From the daily archives: "dissabte, febrer 23, 2013"

Groenlandia

Observador de maneres de viure riques i diverses, el periodista i viatger Xavier Moret ens envia postals sonores plenes de vida. Personatges peculiars es creuen en els seus viatges. De tot i de tothom es poden treure lliçons com les d’avui. Un viatge a Groenlàndia i un turista vell i en cadira de rodes.

 

 tache-pfaffAvui afegim dos dialoguistes per conversar sobre un tema que ens interessa força. Volem parlar d’art contemporani, o art actual…, perquè els termes evolucionen en paral·lel a les formes artístiques i al propi mercat. En tot cas, l’art actual, ben lluny de l’alegria dels anys 80, també es reinventa, per fer front a la crisi, a la globalització i a altres enemics interns, com aquest IVA cultural que ha caigut com una bomba sobre el sector.
Ens acompanyen un galerista històric i un artista jove, que sense que es pugui qualificar ni de lluny com un artista emergent, sí que podem dir que és el primer cop que exposa en un espai singular d’una de les galeries més prestigioses de Barcelona. A partir d’aquest moment assistirem a les reflexions del galerista CARLES TACHÉ i de l’artista GUILLERMO PFAFF. F.

Aquestes són les paraules amagades en el text que recull l’actualitat informativa de la setmana segons en John Leblog.

Bon día catalans! Seguim animats al entorn polític nacional. Vam començar la setmana amb el sr. Bárcenas aixecant el seu ditet incorrupte i no per demanar precisament la paraula. Ens va fer dubtar quina part del cos tallar-li amb el seu gest poc penedit .

De la corrupció al espionatge. Que amarga és la vida del detectiu privat! Mètode i discreció a la venda i en entredit. Al restaurant i a la agència la situació s’agrava i el secret ibèric es despatxa amb devoció i amb un servei ple d’atencions.

Espíes, dossiers i servei d’intel·ligència controlant els pensaments de possible independència.

Rajoy contra Rubalcaba al debat de la nació. Batalla de retrets i anunci de reformes per a crear ocupació. Semblen cortines de fum per tapar la corrupció però no ens presi pitem.

Sorpresa europea a Can Barça. Ens van sortir amilanats i amb la pólvora mullada. En Roura declara: San Siro superiores i ara toca remuntada.

I acabem amb un fix de la secció, a la sarsuela no para el borbolleig, la mateixa setmana que anuncia nova hèrnia les torres li fan escac amb uns correus que parlen d’un inoportú patró cínic. I per a rematar el cotarro ens surt en Pere Navarro demanant l’abdicació i deixant a Rubalcaba i al príncep felipant amb la petició. Ja li deia la Corina que tocava reitirar-se

Pinotxo carles ballesterosCada setmana Josep Muñoz-Redón ens inspira des de la filosofia i ens empeny a pensar. Avui reflexionant sobre les mentides, segons en Josep, perquè ens agrada dir-ne, perquè no podem viure sense faltar a la veritat tal i com els psicòlegs han arribat a quantificar. A partir d’aquesta afirmació, Josep Muños fa un repàs de què en diuen sobre les mentides filòsofs com ara Freud i els seu famós psicoanàlisi, així com també Nietzsche.

antoni puigverdUna setmana més el soroll pels casos de corrupció, espionatge, que esquitxen la política i fins i tot La Monarquia ens impedeixen veure el fons del problema. L’estat de la nostra democràcia, la política tradicional sembla no tenir armes per combatre el mal, cal buscar-lo, doncs, en la societat civil, la que surt al carrer, la que s’organitza en petites comunitats que donen suport a molts ciutadans que ho han perdut quasi tot amb aquesta crisi que colpeja sense treva. La política i la ciutadania s’han de retrobar iniciar un nou idili per transformar una situació extenuant. Per construir un nou futur.
Obrim a aquesta hora La Finestra d’Antoni Puigverd amb la voluntat de trobar reflexions que ens permetin entendre millor perquè passa el què passa.

Pedro_Ruiz_1Nacut a Catalunya, hi va viure fins els 30 anys, des de l’any 1978 ha alternat Barcelona i Madrid, ciutats des d’on observa el món i el processa a través del seu característic sentit de l’humor. Pedro Ruiz, un “rara avis” en aquests temps que corren que pensa i diu el que vol. El mes de gener va fer escala a Barcelona amb el seu darrer xou “No estoy muerto, estoy en el Apolo”, continua la seva gira. Avui és a Mallorca i aquesta nit el trobeu ben viu a l’Auditorium de Palma.

brigitteEl viatge com a descoberta. La Brigitte va començar a explorar altres móns amb 18 anys. El viatge ha fromat part de la seva vida. El viatge li ha permès conèixer altres cultures i conèixer’s a ella mateixa. No entendre el seu entorn l’obligava a fer-se preguntes i buscar respostes.
Les contradiccions entre el seu relat personal i el relat d’altres sobre cultures que coneixa bé la van dur a parlar. A explicar els seus móns, a allunyar pors, a trencar fronteres. I així va arribar a la mediació.
La Brigitte media a través de la literaura, la pintura, la música… les arts que van directes a les emocions i són capaces d’arribar al més profund de l’ésser. El seu és un activisme amb un objectiu molt noble: canviar el món per convertir-lo en un lloc més amable per viure. Un activisme dels gestos quotidians. Aquella quotidianitat que es fonamenta en el respecte, un dels pilars per construir un nou futur.