From the monthly archives: "gener 2013"

imma mosno i jordiL’escola, l’institut… és espai d’aprenentatge, de transmissió de valors d’intercanvi, viver de futurs talents. Per això cal tenir-ne cura. Només observant-la d’aprop, sabrem què és el què necessita per continuar tenient sentit, ara més que mai, en aquesta nova realitat canviant, convulsa, desesperançada… Com cada setmana busquem les assignatures pendents que arrossega el món educatiu per intentar reculerar-les. Ho fem amb l’escriptora, articulista però també mestra Imma Monsó, qui coneix el món de les aules bé. El seu esperit crític i punyent sentit de l’humor donen fotografien una realitat mal coneguda per molts de nosaltres. Avui reflexiona entre el que és políticament correcte i el que no ho és.

El diagnòstic va trigar a arribar però va ser clar: esclerosi múltiple. I en Minu, una persona activa, amant dels esports, va haver de plantejar-se una nova vida.
Un fos a negre i un tornar a començar. La malaltia no va suposar renúncies sinó l’exploració de nous camins. Els dubtes van deixar pas a les certeses. El futbol al running. Més patós que abans, amb menys equilibris, amb un nou sistema locomotriu que calia engreixar en Minu ara corre.
Acaba d’aconeguir un repte. Fer 12 maratons amb 12 mesos. Per convèncer’s a ell mateix que si vols pots i per aconeguir fons per a la Fundació Esclerosi Múltiple. Pel camí ha trobat companys de curses, mans esteses, somriures encoratjadors.
La cursa per la vida continua, de repte en repte.

titikakaXavier Moret és un periodista de raça. Ha estat testimoni de canvis històrics que han modificat el sentit dels seus viatges. Observador de maneres de viure riques i diverses cada setmana ens envia una postal sonora que creix a partir de l’anècdota. Avui una estada al llac Titicaca on la vida és tan senzilla que tot i les dificultats no costa viure-la.

juramento-de-obamaAquestes són les paraules amagades al text que resumeix l’actualitat informativa de la setmana segons John Le Blog:
Pau, llibertat i igualtat ! apela Obama al seu discurs d’investidura. Que lluny queda quan Obama pela a Ossama reforçant candidatura. Parlant de dolents i violents, al Baix empordà ja en son plens. Robatoris més frequents i municipis al lloro: alguns armats com a Pals, en alerta com a Ullà o tancats amb pany i clau com al bonic Forrellac.
Sobrecollidores també les notícies al PP. Rajoy revisarà els comptes desde fa més de 20 anys, no fos cas que trobin marro amb el tema sobresous i tinguin a sobre els ous de distreure al personal amb “mundanals” esborranys. Mílan Piqué Mebarak: ja tenim wakanadó. Els pares orgullosos tuitegen arreu del mon. Piqué i Shakira San Siro padres !
Al Palau de la Sarsuela recuperen paga extra però s’estrenyen cinturons i cananes, per a ajustar pressupost en un 4% reduïnt també la flota a només 45 vehicles i 61 xòfers, quantitats que la fan reialment austera.
Han tardar en coincidir, però ara han lograt incidir, que les seves diferències no els facin reincidir en els errors del passat, els partits del parlament aproven la votació que reivindica el nostre dret a dir “cidir“. I nou patiu catalans espanyolistes si us sentiu menyspreats perque l’amic Fabra ja prepara campaments per refugiats.
I acabem aquest resum amb un comiat entranyable, és per l’amic Sacristán que anuncia amb un somriure que el cap de setmana que bé tindrà unaltre manera de viure. Bona sort per aquest prohom i bona setmana a tothom !

jutgesAvui afegim dos dialoguistes més per conversar sense interferències sobre un tema important, gruixut. Volem parlar de la Justícia. Ens plantegem si la Justícia és “justa”, precisament. Una ocasió per parlar amb dos convidats de luxe que, en un llibre que acaben de publicar reflexionen sobre aspectes rellevants de la qüestió. Un llibre que ens sobtarà, perquè parla del franquisme i de la transició… fins als nostres dies, i qüestiona profundament la idea generalitzada de que entre la dictadura franquista i la democràcia a Espanya hi va haver una transició política modèlica. [Continue Reading…]

Man and woman with thought bubbles that match each other's clothingEl filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona avui sobre aquesta acció que neguiteja a molts. Una activitat, però que ens identifica. A partir de la definició que en dóna Aristòtil (una persona és un animal de dos peus, sense plomes i que parla), Muñoz-Redón repassa com els pedagogs hi fan referència, així també com els empresaris. Aristòtil però és un dels filòsofs qui ha reflexionat més sobre aquest tema, diu, en la retòrica, que hem de tenir quatre coses quan parlem davant dels altres: saber parlar del què toca, del què té interès. També diu que les característiques de qui parla determinaran el seu discurs, així com també és important el públic a qui t’adreces. Per últim, és necessari que el nostre discurs tingui un fil argumentatiu.

