From the daily archives: "dissabte, febrer 16, 2013"

Ibuprofeno_Els llibrets d’instruccions no ajuden gaire a fer anar els aparells, tot i així els llegim. Els prospectes mèdics semblen escrits per desinformar i alertar, sovint és pitjor el remei que la malatia. Pero tot i així els llegim, el so del despertador no ens agrada però tot i així el fem servir… Martí Noy transforma el sons quotidians en poesia avui Ibuprofeno.

Setmanal_Jasdg_El_Tren
El filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona sobre el moviment, una constant en el dia a dia de tothom i que és motiu de reflexió també per àmbits com ara la història, la filosofia i la sociologia. A nivell històric, Muñoz recorda que ja es distingua entre nòmades i sedentaris. En filosofia, en aquest sentit s’hi referien Heràclit i Parmènides, que presentaven pensaments totalment oposats. En sociologia, el movivemnt, juntament amb la velocitat, són els dos desideràtums de la nostra civilitzavió.

Lola Casas 2La lectura és una manera de viure, una manera d’enfrontar-se al món, una manera d’adquirir coneixements i una manera de viatjar a altres móns sense haver de mouren’s de casa. A Maneres de viure ens agrada dedicar un temps a les lectures que ens fan créixer, les que ens converteixen en lectors. Un mes més, la Lola Casas, mestra i divulgadora de literatura infantil i juvenil ens porta propostes de lectura per convertir-nos en petits grans lectors. Avui ens parla de còmics, gènere que alguns consideren la germaneta pobre de la literatura, tot i que és un món ple de possibilitats per als primers lectors. [Continue Reading…]

papaEn negreta, les paraules amagades per John Leblog en la seva reflexió setmanal sobre l’actualitat informativa de la setmana.

En la setmana de la renúncia del Sant Pare, reproduïm avui els seu manifest setmanal en forma de benaventurances:

 Benaventurats els culers, perque van anar a  Messi de 12 i van donar gràcies al 10

Benaventurats els del PP que volen tornar a portar els toros a Catalunya i adoren els corresous

Benaventurat l’Iñaki, que cobrava i passava olímpicament de treballar tot concentrat en la seva fundició

Benaventurat Don Mariano que guanyava un “pastó” com a cap d’oposició i vivia com el rey sense prendre, tampoc, cap decisió.

Benaventurats els clients de La Comarga perque la seva terra mitjana era assetjada pels espies de Mordor amb procediments Gens Bons

Benaventurat el sr. Bustos al que la moció l’embarga quan diu que torna per tornar a marxar sense marxar

Benaventurat l’Òscar Pistorius que no content amb ser amputat, dispara i surt disparat per a ser imputat

Benaventurat Eufemiano Fuentes, perque el ciclisme podría i pot condemnar-lo per haver-lo ajudat a  com patir. Ho portava a la sang

I finalment benaventurat el pobre català, al que entre espíes, desprecis, corrides i retalls els cau més el cel a sobre que a aquests russos dels Urals. Quin cacau !

Germans, que el 10 us beneeixi. Podeu marxar en pau

alba_florejachs
Escoltem la música que fa feliç l’actriu Alba Florejachs, actualment una de les protagonistes de la comèdia Somnis que es pot veure a La Seca-Espai Brossa. L’Alba és una actriu molt jove però de trajectòria notable que va aconseguir un gran èxit de públic i crítica pel seu paper a la comèdia “L’any que ve serà millor”. Ara l’Alba pujar de nou als escenaris en aquest cas per formar part del repartiment de SOMNI, de Mercè Vila Godoy,un espectacle contemporani de creació a partir d’una adaptació lliure de Somni d’una nit d’estiu, de William Shakespeare. Sis actors d’una companyia de teatre de Barcelona es troben immersos en el procés d’assaig de l’obra Píram i Tisbe. Els conflictes emocionals entre ells són els ingredients d’aquesta adaptació. Les passions que W. Shakespeare ens mostra a Somni d’una nit d’estiu es filtren en cada una de les relacions dels membres d’aquesta companyia. [Continue Reading…]

vocacionVOCACIÓ ve de la paraula llatina “vocare”, cridar, i és un verb que té diferents matisos segons ens referim a la vocació professional, o la religiosa. En ambdós significats es comparteix el fet de ser un desig. El desig d’emprendre una activitat quan encara no s’han adquirit els coneixements necessaris per iniciar-la.
Parlem de vocació amb Francesc Romeu, professor de Periodisme a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, dins del Departament de Periodisme, on imparteix l’assignatura de ‘Periodisme Religiós’ i també un dels Seminaris de primer curs. Col.labora a mitjans de comunicació com ara “Foc Nou”, “El Ciervo” i a la revista “Relats.“ És rector a les parròquies de Santa Maria del Taulat i Sant Bernat Calbó, de Barcelona.


