From the daily archives: "dissabte, gener 12, 2013"

L’actriu Anna Lizaran va ser una de les fundadores de la companyia Comediants i va compartir anys d’assajos i obres de teatre amb el director de Comediants Joan Font. Amb ell hem recordat la trajectòria i la relació personal que el va unir a l’actriu d’Esparraguera que ha mort aquesta nit als 68 anys a causa d’un càncer.

En John Leblog ens desvetlla quines són les paraules amagades darrera el text d’actualitat d’aquest dissabte. Són aquestes:
El Barça no fa rebaixes: comença la setmana amb un 4-0 al Espanyol just el dia abans que un Messi, top entre tops, es mostra joiós amb les seves pilotes d’or. Qui fos Cristiano per veure-ho cada any desde primera fila !
Seguim amb bones notícies: El TGV ja arriba a Figueres i Girona ! i només 20 anys després del AVE Madrid-Sevilla. Alta Velocitat Espanyola…
Inauguració amb orgull hispànic i retrets desde casa nostra. Tensió al vagó dels VIPS: Rajoy amb pas tort i el President felipant. Aquests del ministeri..sempre foment..
I parlant de borbons i tensions reials, atenció al nou capítol del cas més Noostrat, en Torres aporta correus de saraus de nobles amb poc nobles intencions. Aquests impliquen a la Corina i de retruc a la corona, abonyegada ja de tants cops..
Però el tema estrella de la setmana ha estat sens dubte el cas Pallerols. Unió admet que es finançà il•lícitament. Duran avergonyit, diu que es víctima, dirà que ho sent que s’han equivocat i que no tornarà a passar. El líder d’Unió és encara a Xile, lluny d’Atacama i potser s’hi quedarà fins al dia setge o fins que escampi la boira.
Ja veieu, just la setmana de reis, Duran imitarà al rei… Jesús ! i els reis…adorant.

Avui el filòsof Josep Muñoz-Redón ens proposa que aprenguem a meditar. Per fer-ho comença manllevant el pensament del filòsof Marc Aureli que diu que es desperta per dur una tasca propi d’una persona: delectar-nos i per ser actius. En la vida quotidiana, segons Muñoz, el filòsof Marc Aureli fa una filosofia passiva que està molt al moll de nosaltres i la filosofia n’ha begut durant molts any si és necessari saber què ens vol dir. Aquesta filosofia, l’estoicisme, és un tipus de filosofia pessimista que ens esmorteeix però des de fa molts anys la filosofia n’ha begut i és necessari entendrela Diu, per exemple,  diu  que la percepció sensorial és tèrbola, la fama és incerta i només ens pot ajudar la filosofia (acceptar que les coses s’esdevenen). També hauria de consistir en transformar allò que no ens agrada i que s’ha reivindicat en l’anomenada filosofia pràctica.La modernitat revindica una forma pragmàtica del conreu del pensament arrelat amb la vida quotidiana amb l’objectiu d’aconseguir l’autodomini.

Xavier Moret és un periodista de raça. trepitjar, observar per després explicar. Històries que neixen d’allò que s’ha viscut, per tant autèntiques. Ens arriben sense mitjancers i ens permeten descobrir Maneres de viure diferents a les nostres.
Avui una història de llibertat a Australia.

Una moneda que va aparèixer del no res darrera l’orella, va ser l’espurna que va encendre les ganes de l’Antonio de convertir-se en mag. I com que diuen que el voler és poder, després de dies rascant-se l’orella sense èxit va decidir aprendre l’ofici.
Amb els anys s’ha adonat que la màgia s’apren de manera autodidacta, fixant-se en els “mestres”; capbussant-se en els llibres. A l’Institut del Teatre va acabar de polir la seva presència a escena. Però el que l’ha convertit en allò que volia ser de petit ha estat la passió.
Amb passió va preparar la seva primera actuació quan tenia 18 anys al cafè teatre -lantiol, al raval de barcelona; amb passió ha treballat cadascun dels trucs que formen part del seu repertori; amb passió s’ha enfrontat al públic. Amb senzillesa, fent les coses a poc a poc…
I la passió l’ha convertit en el que és avui, un mag capaç d’il.lusionar, d’omplir teatres, de fer que la gent surti una mica més feliç del què ha entrat. Els nous projectes que té entre mans i les ganes de gestionar un teatre, ni que sigui petit petit, com el que el va veure néixer, fan que l’Antonio continui creient en la màgia de la màgia. De moment, el podem veure a l’Alexandra Teatre a l’espectacle La asombrosa historia de Mr Snow.

Afegim una nova veu a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya. En aquest cas amb un periodista madrileny que està cal capdavant del diari veterà de la premsa econòmica del nostre país, un dels dos grans mitjans de referència del sector. Parlem amb JORGE RIVERA GARCÍA, director de Cinco días Periodista de llarga trajectòria desenvolupada en la seva pricipalment al grup Prisa. va començar com a becari a Cinco Días, després va saltar a la secció d’economia de El pais fins que l’any 2000 s’incorpora a de nou a Cinco Días, on ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat fins que el 2005 va convertir-se en director.