cecíliaPer què? La Cecília encara avui no sap per què aquell dia de març de fa 4 anys el seu fill va decidir donar una última passa. En Miquel començava a viure i de manera dràstica va decidir acabar de viure.
Cap explicació, només un missatge al mòbil. Cap possibilitat d’ajudar-lo a fer una passa enrera. Ni un minut per acomiadar-se. Només dolor. I ràbia. La Cecília i el seu marit no podien entendre que el seu fill no hi fos i la gent continués vivint aliens al seu drama. Al carrer tot seguia igual, els seus cors incapaços de bategar. Se sentien culpable. Culpables de seguir vivint
I com passa sovint en allò que tenien més a prop van trobar consol. Familiars, amics, veïns… tots compartien el seu dolor, però vivien la pèrdua d’en Miquel d’una altra manera. Tenir-los a prop per quan fes falta; ser-hi amb respecte, sense envaïr l’espai vital. Gracies a ells el dol ha madurat i encara que la cicatriu sigui tendra la Cecília es veu en cor de donar suport a altres persones que, com ella, han patit un suïcidi proper. Pura supervivència.

francesc reventósL’Enquesta de Població Activa, l’EPA, revela que el nombre de desocupats creix i la taxa d’atur se situa a Catalunya en el 24%, un 26% al conjunt d’Espanya. Això són, 6milions d’aturats a l’Estat, dels quals 885mil són catalans.
Per parlar d’aquestes xifres que semblen no tenir aturador, tenim amb nosaltres a Francesc Raventós, economista i vocal de la Fundació Acció Solidària contra l’atur.

Aquest tercer lliurament de la conversa fragmentada ens descobreix més secrets del Celler on reposa el tresor conreat amb generositat, passió i perseverança per en Josep, un il·lustrat que transmet la seva forma de veure el món del vi com una manera de viure.
Avui viatgem acompanyats per sons i textures del Priorat a Xerez, el valor de la mescla, del mestissatge, d’aquelles històries que encara per descobrir, les històries d’aquelles ampolles que esperen serenament al Celler de Can Roca, destapar i descobrir aromes i relats de vida.

Tinc a les meves mans un llibre sobre la ment, els sentits i les percepcions escrit per un científic que ens sacseja cada cop que ens visita. El títol de l’obra és prou explícit: “Cómo percibimos el mundo. Una exploración de la mente y los sentidos”. Però el material és complex. La virtut del llibre, de l’autor, és fer comprensibles conceptes força enrevassats.
Compartir el coneixement, divulgar-lo, fer-lo entenedor només pot ser obra d’un “savi generós”, com molt bé se’l defineix en el pròleg del seu llibre. Avui compartim conversa amb el professor IGNACIO MORGADO.

Avui volem afegir una visió conjunt al mapa dels sentiments. Aquell llarg recorregut vital que va confegint les nostres febleses i seguretats. Que va definint el nostre benestar personal, malgrat les circumstàncies, que ens fa ser millors amb nosaltres mateixos i amb els altres.
en parlem avui amb el doctor en psicologia Javier Urra, que acaba de publicar el llibre “Mapa sentimental, alcanza la estabilidad emocionals conociendo tus sentimientos”
Javier Urra va ser el primer defensor del menor d’Espanya, ha treballat durant molts anys en àmbits de conflicte en joves i adolescents. És director d’Urrainfancia, impulsa diferents plataformes de divulgació, participa en diferents mitjans de comunicació. Ha escrit nombrosos llibres, centrats en l’educació pares fills i en la recerca i el treball en l’àmbit del benestar personal.

El filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona sobre la velocitat, de la que des de l’ambit de l’estètica, ja en va parlar al seu Manifesto futurista al 1909 en Filippo Tommaso Marinetti que la considera com un dels elements més rellevants de la nostra època que trasbalsava la manera de ser de tothom. Tot el manifest no para de fer lloances d’aquesta i del canvi de ritme que va suposar en l’època. Muñoz també reflexiona sobre com científicament la velocitat ha servit de metàfora de la nostra època i de com en va parlar filosòficament en Paul Virilio que s’hi va referir com a tromomania, causant del síndrome de la pressa que estem vivint. També apunta com històricament s’hi va referir Giacomo Marramao que fa una relació entre pressa i velocitat.