From the daily archives: "diumenge, gener 20, 2013"

Aquest tercer lliurament de la conversa fragmentada ens descobreix més secrets del Celler on reposa el tresor conreat amb generositat, passió i perseverança per en Josep, un il·lustrat que transmet la seva forma de veure el món del vi com una manera de viure.
Avui viatgem acompanyats per sons i textures del Priorat a Xerez, el valor de la mescla, del mestissatge, d’aquelles històries que encara per descobrir, les històries d’aquelles ampolles que esperen serenament al Celler de Can Roca, destapar i descobrir aromes i relats de vida.

Tinc a les meves mans un llibre sobre la ment, els sentits i les percepcions escrit per un científic que ens sacseja cada cop que ens visita. El títol de l’obra és prou explícit: “Cómo percibimos el mundo. Una exploración de la mente y los sentidos”. Però el material és complex. La virtut del llibre, de l’autor, és fer comprensibles conceptes força enrevassats.
Compartir el coneixement, divulgar-lo, fer-lo entenedor només pot ser obra d’un “savi generós”, com molt bé se’l defineix en el pròleg del seu llibre. Avui compartim conversa amb el professor IGNACIO MORGADO.

Avui volem afegir una visió conjunt al mapa dels sentiments. Aquell llarg recorregut vital que va confegint les nostres febleses i seguretats. Que va definint el nostre benestar personal, malgrat les circumstàncies, que ens fa ser millors amb nosaltres mateixos i amb els altres.
en parlem avui amb el doctor en psicologia Javier Urra, que acaba de publicar el llibre “Mapa sentimental, alcanza la estabilidad emocionals conociendo tus sentimientos”
Javier Urra va ser el primer defensor del menor d’Espanya, ha treballat durant molts anys en àmbits de conflicte en joves i adolescents. És director d’Urrainfancia, impulsa diferents plataformes de divulgació, participa en diferents mitjans de comunicació. Ha escrit nombrosos llibres, centrats en l’educació pares fills i en la recerca i el treball en l’àmbit del benestar personal.

El filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona sobre la velocitat, de la que des de l’ambit de l’estètica, ja en va parlar al seu Manifesto futurista al 1909 en Filippo Tommaso Marinetti que la considera com un dels elements més rellevants de la nostra època que trasbalsava la manera de ser de tothom. Tot el manifest no para de fer lloances d’aquesta i del canvi de ritme que va suposar en l’època. Muñoz també reflexiona sobre com científicament la velocitat ha servit de metàfora de la nostra època i de com en va parlar filosòficament en Paul Virilio que s’hi va referir com a tromomania, causant del síndrome de la pressa que estem vivint. També apunta com històricament s’hi va referir Giacomo Marramao que fa una relació entre pressa i velocitat.

Avui us volem parlar del què popularment es coneix com la “caixa tonta”, la televisió. Etimològicament ve dels mot grec “tele”, lluny i de la paraula llatina “visionem”. És la què tècnicament es coneix com a sistema per la transmissió i recepció d’imatges en moviment i so a distància que fa servir un mecanisme de difusió. La transmissió es pot fer mitjançant ones de ràdio, per xarxes de televisió per cable, televisió per satèl.lit o IPTV. El receptor de les senyals és el televisor.
La televisió és el mitjà de comunicació de masses per exel.lència, i tot i la seva lògica evolució paral.lela a l’evolució de les noves tecnologies, també ha fet cambiar els hàbits a l’hora de veure-la. Als seixanta, era l’excusa perfecte per reunir a tota la familia a davant de la petita pantalla. Ara podem veure la televisió fins i tot a través de la pantalla de l’ordinador o d’un smartphone.
Parlem de televisió amb un dels crítics i analistes més reconeguts d’aquest mitjà, en Ferran Monegal, crític de televisió del diari El periódico des del 1993 i director i presentador del programa Telemonegal a Barcelona Televisió des de setembre de 2003. També col·labora al programa “Júlia en al Onda, a Onda Cero.

La vida de la Conxita ha estat una cursa d’obstacles. Ella tota sola ha hagut d’enfrontar-se a tota mena d’entrebancs. Quan era petita a la gana; més tard a la mort del pare per culpa d’una guerra injusta. Ella mateixa va assaborir la fredor d’una cel.la a la presó de les Corts, els cops i els insults. Per actuar com pensava. Per ser valenta.
Va passar gana i por. Però mai va perdre les ganes de viure. Cada passa feta era un motiu per continuar caminat. Treballadora incansable, desque era una nena. Als 50 anys amb quatre criatures i quan ja pensava que ho tenia tot fet va haver de tornar a començar.
Avui, quan mira la vida des de la distància, se n’adona que ha sobreviscut a tot gràcies a un hobby: el ganxet. El va descobrir entre reixes quan ocupar el temps era una necessitat vital. I ara que tot allò artesà s’ha posta de moda ensenya a fer ganxet a joves modernes.
La Conxita, la més “barceloneta de la 3ª edad”, com l’anomenen carinyosament al barri, viu una segona joventut i ho fa amb una rialla a la cara; amb una paraula amable… és la seva manera de “donar pa a qui no en té”. És la seva manera de dir que la vida és gran i cal viure-la.

