wertL’aula és aquell espai físic on una trentena d’alumnes més o menys motivats; més o menys atents segueixen les explicacions d’un mestres que Imma Monsó ens ha retratat amb precisió i sentit de l’humor al llarg de les seves intervencions al programa. L’aula és espai de descoberta en tots els sentits. Per això cal tenir cura del què hi passa a dins. Cal mirar cadascun dels petits exploradors, estar atents a la seva progressió en l’adquisició de coneixements però també en la consecució d’eines que els ajudaran a viure en un món canviant.
Al Maneres de viure apostem per l’educació de qualitat i per això cada setmana busquem aquelles assignatures pendents que cal millorar. ho fem amb l’escriptora, articulista i mestra Imma Monsó.

Tagged with →  
Share →

One Response to Els efectes positius de la reforma de Wert

  1. Pere escrigué:

    Hola,
    comparteixo algunes idees amb la Sra. Imma però crec que la visió que s’ha donat en aquest espai ha fet un cert reduccionisme de la institució escolar a espai d’ensenyament acadèmic, per això no hi ha lloc pel desenvolupament personal.
    Fa 30 anys que treballo a la docència, tinc actualment alumnes de 4t d’ESO i la meva perspectiva de la situació no és pròpiament la mateixa.
    Les institucions escolars compleixen una funció de socialització que està als primers llocs de l’escala d’objectius educatius de la institució escolar. Aquesta funció socialitzadora forma part d’un currículum ocult que, sovint, el professorat no treballem. Els resultats en l’aspecte de cohesió social als instituts ha sigut dels millors valorats en diversos estudis, per exemple els de la Fundació Bofill.
    Per sobre de tot crec que necessitem estabilitat a les lleis d’educació. No més canvis de lleis. Ens maregen.
    A l’educció fa molts anys que ensenyem les mateixes coses: llegir, escriure, matemàtiques, coneixement del món, filosofia, idiomes, … i no es fa pitjor que abans, el problema que es planteja és que això no és un espai de realització per a tot l’alumnat , només és realització i creixement per uns quants que ja tenen un bagatge previ en moltes ocasions i volem que sigui per a tothom. La institució escolar no troba la manera d’oferir-se com espai de creixement per a tots, per això tendim a classificar i ordenar cada categoria en espais diferents, això no és natural, a la vida la barreja és riquesa, però necessita un temps de digestió. Els alumnes més marginats continuen trobant marginació a les institucions escolar, ells són la matèria primera a transformar no podem esperar que sense adaptació facin sols els procés. Molts dels que no troben el seu lloc no tenen gens clar què és el que volen com a projecte de futur, per més que els ubiquem en un lloc o altre.
    Crec que s’han d’oferir objectius i projectes oberts, més que etiquetes i tancaments en itineraris forçats des de les estructures exteriors.
    Salutacions.
    Pere Pérez

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *