From the monthly archives: "març 2013"

jordi savall 2Avui tanquem la conversa que durant cinc setmanes ens ha permès conèixer Jordi Savall. El “mestre” ens ha regalat moments de gran bellesa. La seva generositat ens va permetre acompanyar-lo durant un matí a Bellaterra on va decidir instal.lar la seva residència després de viure 20 anys a Suïssa. Punt de partida i de retorn. Lloc d’inspiració i treball. Al llarg d’aquestes setmanes hem anat descobrint com viu, com pensa, com veu el món un músic que busca l’excel·lència en totes les seves formes.  Jordi Savall parla amb un fil de veu, la conversa flueix. Hem passejat per la història de la humanitat i el pensament de grans personatges com Joana d’Arc, els Borgia o Erasme de Rotterdam, el darrer pensador a qui Savall ha dedicat una obra espectacular. Diàleg entre músics de procedència diversa; instruments d’altres èpoques que amb la cura necessària parlen de nous horitzons, de ponts d’unió entre cultures. Savall ens ha explicat que amb els instruments s’acaba establint una relació d’amor. Els seus duen molta història incorporada, per això sonen com sonen. I perquè el mestre els ha sabut domesticar.

broggiUna setmana més, descobrir un personatge conegut a través de la mirada íntima dels seus fills a l’espai ADN amb Glòria Trullàs. Aquesta setmana el cirurgià MARC ANTONI BROGGI ens retrata el seu pare, el també cirurgià i humanista, MOISÈS BROGGI. Dues personalitats cultes i amb vocació de servei que han sabut convertir les seves mans en una eina per fer el bé, per honorar una societat, la catalana, a la qual admiren i analitzen des del respecte més profund.

Iñigo García Ureta okSeguir el plànol d’una altra ciutat mai et permetrà orientar-te a la teva pròpia. Prendre consciència d’on som i on volem anar és el més important per ser. Fer camí construint-lo pas a pas, sense intentar trobar dreceres, essent molt conscients que les nostres decisions sumen i que no hem de tenir por de viure la nostra vida com nosaltres volem i no com volen que la visquem els altres… I si ens equivoquem, sempre som a temps de tornar a començar.
Aquestes són només algunes de les moltes idees que ha atrapat Iñigo García Ureta al seu nou llibre: “Lo que la universidad no enseña”
No és una crítica al sistema universitari sinó un elogi a la vida… A no deixar per demà el que es pugui fer avui i que allò que fem ho fem a consciència, amb responsabilitat, esforç i passió… els anys ens donaran la perspectiva per saber que ha valgut la pena. I que la vida ensenya, la majoría de les vegades, més del que ens ensenya l’escola o la universitat.
Avui Íñigo García Ureta és el protagonista de Maneres de viure i pensar.

estudiantAcabem la sèrie d’ASSIGNATURES PENDENTS dedicades als trastorns del neuro-desenvolupament parlant sobre els límits de la normalitat. A què ens referim quan parlem de nens amb problemes? Cada un alumne és un món, amb una capacitat i un ritme diferent de comprendre i aprendre. La normalitat és simplement una construcció artificial. En aquest punt, el traç del professor és indispensable, la seva vocació i predisposició a observar a transmetre coneixements, però també un tarannà. A deixar petja, a despertar la curiositat… moltes vegades aguditzant la imaginació.

 

 

eudald carbonellHi va haver un moment en què al planeta Terra convivien diverses espècies. Finalment només n’ha sobreviscut una, nosaltres, l’Homo Sapiens. El domini de la tecnologia, la capacitat d’adaptar-se a l’entorn, l’amplitut i varietat de la dieta, són algunes de les estratègies que han fet possible aquesta supervivència. Així ho descriu el documental “En busca del primer europeo”, coopresentat per l’antropòleg Eudald Carbonell. A ell li demanarem que ens respongui la pregunta desconcertant que us plantegem avui…Què és la supervivència?

altafajAvui conversem amb el periodista i funcionari europeu, Amadeu Altafaj. Actualment és cap adjunt del gabinet del vice-president econòmic de la Comissió Europea, Olli Rehn i portaveu d’Afers Econòmics i Monetaris. Des d’aquesta posició, ha estat testimoni privilegiat de les polítiques comunitàries escollides per treure el vell continent d’aquesta profunda crisi. Anteriorment, havia treballat com a portaveu de l’antic comissari de Desenvolupament i Ajuda Humanitària, el belga Louis Michel.

pensamentCom cada diumenge, la Jenny Moix ens porta al Maneres de viure bons consells que ens ajuden a viure en aquests temps líquids. Avui parlem del poder dels pensaments sobre la salut. Alguns ens poden fer emmalaltir, d’altres poden aconseguir que el nostre cos es recuperi més ràpidament, segons siguin positius o negatius. Massa sovint no som prou conscients del poder que tenen, per això avui en parlem a FLEXIBLEMENT. Quan parlem de la nostra salut, sovint fem referència a medicaments, a tractaments o intervencions quirúrgiques, però quasi mai parlem de com redirigir la nostra ment perquè ens ajudi a recuperar la salut. Us animem a fer-ho!

xipreA Xipre la gent ha fet cues durant dies davant dels bancs. Han estat 11 dies de “corralito” amb manifestacions al carrer, entitats bancàries tancades i una tensió continguda a base de molta paciència.
El rescat de Xipre per part de la UE ha posat damunt la taula questions de difícil resposta. La por a un contagi ha detonat les alarmes.
Obrim a aquesta hora La Finestra d’Antoni Puigverd amb la voluntat de trobar una altra manera de mirar la realitat.

