From the daily archives: "diumenge, gener 13, 2013"

Al Maneres de viure hem dedicat la darrera mitja hora de programa a recordar la trajectòria personal i artística de l’actriu Anna Lizaran que ha mort aquesta matinada a l’edat de 68 anys. Hem comptat amb les intervencions del periodista Jacinto Anton, d’en Carles Reynés, membre de la companyia de teatre amateur Trama Teatre i del co-director dels Premis Butaca, Toni Martín.


Un dels conflictes més punyents que vam viure l’any que hem deixat enrere és el dels afectats per hipoteques impagables. I un dels noms que més va sonar és el d’ADA COLAU, que d’alguna manera ha esdevingut un símbol. Ella és la impulsora i la cara visible de tot un moviment ciutadà de base que ve de lluny i que ha anat prenent una força arrolladora: La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.
Hipoteques, desnonaments…, un drama en el que lamentablement Catalunya ocupa el primer lloc de l’Estat. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca va néixer l’any 2009 amb gent que ja havia estat vinculada a altres entitats o moviments ciutadans que reclamaven el dret a l’habitatge digne, com “V de Vivienda”. La Plataforma reivindica la vivenda com un dret bàsic i és lloc de trobada, d’assessorament i d’acció. Hi participen persones afectades i gent solidària que, inclús amb risc per la seva integritat física, han aconseguit impedir centenars de desnonaments.

7 de gener, venim d’uns dies en què el consumisme, tot i la crisi que perjudica, i molt, la nostra buxaca, solem gastar més que la resta de l’any. Regals de Nadal, de Reis i quan sembla que tot torna a la normalitat, l’endemà de Reis…comencen les rebaixes. Unes quantes setmanes per davant en què els preus de roba, calçat, electrodomèstics sobretot dismunueixen paulatinament de preu i els fa més assequibles. La temptació està servida.
Avui parlem de consumisme amb el Catedràtic d’Estructura Econòmica i professor a la Facultat d’Economia de l’Institut Químic de Sarrià de la Universitat Ramon Llull de Barcelona,Santiago Niño-Becerra.


En la prèvia de la conversa fragmentada de gener, que us oferíem la setmana passada, teníem l’oportunitat d’aplegar al voltant d’una mateixa taula els tres germans Roca, les ànimes, diverses però complementaries, que donen sentit aquest temple del plaer gastronòmic.
Tot seguit ens endinsàvem a la sala de màquines del Celler, les cuines, acompanyant en Joan, xef del restaurant, el més gran dels tres i el primer que va marcar el camí a seguir, amb la seguretat del qui vol dedicar-se al món de la cuina. [Continue Reading…]


Aquests són els temes que debatran els tertulians ocasionals d’avui, tres homes de condició, genereació i procedència ben diversa. Un únic nexe els uneix, la seva curiositat, les ganes de saber i l’esperit crític.
Ells són: en Fèlix Eroles,activista, un home que no es rendeix fàcilment i que ha demostrat que amb coratge i perseverança es poden saltar molts obstacles. Té estudis de magisteri i filosofia. Esperit crític amb aportacions interessantíssimes sobre les Maneres de viure. També és amb nosaltres en Manuel Fernández, ceramista i treballador social. Gitano compromès amb la gent del seu barri, la Mina de sant Adrià del Besós. Treballa per que joves gitanos tinguin un futur lliure d’estigmes i prejudicis.
I per últim, en Lluis Pares, qui sempre ha treballat la terra amb entusiasme i amb el convenciment que és el llegat més important que heretaran les futures generacions. Ha lluitat per mantenir viva l’activitat agrícola al baix Llobregat.

Avui us parlarem de la primera Marató 2.0 de donants de sang que ha tingut lloc aquest divendres i dissabte al Palau Robert i la Diputació de Barcelona, així com també als hospitals de la Vall d’Hebron, Sant Pau i Clínic. Més de 2.700 persones van donar sang en aquesta marató que sota l’eslògan “Comparteix la teva sang” ha estat una gran festa de la donació que ha girat al voltant de les xarxes socials i el món digital.
Això s’ha fet palès, per exemple, amb l’ús que s’ha fet de les xarxes socials dies abans de la Marató ja que es podia reservar dia i hora a través d’internet per donar sang. Però no només per aquest motiu. També s’hi podia col.laborar difonent la necessitat de donar sang a través dels seus contactes de facebook o twitter o simplement, a través del correu electrònic.
L’Ajuntament de Barcelona, la Diputació, Creu Roja i la Federació de Donants de Sang col.laboren en aquesta iniciativa pionera que compta amb el suport de mig centenar d’organitzacions de referència que hi participen altruistament.
Parlem de tot plegat amb el Dr Lluís Puig, cap de la divisió de sang del Banc de Sang i Teixits i amb Antonio Becién, padrí i ambaixador de la marató i expert en projectes on-line.

