’espai on es produeix.

Carla serra

Una setmana més, obrim l’ADN. Una mirada íntima al llegat dels pares, una herència construïda a partir de petits moments quotidians, petites rutines, gestos i carícies que ens acaben per transformar en el què som. Avui Glòria Trullàs conversa amb Carla Serra, filla del filòleg, escriptor i enigmista, entre moltes altres coses, Màrius Serra. Té 17 anys i està estudiant primer de Batxillerat.  El seu pare va néixer l’1 de maig, dia del treballador, de 1963 també a Horta, el barri on ha crescut i on tothom el coneix. Era el petit de la casa, tenia dues germanes més grans. El seu pare, provenia de les Terres de l’Ebre i va treballar en el món de la indústria i la seva àvia, de Vilanova i la Geltrú, era sabatera.

cooperatives energètiques 1Cada vegada són més veus les que aposten per una economia solidària com a alternativa a l’actual crisi mundial. Aquesta via està explorant les múltiples possibilitats que permet el coopertivisme. Una de les menys conegudes, segurament, el cooperativisme energetic.
En aquest context, estan sorgint nous models de consum i de gestió energètica que busquen fer-se un lloc en un àmbit, el de l’emergia, que compta amb una complexa regulació. Models que aposten per una manera de consum més racional, basat en les energies renovables.
Mentre que a Alemanya o França ja existeixen projectes consolidats, a Espanya anem un pas enrera. Des de la liberalització del sector de l’energia l’any 2003, 5 grans empreses concentren el 98% del mercat. Només el 2%, pertany a cooperatives.
A casa nostra l’any 2012 naixia SOM ENERGIA. Un grup de persones vinculades a la Universitat de Girona van voler reproduir experiències que ja funcionavesn a altres països amb èxit.

jenny moix 2 desembreMoltes persones pateixen dolor físic un dia rere altre. I aquest dolor moltes vegades ens fa entrar en una espiral de tristesa, ràbia, angoixa, difícil de trencar. El dolor ho acapara tot, i en molts casos les persones que pateixen se senten perdudes perquè la gent no le enténs.
Ens endisen en el món de les emocions per aprendre a viure FLEXIBLEMENT; capaços d’adaptar-nos a temps canviants. Un camí que fem guiats per la psicòloga Jenny Moix.

imma monso i carme parrasL’aula acull una gran diversitat d’alumnes. L’aula és també mirall de la societat que vivim. Per tant, les aules estan digerint una gran quantitats de canvis que no només afecten el que s’ensenya sinó que abarquen altres àrees educatives a les quals els professors han de fer front sense tenir moltes vegades les eines adequades.
Temps convulsos que traspassen les parets de l’aula i fan que el professor més que mai hagi d’estar atent a les demandes de la comunitat.
A Maneres de viure cada setmana busquem assignatures pendents que cal millorar. Ho fem amb l’escriptora, articulista i mestra Imma Monsó. Avui aprofunditza sobre l’educació dels nens diagnosticats amb TDA.

marti angladaAquest dissabte 2 de març, arrenquem nou espai al Maneres de Viure. Després de dues temporades i mitja, cercant veus que des de diferents punts del territori espanyol ens han explicat com perceben tot allò que fem i som, ara fem un salt i creuem la frontera. Cada setmana aportarem la mirada d’algun català que viu o ha viscut a Europa i que des d’altres països, ha tingut aquella visió privilegiada i màgica que dóna la distància. Reflexions més serenes i amb una petita dosi de nostàlgia que, de ben segur, ens ajudaran a comprendre el nou camí emprès, per ciutadans i polítics, cap a una Catalunya més autònoma.
Encetem aquest espai amb una veu privilegiada, un periodista de raça, expert en política internacional. Ell és Martí Anglada. A banda d’haver estat cap d’internacional de TV3 i haver cobert conflictes a mig món, ha estat corresponsal, entre altres llocs, a Washington, Roma, Brussel·les, Berlín o Londres. Ara ha publicat el llibre ‘Quatre vies per a la independència’, en què analitza 4 processos de sobirania que van tenir lloc entre el 1990 i el 1993, els d’Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia. Un full de ruta cap a una possible independència.

canigodesdePradesRafael Vallbona observa, escolta i escriu. Per això les seves històries són petits bocins de vida inscrits a un territori. Setmana rera setmana reconstruim el nostre mapa a través de les seves postals, la d’avui ens arriba des del cim del Canigó.

teràpia amb gossos francisco javierLes teràpies assistides amb animals estan donant grans resultats. Diferents projectes avalen els seus resultats. A l’Hospital de sant Joan de Deu ja fa tres anys que han posat en pràctica la teràpia amb gossos.
Un projecte que avui és protagonista a Espais Comuns.
A l’estat espanyol fa relativament poc que ha arribat el “boom” de les teràpies assitides amb animals. A Sant Joan De Deu ja fa tres anys que van decidir implantar-ho amb gossos dins del projecte Hospial Amic, on es busquen activitats pensades perquè l’impacte de la hospitalització del nen i els famílies sigui el més amable possible.
Parlem de tot plegat amb en Francisco Javier Lozano, tècnic i expert d’intervenció amb animals i adjunt a la direcció d’infermeria a l’àrea de salut mental de l’hospital de Sant Joan Déu i l’Eva Domènech, directora de programes de CTAC (Centre de Teràpies Assistides amb Cans).