juan antonioCom cada setmana, afegim noves veus al Visions de Catalunya des d’Espanya. Mirades externes, punts de vista enriquidors, que sumen. Reflexions d’aquest intens moment polític i econòmic en el qual estem submergits que ens permeten copsar com ens veuen, com ens comprenen.
Avui ho fem conversant amb un ecologista històric, Juan Antonio López de Uralde, Juantxo. La crisi, el descontentament de la societat vers la classe política, els nombrosos casos de corrupció, van ser alguns dels motius que el van portar a traslladar la seva lluita activa, després de 10 anys al capdavant de Greenpeace Espanya, a la política.
Actualment, és coportaveu federal d’EQUO, una formació creada el 2011, eminentment ecologista, que a dia d’avui compta amb un representant al Congrés dels Diputats, gràcies a l’aliança amb els valencians de Compromís. En aquests temps convulsos, ells aposten per l’ecologia política, l’aprofundiment de la democràcia i la lluita per un nou model económic sostenible i just.

papaPerplexos assistim a la fi d’un model que s’extingeix més a poc a poc del que voldriem. La crisi econòmica ha estat el detonant a una crisi molt més profunda i potser més subtil i persistent que ho emascara tot. Les estructures sobre les quals s’ha sustentant la nostra societat comencen a perdre l’equilibri. El model social comença a desfer-se, com una figura de sorra construida a tocar de les onades. casos de corrupció que desacrediten la política, micròfons ocults, lluites internes de partits per mantenir el poder… i el batec del carrer cada vegada més lluny.
I enmig de tot aquest soroll el papa Benet XVI presenta la seva renúncia en plena llibertat i pel bé de l’església” obrint un gran debat no només per la seva sucessió sinó pel futur de l’església. És el primer papa de la història contemporània que abdica.
Obrim La Finestra d’Antoni Puigverd amb la voluntat de trobar reflexions a una decisió que per a molts ha estat valorada com un “gest d’humanitat”.

Ada ColauUn dels temes de la setmana ha estat justament l’admisió a tràmit al Congrés dels Diputats de la ILP sobre els desnonaments. Per avui hi ha convocada una jornada estatal de manifestacions a desenes de ciutats espanyoles al llarg del dia per reclamar el dret a un habitatge i en contra del genocidi financer. Tot plegat, és gràcies a la titànica tasca que ha estat desenvolupant en els darres anys la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, la pressió social i la que han exercit algunes entitats com ‘Jutges per a la democràcia’. Aquest col·lectiu de magistrats progressistes ha insitit reiteradament en la necessitat de buscar una solució a aquest drama social. A Espanya es produeixen 500 desallotjaments al dia mentre hi ha 5 milions d’habitatges buits.
Xavier González de Rivera, és membre de Jutges per a la Democràcia.

laura jouEl teatre enlluerna, però no sempre és el que un s’imagina i la Laura, estudiant brillant d’interpretació, es va topar amb el cantó més fosc de la professió. Un petit paper a la televisió, en una sèrie d’èxit, El cor de la ciutat, va ser el detonant que va provocar un gir a la seva carrera. Un petit món de ficció, massa tancat, on la Laura no va encaixar. El públic no va entendre el seu personatge i les crítiques li van provocar greus problemes d’inseguretat.
Ella dona inquieta, curiosa i observadora en comptes de creuar-se de braços va començar a investigar alternatives a la feina d’actriu i les va trobar en la psicologia i el coach. La Laura ha après a curar les seves inseguretats però també la daltres i són molts els que busquen els seus consells sanadors.
Va començar entrenant a nens actors. Guiant-los en el glamurós però implacable món del cinema. Ensenyant-los a construir personatges sense deixar-se engolir per maquinàries molt poc humanitzades. I dels nens ha passat a entrenar adults, a buscar els elements ocults que ens permeten ser altres. Quin no s’ha construit un vestit a mida per fer i dir el que no ens atreviriem dir a la vida real?
La Laura Joués una actriu tímida a qui ja no li calen màscares per expressar el que sent i com ho sent. I es que només sent genuins serem nosaltres mateixos.