From the daily archives: "diumenge, febrer 17, 2013"

monica bernabeUn país sense música, sense carreteres, sense escoles. On les dones no tenen ni veu ni vot i als homes se’ls obliga a dur uan llarga barba. Un país que viu immers en la por. Un món desolat que va atrapar la Mònica ja fa uns quants anys. Va entrar a l’Afganistan l’any 2000 com una turista i el que va veure la va atrapar. Després va venir la guerra i Afganistan va ocupar tots els titolars. Vam passar de no saber situar l’Afganistan al mapa a viure minut a minut la garna bogeria que és la guerra. I quan l’espiral s’ha destensat Afganistan ha tornat a l’oblit. Aquesta setmana el president Obama anunciava que aquest any començarà a retirar els 30 mil dels 66 mil soldats que els Estats Units té destacats al país asiàtic. També els soldats espanyols abandonaran les bases. Des de la distància tot apunta que el país està preparat per assumir la pròpia seguretat. Sobre el terreny les coses són molt diferents. Avui ens acompanya una periodista que coneix bé la realitat del país, algú que hi viu de manera permanent des de fa 7 anys i coneix com viu i com pateix la societat civil afganesa.

 

Neus CatalàEl testimoni de Neus Català ens acompanya aquest mes de febrer a l’espai de la Conversa Fragmentada. A la Neus la vam anar a veure a Els Guiaments, el poble on va néixer i on ha tornat després d’anys voltant pel mon. En una petita habitació al geriàtric d’aquesta població té tot el que necessita. Una prestatgeria amb els seus llibres de capçalera, una foto amb el pijama de ratlles del camp de concentarció, i la gent que la cuida i l’estima. Un petit univers que contrasta amb tot el que li ha tocat viure. Neus Català és l’única supervinent espanyola del camp de concentració nazi de Ravensbrück i el seu és un relat ple de vida.

sira okObrim l’ADN. Una mirada íntima al llegat dels pares, per descobrir que bona part del què som és gràcies a la seva empremta, a la seva manera d’ensenyar-nos el món.
Un espai per descobrir personatges rellevants a través d’un testimoni d’exepció. Avui Glòria Trullàs conversa amb Sira Andreu Rahola, filla de la filòloga i periodista, Pilar Rahola, una de les cares televisives més popular i carismàtica de casa nostra. Filòloga de formació, política i polèmica per instint i periodista per vocació, va néixer l’any 1958 en el sí d’una família de fortes conviccions republicanes i antifeixistes. De fet, alguns dels seus membre ja s’hi havien dedicat a la política. El seu tiet avi, Carles Rahola va ser el primer fusilat del franquisme per un delicte d’opinió.

como-tomar-decisiones-L-fsfuXNLa nostra vida avança gràcies a la constant presa de decisions. I la presa de decisons ens enfronta amb nosaltres mateixos. Ens obliga a pensar qui som, on som i on volem anar. I prendre les decisions més encertades depen de molts factors. Un camí que fem guiats per la psicòloga Jenny Moix que setmana rera setmana ens dona consells útils i reals per afegir al nostre manual de supervivència.

carme i imma monsó 1L’aula petit microcosmos on conflueixen diversitats que es manifesten i s’expressen de manera molt diversa i a les quals el mestre o professor ha de trobar eines per despertar a cadascún dels petits exploradors les ganes d’aprendre.
L’aula és un espai de creixement que en aquest món ple de contrastos es converteix en un lloc per educar més enllà de l’ensenyar. Temps líquids que traspassen les parets de l’escola tot erosionant una materia molt delicada.
A Maneres de viure cada setmana busquem aquelles assignatures pendents que cal millorar. Ho fem amb l’escriptora, articulista i mestra Imma Monsó.

merce garrigosaAvui parlem de la Recollida de Medicaments que per sisè any, ha endagat el Banc Farmacèutic. Hi han participat 143 farmàcies de Barcelona, 192 de Catalunya en total. Es tracta d’una recollida de medicaments bàsics, sense prescripció mèdica (analgèsics, anti-gripals, vitamines, productes sanitaris, etc) . L’objectiu és recaptar medicaments bàsics que aniran a parar a entitats socials que les repartirà a persones en risc d’exclusió social.
Parlem de la recollida i del Banc Farmacèutic amb la Mercè Garrigosa, responsable del Banc Farmacèutic a Barcelona i amb en Xavier Ferrer, Doctor en Psicologia i Director Tècnic de la Fundació Salut i Comunitat, una de les entitats receptores dels medicaments recollits pel Banc Farmacèutic.

cementiri sineraSovint els paisatges es converteixen en escenaris. Com Arenys que esdevé Sinera a l’obra literària de Salvador Espriu. Lloc fascinant per l’escriptor a qui enguany se li dediquen 365 dies, esquerdat per la mort, la seva obsessió. Avui Rafael Vallbona ens proposa un interessant recorregut per Arenys tot descobrint les diferents obres d’Espriu.

