From the daily archives: "dissabte, febrer 2, 2013"

carme borbonesParlar de crisi a aquestes alçades és més que una evidència. 6 milions d’aturats, segons la darrera enquesta de població activa i minses perspectives de recuperació a curt termini. Increment de la pobresa generalitzat, a Catalunya la taxa és del 29%, 8 punts per sobre de la mitjana europea.
Malgrat les dificultats de moltes llars per sortirse’n; malgrat el desànim generalitzat, malgrat la desconfiança en els que governen… malgrat tot hi ha qui treballa per millorar les coses, per construir des del treball conjunt, per establir camins que conflueixin, perquè les futures generacions no carreguin amb les coses que hem fet malament. [Continue Reading…]

pere pons ok“Cinquanta anys després de la seva obertura, el Jamboree segueix mantenint la condició del millor club de Jazz de Barcelona. Les seves parets cavernoses han vist néixer Tete Montoliu i han donat aixopluc a grans noms del gènere com Chet Baker, Dexter Gordon, Stéphane Grapelli, Ornette Coleman i Elvis Jones, entre d’altres”.
Aquestes són les primeres paraules del llibre titulat ‘El cas Jamboree. Eterna Glòria, escrit pel periodista Pere Pons. Ell és l’autor d’aquesta obra amb la qual s’ha volgut retre homenatge al mig segle de funcionament d’aquest emblemàtic local de Barcelona i ell és també la persona que des d’aquest gener està al capdavant de la direcció artística del llegendari Jamboree, la catedral del Jazz de Barcelona. [Continue Reading…]

NoosEn negreta, les paraules amagades en el relat informatiu que ens brinda aquesta setmana en John Le blog.
Estrenem Febrer enfebrats de corrupció. En una setmana amb notícies de sobres, faré una composició sobre alguns dels personatges en plena descomposició. Aviso que tot és presumpte i es pot malinterpretar. Millor dit: es podria.

Comencem amb un clàssic ben nostrat: Lluis Millet, 35 milions desviats del Palau i no seurà a la banqueta fins ben entrat l’any que ve. Pensàvem que era un gran home i dirà que és un home gran i que ho va fer tot pensant sempre en el Cor. Parlant del cor del Palau, anem a temes reials: El secretari infantil imputat pel cas Nóos del duc empalmat que tot li consultava. Torres que es revengen del Revenga del Palau. Quin embolau! A la Sarsuela farien bé de seguir l’exemple de la reina holandesa. Abdica i crida al seu fill : Guillem ?

Viatgem ara a Lloret, aviam com està la Clotilde i l’ex alcalde dels tractes amb mafiosos detinguts. En Crespo al partit d’hoquei li diu al president: Estic fotut. Això és la Selva !

I acabarem amb en Bárcenas i les seves llibretetes, on repartia pessetes en sobres per a tot déu. El País s’en fa ressò de tota la processó de tant de xorisso ibèric que té a tot un poble histèric. Seguirem atents la corrupta actualitat mentre esperem impacients que Don Mariano ens reveli algun dia la veritat. Un altre que tenim clar que segur ens defraudarà

guillem cluaEscoltem la música que fa feliç Guillem Clua, autor i director de l’obra de teatre Smiley que protagonitzen els actors Ramon Pujol i Albert Triola. Ells protagonitzen damunt de l’escenari una història d’amor que des de poc després de la seva estrena a sala Flyhart del barri de Sants de Barcelona ha omplert cada nit fins al punt que ja estan totes les entrades exhaurides per totes les funcions que hi ha programades, fins el 4 de febrer.
Així, SMILEY bat rècords a la sala després d’haver estrenat el nou calendari de funcions setmanals afegint-hi els diumenges. Més de 1.200 espectadors han vist ja aquest espectacle que ha rebut una càlida acollida per part de la crítica i del públic.
Tant és l’èxit de l’obra que ja s’ha fet públic que a partir del 14 de febrer es representarà a l’Espai Lliure de Montjuïc durant quatre úniques setmanes: al 10 de març. [Continue Reading…]

familia_ulisesFamília és el conjunt de persones a qui els uneixen llaços de parentiu. Relacions de parella, la relació pares-fills i els germans. Els models de família han anat canviant amb el pas dels anys, la seva funció s’ha transformat; hem après a construir altres famílies més enllà de la que ens tenim de sèrie i amb la crisi s’ha demostrat que la família ha esdevingut la xarxa on caure sense fer-se mal en moments de dificultat.
Palem de la família amb Vinyet Mirabent, psicòloga clinica i psicoterapeuta i Directora del Centre Mèdic Psicològic de la Fundació Vidal i Barraquer.