dama_de_hierro_2327_622x466Aquesta és la pregunta que plantegem avui al Cineclub a partir de La dama de ferro, la pel.lícula dirigida per Phyllida Lloyd i protagonitzada per Meryl Streep. Està basada en la història de la política britànica Margaret Thatcher. El film arrenca l’any 2008 amb una anciana Margaret Thatcher amb demència. I es va enrera en el temps on descobrim la Thatcher més dura, la que es va guanyar a pols el títol de “Dama de ferro”. De dependenta a la botiga de comestibles de la família, fins a guanyar-se el respecte de la política dominada pels homes. Coneguda per ser una de les més fermes defensores del neoconservadurisme; la pel.lícula no només reflecteix moments històrics com la guerra d eles Malvines sinó també la lluita aferrissada dels sindicats contra les polítiques de Thatcher.

Cesc-Gay_ARAIMA20120217_0064_20Escoltem la música que fa feliç el guionista i director de cinema Cesc Gay, director de la recent Una pistola en cada mano, per la que Candela Peña va guanyar els premis Goya i Gaudí a la millor actriu secundària. Abans d’aquesta havia dirigit i guionat les cintes Smoking Room, que va ser amb la que va debutar, Kràmpack, En la ciudad amb la que Eduard Fernandez va aconseguir el Goya al millor actor secundari i Ficció, per la que va guanyar el Premi Nacional de cinema. També va dirigir V.O.S a partir de l’obra de teatre de Carol López. Per televisió dir que va ser el creador i responsable de la coordinació del guió de la série Jet Lag amb la companyia T de Teatre.
Cesc Gay i la música…ell ens explicava que per exemple, quan s’aixeca com que ha de anar a correcuita per portar els nens a escola i demés, no té temps, però que per treballar sí que se’n posa. Entre els seus gèneres musicals predilectes hi ha el jazz i el rock’n roll. Té un apreci especial per la música de Nick Cave a qui li van donar a conèixer la seva obra quan rodava a Nova York. Tant li va agradar que a la mínima que ha pogut l’ha inclòs a la banda sonora de les seves pel.lícules, com ara a Ficció, de la que la cançó Love letters, de Nick Cave, n’és la cançó principal.

tertulianes 3 marçLa victòria de Beppe Grillo a Itàlia és el punt de partida de la tertúlia d’avui i que serveix per reflexionar de com el ciutadà digereix el maremàgnum de casos de corrupció que estan esclatan de manera constant les darreres setmanes. D’aquest i altres temes en parlem amb les tertulianes ocasionals que ens acompanyen avu, que són: l’Irene Martinez, cap de comunicació d’una entitat pública i dona compromesa, especialment preocupada pel futur dels joves. També és amb nosaltres la Mercè Mestres, presidenta de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelna, llicenciada en dret que ha treballat a l’administració fins a jubilar-se. Ara dedica bona part del seu temps lliure a la lectura i a les plantes. I completa la tertúlia la Mercè Campo,antropòloga social. Les seves ganes de descobrir nous móns i maneres de viure la van dur a Pequín on s’hi va estar quatre anys. A la tornada a Barcelona, parlant un xinès perfecte, treballa en diferents projectes relacionats amb la comunitat xinesa casa nostra.

rubenA en Ruben li agradaven els gossos però li feien respecte. Tenia pànic als gossos dels seus veïns. Dins que li van regalar un bulldog francès i va començar a ensinistrar-lo. En Ruben es va esforçar per conèixer el seu gos, les necessitats que tenia i la manera de manifestar-les.
I així de mica en mica es va anar forjant una relació entre el gos i en Ruben i les pors van anar desapareixent. En Ruben ara es dedica a l’eninistrament esportiu i l’agiliti però també ensinistra gossos que han de fer tasques de rescat a la muntanya o bé de rastreig en grans catàstrofes.
S’ha trobat amb gossos que tenen problemes de conducta i després d’hores i hores de feina, l’animal ha aconseguit controlar els seus problemes. També s’ha topat amb gent que com ell temia els gossos. Els seus coneixements han permès que allò que ens paralitza davant el desconegut s’hagi esfumat.
És la mateixa por que no ens permet entendre determinades actituds, creences, maneres d eviure i de pensar i que només requereixen un petit esforç per entendre-les i deixar que formin part del nostre dia a dia. Allò desconegut pot enriquir la nostra realitat i crear nous espais de relació i creixement molt fructífers. Treiem-nos les pors de sobre i llancem-nos a l’aventura de viure.

nil-esplendidGabi Martinez escriptor, viatger, observador d’aquest món canviant ens obsequia cada setmana amb una postal sonora. Continuem la ruta pel riu Nil, descobrint cultures i maneres de viure. Gabi Martinez ha arribat al punt on s’uneixen els dos Nils, el Nugran, on les aigües blaves i les aigües tèrvoles es creuen.