From the daily archives: "diumenge, febrer 10, 2013"

IMG_01792La Guerra civil van dur la Neus a l’exilia França. I la Segona Guerra Mundial, deportada a Alemanya, per col.laborar amb la resistència. La lluita per la llibertat i contra el feixisme es va convertir en la seva raó de ser. feia d’enllaç, com moltes altres dones; s’encarregava de traslladar les notícies i les missions de banda a banda. Sota la roba, entre els cabells… tot valia per comunicar-se. Sabia que arriscava, potser massa, però tot i així mai va voler rendir-se. Ni quan la van descobrir a ella i el seu company; els van separar i se’ls van endur. A la Neus a Ravensbrück. En un vagó de tren, amuntegades les unes sobre les altres… fred, gana, plors… Sabien on anaven però no sabien el què trobarien. La Neus records perfectament l’entrada al camp, un bosc tupit que conduia inebitablement al no res. A Rravensbrück hi havia mort. La gran xemeneia que no deixava d’exhalar, el pijama de ratlles, el cap pelat … records que no s’esborren … a la neus els records ja no li fan mal brollen amb l’esperança que aquell infern no es torni a repetir.

aredUn cop al més les tertúlies giren a l’entorn d’un col.lectiu concret. Avui gràcies a ARED, Fundació per la reinserció de dones, coneixem la història de tres persones que treballen per recuperar la llibertat perduda. ARED va néixer l’any 1994 al centre penitenciari de Wad Ras gràcies a la tenacitat i il·lusió de cinc dones internes, una voluntària i una monitora de confecció. Juntes van muntar un taller de confecció que els permetés una reinsersió digna i lliure d’estigmes un cop recuperessin la llibertat.
El projecte no només ha crescut sinó que ha donat bons fruits i avui sóm molts els homes i dones que després de seguir un programa de formació han aconseguit recuperar les seves vides. Tres persones que es converteixen en tertulians ocasionals de ràdio. Avui per parlar sobre la inserció a la societat després de passar per un centre penitenciari.
Comparteix aquesta estona de ràdio la Kemberly, alumna del curs de cuina a la Fundació ARED. Té 19 anys i es troba en situació de llibertat vigilada. També és amb nosaltres l’Alfonso, de 25 anys també segueix el curs de cuina i es troba en situació de tercer grau (secció oberta) al Centre Penitenciari de Wad ras. I per últim, l’Olga Té 23 anys, és mare d’un fill de 4 anys i actualment també està en situació de tercer grau a Wad Ras.

nani marquinaAvui parlem amb la dissenyadora de catifes NANI MARQUINA que ens retrata el seu pare, RAFAEL MARQUINA, arquitecte, artista i dissenyador conegut, sobretot, per haver creat les famoses setrilleres antidegoteig.
La sala on ens trobem és la sala de reunions de l’oficina central que la seva empresa, amb 25 anys a l’esquena, té al cor del barri barceloní de Gràcia. Exporten el 60% dels seus productes. Al terra, una catifa que simula la gespa natural.

RAMONC~1Avui afegim la veu de José Ramon Julio Márquez Martinez, més conegut com “Ramoncín”. Un home polifacètic que va fer-se conegut com a cantant i que amb els anys s’ha convertit en una cara popular als mitjans de comunicació. Polemista i guerrer. Les seves opinions no deixen indiferent. I la seva participació, ara fa uns dies, en un acte de l’Assemlea Nacional Catalana a Cornellà de Llobregat ha sorprès més d’un.

imma i carmeL’aula és aquell espai físic on una trentena d’alumnes més o menys motivats; més o menys atents segueixen les explicacions d’un mestres que Imma Monsó ens ha retratat amb precisió i sentit de l’humor al llarg de les seves intervencions al programa. L’aula és espai de descoberta en tots els sentits. Per això cal tenir cura del què hi passa a dins. Cal mirar cadascun dels petits exploradors, estar atents a la seva progressió en l’adquisició de coneixements però també en la consecució d’eines que els ajudaran a viure en un món canviant.
A Maneres de viure apostem per l’educació de qualitat i per això cada setmana busquem aquelles assignatures pendents que cal millorar. ho fem amb l’escriptora, articulista i mestra Imma Monsó. Avui Imma Monsó reflexiona sobre si els diners fan o no l’educació.