riquezasEl filòsof  Josep Muñoz-Redón ens parla avui del significat d’aquest verb prenent com a punt de partida que la forma de possessió que comporta més interès és l’econòmica. En posa alguna exemples. En l’àmbit literari diu que tots som una mica com aquells dos mítics personatges que dibuixava Gerges Perec a Les coses, una parella que tenen molt clar el que creuen merèixer: diners, una vida acomodada i objectes que els concedeixin un determinat estatus. També es refereix a l’obra de George Simmel titulada Filosofia dels diners, del 1900, en la que Simmel considera que els diners són un element central de la nostra vida quotidiana. Pel què fa a què en diu la filosofia de posseïr, cita a Erich Fromm, qui al seu llibre Tenir o Ésser diu que si l’individu no té res, no és ningú.

visio de catalunyaSón tantes les veus a favor de la viabilitat d’una catalunya independent com les que hem sentit en contra. Econòmicament és viable, els informes d’experts sobre el tema així ho apunten. Però què haurem perdut i què guanyarem? Les respotes a aquestes qüestions són menys clares.
Conversem a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya amb Juan José de los Mozos, president de l’Associació Espanyola d’Assessors fiscals i Gestors tributaris.

corruptoCada cas de corrupció que ventilem els mitjans de comunicació colpeja amb més força l’opinió pública. Només en les darreres setmanes Urdangarin i els seus socis, Bustos, Bárcenas, i de rebot molts dels polítics que ens governen… duen penjada l’etiqueta de pressumtes estafadors. La corrupció ha creat una mena d’alarma social que ha minat la ja malmesa confiança dels ciutadans en la classe política.
El debat polític ha deixat de tenir contingut i ha donat pas a una mena de safareig on tothom intenta senyalar l’altre, i aquesta setmana n’hem estat espectadors de luxe dels retrats d’uns i altres. Davant d’espectacles com aquest és fàcil caure en el desànim, creure que tothom és igual…

Marina_GeliEl PSC va fer oficial dilluns la sanció ecònomica de 400 eurOs als 5 diputats crítics amb el NO del PSC a la declaració sobiranista aprovada al Parlament dimecres passat. Ells van ser: Àngel Ros, Marina Geli, Joan Ignasi Elena, Rocío Martínez-Sampere, Núria Ventura. Més enllà però del que estableix el reglament del partit, la direcció socialista aposta per passar pàgina i afrontar el debat intern al llarg dels propers mesos i amb tranquil·litat.
Amb tot, el líder de la formació, Pere Navarro, ha convocat per avui un consell nacional extraordinari per reformular l’estratègia del PSC. Per parlar de tot plegat, tenim amb nosaltres l’exconsellera de Salut, diputada del PSC al Parlament i membre de l’executiva socialista, Marina Geli.

FOTO SERIGNEUna petita barqueta de pescadors, 77 persones a dins i un somni compartit arribar a Espanya, per treballar, guanyar diners i poder ajudar la família que es quedava a Senegal.
A Serigne les ganes de trobar un futur el van empènyer a un viatge desconegut. Només posar els peus a terra es va adonar què ni Espanya era el paradís que s’havia imaginat i que si volia sobreviure hauria d’arriscar.
Dos anys a Málaga malvivint i un segon viatge a Catalunya. Terra d’acollida on Serigne s’ha format com a tècnic de farmàcia, ha après el català i a fer castells. Fa uns setmana serine emprenia el viatge de retorn. Massa renúncies per tan poc.
A la motxilla l’esperança de poder arrencar un negoci propi al Senegal a prop de la seva dona i les dues filles a qui fa 6 anys que no veu. També l’enyor d’un pais que estima, malgrat tot i on no sap si mai tornarà.

logoUna setmana més, John Le Blog fa el seu particular repàs a l’actualitat informativa de la setmana. Descobriu les paraules amagades que us desvetllarem poc abans d’acabar el programa. Podeu escoltar les vegades que calgui l’audio de John Leblog amb un sol clic.