Passen desapercebuts, entre tants estímuls, embrutits pels sorolls; per les presses i les cabòries… Els sons són companys de viatge. Sempre hi són i per això cal aturar-nos, parar l’orella i deixar que ens parlin. Aprendre a escoltar-los és apropar-nos a la realitat des d’una altra perspectiva.
Cada setmana el poeta Martí Noy dona valor a un so quotidià vinculant-lo a un poema.

Una ciutat grisa i freda de gener. Un diumenge al matí. Carrers buits. El periodista i escriptor Rafael Vallbona es deixa captivar per les sensacions que l’impregnen mentre passeja per una ciutat mig adormida. La seva postal sonora, homenatge als “Dies d’hivern a ciutat”

Escoltem la música que fa feliç els dos protagonistes de l’obra de teatre Smiley escrita i dirigida pel dramaturg Guillem Clua. Ells són Ramon Pujol i Albert Triola, com dèiem, protagonistes d’aquesta història d’amor que es va estrenar el a la sala Flyhart del barri de Sants de Barcelona i que des d’aleshores ha omplert cada nit fins al punt que ja estan totes les entrades exhaurides per totes les funcions que hi ha programades, fins el 4 de febrer.
Així, SMILEY bat rècords a la sala després d’haver estrenat el nou calendari de funcions setmanals afegint-hi els diumenges. Més de 1.200 espectadors han vist ja aquest espectacle que ha rebut una càlida acollida per part de la crítica i del públic. Aquest és el primer muntatge que Clua escriu i dirigeix alhora i com dèiem protagonitzen en Ramon Pujol i l’Albert Triola. Els seus gustos musicals no acaben de coincidir del tot.

Per fer de pastor d’ha de ser d’una manera especial. No s’ha de tenir por a la soledat, tampoc al silenci. No s’ha de tenir por a trobar-se amb un mateix… Pots estar sol i sentir-te molt acompanyat. Pots gaudir del silenci i sentir bategar el món. Pots trobar-te, sense necessitat de fer-te grans preguntes…L’Edu ha trobat enmig de la natura tot allò que no va trobar a la gran urb. No troba a faltar les relacions socials perquè està hiperconectat amb el món a través de les xarxes socials. Eines tecnològiques que li permeten ser lliure sense sentir-se aliè, sense convertir-se en un salvatge.

Ser pastor avui és una opció de vida poc convencional. A l’Edu l’amor el va dur fins aquí i ara viure per al ramat i del ramat i recuperar una activitat rural que en un altre temps va significar tant pot voler dir renunciar a aquest amor.
Passi el que passi l’important és que ha pogut escollir. I escollint ha conquerit la llibertat.

Aquesta és la pregunta que plantegem al Cineclub d’avui a partir de la pel.lícula americana estrenada l’any 1999, dirigida per Kimberly Peirce i protagonitzada per Hilary Swank. Es basa en la història real de Brandon Teena, un jove transexual violat i assassinat pels seus amics homes quan van descobrir que en realitat era una dona.
La cinta va ser guardonada amb diversos premis, entre aquests Hilary Swank es va endur l’Oscar a la millor actriu.

La Carla Estivill és filla del doctor Eduard Estivill i la psicòloga Montserrat Domènech. Un tàndem que fa anys que camina junt.
I que de la ciència, la música i la divulgació n’ha fet el leiv motif de les seves vides i el viuen amb passió. Eduard Estivill és metge especialista en Pedratria i neurofisiologia clínica. Des de l’any 1989 dirigeix la Clínica del Son de l’Institut Dexeus de Barcelona. Des d’on ha donat a conèixer la importància del dormir bé per estar bé. Sovint l’hem sentit dir que el son s’ha de preparar i que la construcció del dia es fa a la nit, d’aquí la seva importància. va ser als Estats Units on el Dr. Estivill va anar una especialització en aquest aquest tema quan aquí el son no ens treia el son. A Detroit, a l’Sleep Desorder Center del henry Ford Hospital va trobar respostes als seus dubte. Un altre viatge a Amèrica, on ja hi havia estat als 18 anys, que li va obrir noves oportunitats.

Un cop al més les tertúlies giren a l’entorn d’un col.lectiu concret. Avui gràcies a TAMAIA coneixerem què vol dir tornar a començar després del maltractament. Tamaia és una entitat que treballa des de fa 20 anys en l’àmbit de la violència masclista i com els agrada afegir “en la construcció de Vides plenes de llibertat i amor” oferint suport i acompanyament terapèutic especialitzat per la recperació de la violència viscuda. Són tot un referent.
La Beatriu Macià és la presidenta de l’entitat i li donem la benvinguda i les gràcies per sumar-se a les tertúlies de maneres de Viure.També ens acompanya la Feli Valdo i la Susana Ocampo.