VOCES ESTUDIVolen aconseguir enviar un missatge de pau i solidaritat. I volen fer-ho a través d ela música. Són nens i nenes d’unes 70 famílies que viuen a Nou Barris a Barcelona que es troben cada setmana al centre Cívic Les Basses i assajen sota les ordres de Pablo González o també conegut com Pablo “batuta”. Un projecte inspirat en les Orquestres juvenils de Veneçuela que ha servit per alfabetitzar molts nois i noies i on es va formar el mateix Pablo que avui és amb nosaltres a l’estudi. També ens acompanyen alguns d’aquests nens i nenes que actualment formen part de Voces. Són en Jairo, la Sofia, la Sheila, en Daniel, la Neus, la Paola , la Tània i la Paula.

sudan_atbara_sunsetGabi Martinez escriptor, viatger, observador d’aquest món canviant ens obsequia cada setmana amb una postal sonora. Continuem la ruta pel riu Nil, descobrint cultures i maneres de viure. Arribem a Atbara. Un oasi de vida, terra fèrtil que ha estat confluència de gent vinguda d’arreu que ha construit la gra urbe que és avui.

avis actiusEls diumenges, al Maneres de Viure, és dia de tertúlia, i en aquest recull de mirades anònimes, avui conversem amb tres persones que superen la seixantena d’anys i que continuen actius. Són tres persones que han convertit el seu temps lliure en un espai per lluitar en allò en què creuen, per viure, fer esport, escriure, pensar… En definitiva, són persones que creuen que la il·lusió del dia a dia no depèn de l’edat, sinó de les ganes que un hi posa! Avui l’envelliment actiu en el temps de tertúlia.

 

marcEn Marc no va dubtar ni un moment a anar a viure a Irgo. Un poble de l’Alta Ribagorça on durant l’any viu sol, amb la seva companya. A l’estiu les segones residències acullen algun turista despistat que busca desconnectar. En Marc va anar a parar a aquest racó de món buscant espai i el va trobar. A banda un paisatge impressionant, un entorn natural feréstec, de natura salvatge inexplorada i un ritme de vida lent.
No li ha fet por al Marc despendre’s de tot allò que per ell és superflu, les botigues, les connexions a Internet, les relacions socials… té tot el que necessita. I el temps suficient per dedicar temps a pensar en el seu futur i en un negoci incipient que va prenent forma.
Fa deu anys que en Marc va deixar Terrassa, el poble on va néixer i créixer. I des d’aleshores s’ha anat desconnectant, de mica en mica. Ha viscut a ciutats petites, pobles de pocs habitants… fins arribar a viure on viu avui, sol. Un lloc que li permet ser pràcticament autosuficient. Un hort darrera de casa li proporciona aliments per viure i un cotxe a la porta el connecta quan ell vol amb la civilització.
La seva ha estat una elecció. I allò que un escull és el que et fa sentir lliure.

caritatLes dades d’atur són alarmants. La manca de feina s’ha convertit en una de les principals preocupacions de la gent. Avui el nostre poeta particular, Martí Noy,  hi posa aplaudiments a l’angoixa i titula el seu poema “Caritat?”. Us convidem a deixar-vos perdre per entre els seus versos i els seus sons evocadors.

mona de pasquaAls Espais Comuns d’aquesta setmana, us presentem dues iniciatives que pensem que mereixen la nostra atenció en aquests dies de Setmana Santa. Avui parlem de Mones de Pasqua, però no unes qualsevol, sinó unes amb finalitat solidària. Per una banda, descobrirem el projecte que du a terme la Pastisseria La Palma i l’Eix Clot, per quart any consecutiu. Aquells que vulguin veure-la només han de passar -se pel carrer del Clot, 72 de Barcelona on està exposada la mona dedicada al Barça i els seus valors,. Quan acabi la Pasqua, es canviaran trossos de mona per aliments, en benefici del Banc dels Aliments. La segona iniciativa solidària sorgeix de l’empresa familiar Alemany, dedicada des de fa més de 50 anys a la fabricació de xocolates i gelats artesans i la ONG Pallassos Sense Fronteres. Alemany ha dissenyat una figura de xocolata que representa una caravana de circ, el logotip de Pallassos Sense Fronteres i dos artistes de circ molt especials. Per cada “mona” de xocolata comprada es donaran 2 euros a Pallassos Sense Fronteres.