onceAquesta és la pregunta que plantegem al nostre particular CINECLUB que ens ofereix cada diumenge la filòsofa CARMEN GALLEGO. Hi reflexionem a partir de Once, una película musical irlandesa escrita y dirigida por John Carney. protagonitzada per Glen Hansard (de la banda The Frames) i Markéta Irglová. Un jove músic de carrer que arregla aspiradores a la botiga del seu pare i una jove immigrant de la república Txeca a qui li agrada molt tocar el piano però les possibilitats familiars no li permeten. Es troben i junts comencen una relació musical que els durà a enregistrar algunes cançons davant la incredulitat del pare del noi que acabarà acceptant la vocació musical del fill i dels enginyers de so que creuen que la banda no se’n sortirà.

abel_folk<!
Escoltem la música que fa feliç Abel Folk, actor de teatre, cinema i televisió i doblador i actualment director de l’obra que es pot veure al Teatre Condal, Sí primer ministre. També ha dirigit, amb Joan Riedweg, la pel.lícula Extrems. Però tornant a Sí primer ministre…es tracta d’una comèdia basada en la popular sèrie anglesa de la BBC que fa trenta anys es va començar a emetre i que de seguida es va convertir en la comèdia política de més èxit de la història, ja que de seguida es va exportar a l’estranger aconseguint també un gran reconeixement, com va passar a TV3, que la va emetre diverses temporades. [Continue Reading…]

tertulians 17 febrerIniciem el temps de tertúlia d’una setmana carregada de casos de corrupció, manifestacions, abdicacions…. Una estona per al debat pausat i reflexiu. Una mirada a la realitat des de tres punts de vista ben diferents. Homes i dones de condició i procedència diversa que es converteixen en tertulians ocasionals de ràdio. Ens agrada compartir tertulia amb l’Agustí Comotto, il.lustrador nascut a Buenos Aires però ja fa uns quants anys que viu i treballa a Catalunya. La seva passió per la història i l’actualitat el tenen atrapat a la tertulia ocasional.
També és amb nosaltres l’Elisenda Pallàs, una dona que un bon dia va decidir canviar el rumb de la seva vida. Immersa en l’agressiu món executiu, la maternitat va fer que prengués una decisió radical però molt madurada tirar-se de ple a la vida SLOW. Avui és una gran defensora d’aquest estil de vida.
També ens agrada veure com creix la família de tertulians ocasionals i avui la completa l’Andres Labella. És advocat, registrador de la propietat. Però a ell li agrada definir-se com a etern aprenent, especialment interessat en el creixement personal i en els qüestions relacionades amb la diferencia i la integració social.

P8178504

A Maneres de viure hem viscut un cap de setmana intens. Un programa de ràdio fet en equip i compartit amb tots vosaltres.

Sis hores de ràdio on hem constatat a partir de diferents veus la necessitat de reformular la política tradicional des de la ciutadania. Reflexions que partien de la victòria del Moviment 5 estrelles italià i que com avançava Antoni Puigverd des de La Finestra poden ser un antecedent del que passi aquí a casa nostra. En la mateixa línea es manifestaven les nostres tertulianes ocasionals. L’oceanògrafa Josefina Castellví ens encomanava les ganes d’observar i aprendre de la natura. Ella que ha estat pionera en les investigacions que s’han dut a terme l’Antàrtida recordava aquells anys d’aventura i feina. Paraules apassionades capaces de transmetre tots els matisos d’una terra de glaç. Espai per retrobar-se amb un mateix i prendre consciència de la nostra petitesa. El mestre Jordi Savall és el protagonista de la Conversa fragmentada del mes de març i el seu relat parla d’estimar per sobre de tot. Només estimant serem capaços de sobreviure. Paraules profundes i serenes que contrasten amb l’energia contagiosa de la Carla Serra, ella ens retratava a l’espai ADN un Màrius Serra molt íntim. I com cada setmana hem comptat amb les aportacions dels nostres col·laboradors de luxe: Gabi Martínez, Rafael Vallbona, Josep Muñoz, Jenny Moix, Imma Monsó i Carmen Gallego.

Tornem dissabte vinent. Fins aleshores, passeu una molt bona setmana !

sarau okL’Edgar és una persona entusiasta. La seva il.lusió li va proporcionar la seva primera feina a partir de la qual va enganxar-se al món de servir els altres. No tenia currículum, ni experiència, venia de treballar a una botiga de roba però les seves raons van convèncer qui li feia l’entrevista.

Així va començar a treballar en una residència de persones amb discapacitat i de mica en mica va anar descobrint la seva vocació. Ara és un activista que des de la seva posició d’integrador social lluita contra els estigmes i els estereotips.

Fa tres anys va crear Sarau, un lloc de trobada entre persones amb discapacitats i trastorns mentals i la societat. Un lloc on compartir i adonar-se que encara estem molt lluny els uns dels altres. Desmuntar una societat on t’encasellen per qui ets, i com ets no és fàcil però l’Edgar està convençut que escoltant-nos les barreres es trencaran.