“Passar més gana que un mestre d’escola” una sentència que ha quedat inseria en la memòria col.lectiva… mestres que havien d’enfrontar-se a aules on convivien amb una cinquantena d’alumnes ben diferents, per edats i procedència; mestres que vivien sota mínims però que vivien alregrement la seva condició de transmissor de coneixement. Els models han canviat i els anys han transformat el model de classe magistral en en modern model rotllana on el mestre pren el paper de dinamitzador, és l’encarregat de fomentar la participació a l’aula. Els problemes ara en són uns altres.
Com cada setmana busquem assignatures pendents amb l’escriptora Imma Monsó. Avui mirem el passat, els mestres d’abans per fixar-nos en el present, els mestres d’ara.

Hi ha preocupacions que es dediquen a donar voltes al nostre cap per arribar sempre al mateix lloc, per aconseguir que circulin per un camí diferent de vegades ens cal una altra persona que ens l’acabai mostrant. No tothom serveix per anar marcant aquests camins. S’ha de dominar l’art de saber escoltar. La psicòloga Jenny Moix aprofundeix sobre aquest tema a la secció Flexiblement.

Passen desapercebuts, entre tants estímuls, embrutits pels sorolls; per les presses i les cabòries… Els sons són companys de viatge. Sempre hi són i per això cal aturar-nos, parar l’orella i deixar que ens parlin. Aprendre a escoltar-los és apropar-nos a la realitat des d’una altra perspectiva.
Cada setmana el poeta Martí Noy dona valor a un so quotidià amb una poesia.
Avui una melodia escoltada a l’atzar a les profunditats del metro inspira el poema “Cants de sirenes 2”.

Aquesta és la pregunta que plantegem a la secció del CINECLUB de la Carmen Gallego: a partir de la pel.lícula de l’any 2011 Los idus de marzo dirigida i protagonitzada per George Clooney.
Stephen Meyers és un brillant comunicador, el segon d’abord a la campanya presidencial del governador Mike Morris. Durant unes primàries el cap de campanya del principal opositor de Morris ofereix a Meyers un lloc de treball. Fidelitat, ambició i traïció són els punts de reflexió que proposa el film.

nbsp;

 

La Marta sempre havia volgut dedicar-se al món del cinema. Però quan hi va estar dins, vivint-lo dia a dia durant 12 anys, es va adonar que no era com ella s’ho havia imaginat. La vida nòmada, les jornades laborals llarguíssimes, la inestabilitat… la temptava més estar a prop dels seus i veure créixer aquell cadell de gos que havia acabat d’adoptar amb la seva parella. Un gosset ple de vida que li va permetre imaginar-se com seria una futura maternitat amb el cinema pel mig.
El que li venia de gust era una feina “normal”, una feina amb un horari, un sou a final de més … una feina d’administrativa. I mentre buscava, per apaivagar l’angoixa que li provocava sentir-se diferent i no encaixar en cap de les ofertes; va començar a explotar la seva vessant més creativa que es va materialitzar en la col.lecció Fauna i Flora de bijuteria i complements.
Com un hobby, sempre present, omplint-la per dins i per fora. El que la Marta feia amb les seves mans agradava als que l’envoltaven, al que es topaven amb les seves creacions a la xarxa. les comendes creixien a la mateixa velocitat que creixia la seva felicitat. Ella que la buscava darrera un ordinador i unes manetes de rellotge era incapaç d’adonar-se que el que cercava ja ho tenia.
Van ser els qui l’estimaven de veritat, els que creien en ella i les seves capacitats, que li van obrir els ulls. Des de setembre la Marta treballa més que mai però ha estat capaç de trobar el camí de la felicitat.

Escoltem la música que fa feliç l’actor Mingo Ràfols, qui a partir d’aquest dimecres protagonitza Quartet al teatre Akadèmia de Barcelona només fins el 10 de febrer, 4 úniques setmanes. Es tracta d’un text punyent, provocador i intens que el director ha recuperat amb Muntsa Alcañiz i Mingo Ràfols com a Merteuil i Valmont, respectivament. L’espectacle, un joc pervers basat en el desig, la ira, el plaer, el dolor i la mort. Una obra que el polèmic autor alemany Heiner Müller va escriure prenent com a punt de partida la novel.la Les amistats perilloses. La historia presenta la marquesa de Merteuil, una vídua que amaga a la societat les seves passions llibertines i que només coneix algú com ella: el seu ex amant, el vescomte de Valmont. En Mingo, com dèiem protagonitza aquesta obra de teatre. Amb ell hem parlat de música, que li agrada i molt. És dels que es deixa recomanar i això li permet tirar del fill i descubrir la discografía complerta. Li ha passat per exemple amb La Casa Azul o amb Russian Red.