jenny moix 8La setmana passada la Jenny ens parlava del que ens passa quan dormim, aquest parèntesi, en el nostre dia a dia que , entre d’altres coses, serveix per reposar forces. És durant aquest espai que es produeixen els somnis. Durant segles es va creure que aquestes històries rocambolesques que creuen el nostre cap mentre dormim eren missatges divins. Ara ja sabem que no, que els somnis els crea el nostre inconscient.

disciplina_castigoEntenem disciplina com la capacitat de dirigir tots els esforços amb l’objectiu d’aconseguir un fi. Etimològicament, però, disciplina fa referència a la instrucció que es dóna a un deixeble.
I la resposta la busquem en algú que, durant anys, ha inculcat disciplina. Manel Comas, entrenador de bàsquet conegut amb el sobrenom de “El sheriff” amb una llarga dirigint diferents equips a la lliga ACB. El Joventut de Badalona i el Baskonia. Comas és un dels entrenadors amb més víctòries de la Lliga ACB (392). Comas ha completat la seva faceta d’entrenador exercint com a comentarista de basquet a diversos mitjans de comunicació. A més, és autor de “Baloncesto, más que un juego”, una col.lecció de llibres en 20 volums en els què explica la cara B d’aquest esport.


antoni dalmasesTemps convulsos que es viuen al carrer i es traslladen a les aules.
Aules que es tensionen i bullen incapaces de poder educar i ensenyar alhora.
Veus, que més enllà del panflet o el crit esbalotat, parlen sinceres de situacions límit. Amb sentit de l’humor sense escatimar la crítica a partir de la qual reconstruir un sistema eucatiu en estat se shock.
Avui parlem d’educació amb un mestre que fa més de 30 anys que imparteix classes i que ara publica “Caos a les aules”

 

desplegable_el quadern gris15x23 TD-ok.inddEl Quadern gris de Josep Pla és un dels llibres de capçalera de qualsevol que es vulgui dedicar a l’ofici d’escriure o simplement d’algú que estimi les lletres. És també un dels llibres més preuats i més llegits de l’escriptor empordanès. Un dels grans llibres de la literatura catalana contempoània. El primer dels 47 volums de les seves obres completes. Un llibre capaç d’emocionar i canviar la mirada de qui el llegeix sobre un país petit en permanent construcció.

mitjans de comunicacioDes de fa una setmana l’atenció mediàtica s’ha focalitzat en la corrupció. De manera obsessiva omple pàgines als diaris i minuts a les ràdios i a les televions. La corrupció ha estat trending topic al Twitter i de rebot a les perruqueries, els forns de pa i fins i tot als ascensors on la gent ja no parla del temps que fa sinó que es pregunta si s’ha descobert algun corrupte més.
Un brot neuròtic que durarà uns dies, potser unes setmanes fins que per cansament d’uns i altres ens fixem en algun altre tema. La corrupció deixarà d’interessar, els corruptes ja no vendran titulars i tot tornarà a començar… o no…
Obrim La Finestra per escoltar les suggerents reflexions d’Antoni Puigverd que una setmana més ens acompanya des de Girona.

001-territorio-prohibido-espanaAquesta és la pregunta que formulem a l’espai del Cineclub que cada diumenge ens proposa la filòsofa Carmen Gallego a partir d’una pel.lícula que hi faci referència. Aquest diumenge la reflexió és a partir de la cinta americana Territorio Prohibido estrenada l’any 2009. Dirigida per Wayne Kramer amb Harrisson Ford, Ray Liotta i Ashley Judd com a protagonistes.
La pel.lícula narra els drama dels immigrants il.legals per aconseguir el permís de residència a Los Angeles. Diferents històries d’immigrants que s’entrellacen per demostrar que el tornar a començar en un país que no et vol no és sempre tan fàcil. Hamid, iranià, és un pare de família que intenta inculcar als seus fills els valors i la grandesa del poble americà.

P8178504

A Maneres de viure hem viscut un cap de setmana intens. Suma d’opinions i reflexions que ens fan repensar el món que volem construir entre tots.

Antoni Puigverd reflexionava sobre les espirals mediàtiques, aquelles notícies que es repeteixen de manera neurótica als grans mitjans de comunicación com a única arma de competencia més enllà de criteris de servei o qualitat de continguts, més enllà de tenir en compte lectors, oients i espectadors. Espirals perillloses que, o crearan líders populistes, alertava Puigverd, o desapareixeran amb la mateixa celeritat que fixem la nostra mirada en una altra realitat que ens sembli més punyet. Amb la voluntat de no entrar en una espiral a Maneres de viure hem parlat d’educació amb Antoni Dalmases, autor de “Caos a les aules” una mirada crítica a la textura de les aules reflex d’una societat que ha perdut molts valors. Recuperàvem el “Quadern gris” de Josep Pla que ha revisat minuciosament el catedràtic en filología Narcís Garolera. Dos anys submergit en els manuscrits originals de Pla l’han dut a depurar un text massa intervingut per la mà de correctors i editors. El resultat és un a edició “provisionalment definitiva”. Diumenge a l’espai dels Tertulians ocasionals ens acompanyàven tres joves que busquen un futur per poder tornar a començar després del seu pas per la presó. Continuavem decsobrint la vida de Neus Català l’única supervivent espanyola del camp de concentració nazi de Ravensbrück. Una dona que als seus 97 anys continua lluitant per aconseguir un món més just. Ens endinsavem en l’apasisonant món de la dansa integrada gràcies al ballarí i corògraf Jordi Cortès i a l’espai ADN Nani Marquina ens apropava la figura del seu pare, el dissenyador Rafael Marquina, pare de la setrillera antidegoteig. A més a més hem comptat amb les aportacions dels nostres col.laboradors de luxe: Xavier Moret, Rafael vallbona, Josep Muñoz, Jenny Moix, Imma Monsó i Carmen Gallego.

Tornem dissabte vinent. Fins aleshores, passeu una molt bona setmana !

 

jordi cortés estudi 1Quan a casa nostra es parla de dansa integrada, el nom del coreògraf i ballarí Jordi Cortés el tenim sempre present. En Jordi va començar a tenir les lesions que tard o d’hora pateixen els ballarins i això va fer que hagués d’adaptar el seu treball a les circumstàncies que estava visquent. La seva incapacitat va ser una manera de redescobrir el moviment amb crosses com si fos un apèndix de la seva esquena dels seus braços, i com això li donava noves possibilitats. Al seu curriculum diu que ha treballat amb companyies d’aquí i de Londres com ara Lanónima Imperial, Mudances, Metros, DV8 Physical Theatre, o EN-KNAP. Actualment és un dels directors d’Alta Realitat i de la Cia. Jordi Cortés – Alta Realitat.
Els darrers espectacles de dansa integrada que ha fet amb la seva companyia han estat Vitriol, Black Out i la darrera, In HEAVEN, en gira des de 2011. Parlem amb ell i amb la ballarina Maria José , una de les ballarines d’Alta Realitat. Ella ha fet diferents tallers i en Jordi li va demanar que s’incoroporès com a membre d ela compantia. ha participat en dos espectacles: un amb el grup Liant la Troca de Granollers i un altre espectacle titulat Wabisabi.

jengibre 3L’Elisabet va créixer volent ser historiadora. Als nou anys ja tenia clar que aquella passió que sentia pel passat la duria a construir el seu futur. S’acaba de llicenciar en història. Somni acomplert.
No comptava, però, que la ciència ficció, els llibres de l’editorial Bruguera que envaien casa seva i pels quals sentia una profunda curiositat i estima acabarien perfilant una historiadora atípica, defectuosa “com li agrada dir a ella” a qui li fascina investigar les tendències de futur i analitzar com les societats l’han observat i assimilat al llarg dels anys. Vaja, el que s’anomena retrofuturisme.
Un estil de vida que l’ha dut fins i tot a escollir la roba que utilitza en funció d’un determinat periode històric. I a descobrir que el futur existeix només en la nostra imaginació. Imaginar un futur món feliç, per exemple, no duu enlloc potser però ens ajuda a suportar el present. El cap de l’Elisabet és una confluencia de futurs possibles.