From the daily archives: "diumenge, gener 6, 2013"

Estrenem conversa fragmentada de gener. Una conversa molt especial que ens donarà l’oportunitat de descobrir els racons i els secrets del segon millor restaurant del món… el celler de Can Roca de Girona… Relats que donen valor al diàleg i a l’espai per on aquest es produeix.
En aquest primer lliurament de la conversa fragmentada compartida al Celler de Can Roca, abandonem el diàleg a tres per entrar a la sala de màquines d’aquest temple de la gastronomia. Hi entrem acompanyats del germà gran, en Joan, xef del restaurant, l’ànima del projecte, dels tres germans el que va tenir clar des de sempre que el seu futur passava per les cuines.

Demà diumenge estrenem la conversa fragmentada de gener.
Un conversa a tres bandes, amb les ànimes d’un projecte que des de Catalunya, des d’un barri de la ciutat de Girona es projecta al món. Una fàbrica d’emocions i plaers gastronòmics, que ostenta el prestigiós reconeixement de ser considerat el segon millor restaurant del món. [Continue Reading…]

Ens agrada, ens fa il·lusió, presentar el convidat d’avui, un professional de l’humor que porta més de tres dècades dedicat al seu ofici. Ha estat testimoni dels últims 40 anys d’ història d’aquest país. La seva mirada irreverent i àcrata ha captivat tota una generació que l’hem anat seguint d’una publicació a una altra: des del Por favor a El Jueves, i de manera molt especial a El País, on va crear Miguelito, aquell personatge mític que va néixer amb el diari, l’any 1976 i ens va acompanyar durant 33 anys!
Ens agrada conversar amb ROMEU, Carlos Romeu, que ara ha donat una repassada a la seva vida en un llibre deliciós que porta un títol genial: “Ahora que me acuerdo de todo (o casi)…”

Afegim noves veus a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya. Avui conversant amb un periodista català que des de fa anys projecta la seva activitat professional des de Madrid.
La ràdio va ser el seu primer mitjà, fascinat per grans professionals com Luís del Olmo de qui diu haver aprés l’ofici. Format a ràdio Barcelona i dedicat professionalment al món el futbol, la seva veu serà un dels referents habituals en els famosos carrusels esportius de la Cadena Ser.
Temps després abandonarà la ràdio per integrar-se a l’equip d’esports de la televisió de pagament CANAL Plus, on temps després conduirà, al costat de Michael Robinson, el programa “EL dia despues” un repàs a l’actualitat futbolística del cap de setmana que esdevindria tot un referent en el tractament d’aquest tipus d’informació. [Continue Reading…]

A aquesta hora la majoria de regals que han dut els reis ja estan desembolicats. Nines, trens, tota mena d’aparells electrònics, bicicletes i tricicles… la il.lusió s’ha amagat en el més profund esperant que arribi l’any vinent per renéixer.
Rafael vallbona amb una il.lusió renovada ens explica com era aquella nit de reis tan especial que es vivia a la Gran Via de Barcelona quan ell era petit. Una postal sonora tenyida de nostàlgia.

Aquesta és la pregunta que plantegem avui al Cineclub, una secció molt vinculada amb la màgia del dia d’avui, dia de Reis. Avui mirem la pel.lícula HUGO, una pel.lícula dirigida per Martin Scorsesse l’any 2011 basada en el llibre La invención de Hugo de Brian Selznick que narra la història d’un nen de 12 anys que viu sol en una estació de tren de París, mentre treballa en la reconstrucció d’un autòmat que ha deixat a mitges el seu pare, mort en un incendi. Per econseguir-ho roba peces mecàniques d’allà on pot.

Escoltem la música que fa feliç l’activista Pere Camps, director del festival BarnaSants, també premiat recentment amb la medalla d’honor de la ciutat i el Premi Nacional de Cultura en la categoria de Música, atorgat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). Pere Camps és dels qui té la sort de dedicar-se i de dedicar moltes hores a la música, a escoltar-ne, per després decidir si programar-los o no al festival Barnasants, el festival de la cançó d’autor per excel.lència, de la que n’és director des de la pimera edició, el 1996. Aquesta serà, doncs, la 18 ena edició d’un festival que enguany començarà el 25 de gener, amb un concert al cinema-teatre de Viella a càrrec d’Enric Hernàez i el grup occità Lou Dalfin. [Continue Reading…]

Encetem la primera tertúlia de l’any i ho fem un dia especialment important per als més petits. El matí de reis durant el qual totes o quasi totes les il.lusions es fan realitat. Ja no caldrà aturar-se més a aquell aparador on hi ha la disfressa de princesa o el camió excavadora perquè els reis han fet realitat els nostres somnis. Somnis d’infants que prenen especial rellevància en un dia com avui. malgrat la crisi, malgrat el context poc favorable, malgrat que moltes llars pateixen els estralls de l’atur avui els nens somriuen. Comencem la tertúlia de Maneres de Viure, una tertúlia poc convencional on persones anònimes, de procedència, formació i opinions molt diverses s’asseuen a dialogar.

Obrim l’ADN. Avui, un recull d’alguns dels personatges que ens han relatat com son i perquè són com són. Històries de fills i pares; de records d’infantesa; de neguits adolescents; de buscar futurs i trobar-los sempre esperonats pels pares que, com fars il.luminen el nostre camí. Raül Balam, Kiko del Olmo, Regina Santamaria o Roger Pera han estat alguns dels fills que ens han parlat dels seus pares: Carme Ruscalleda, Luis del Olmo, Santi Santamaria i Joan Pera.

Els sons ens acompanyen en el nostre dia a dia. Poques vegades hi parem atenció… només quan un soroll és insuportable o quan per absència d’aquest ens descobrim a nosaltres mateixos. Tot el que ens envolta pot convertir-se en poesia. L’encarregat de fer que un esmolet soni diferent és en Martí Noy.

El món es divideix entre la gent que practica exercici físic i la que se sent culpable perquè no ho fa. La paradoxa la trobem en aquest segon grup, perquè no fa exercici i es pot deixar la culpabilitat fora. És més, un dels bons propòsits més comuns a l’hora de començar l’any. De la culpabilitat per no practicar exercici en parlem avui a la secció FlexibleMent de la doctora Jenny Moix.

Avui us parlarem d’una iniciativa que es diu Cacau Contra el Càncer. Una inciativa en la que hi han participat un munt de personalitats del món de l’esport i la cultura i la comunicació, dibuixant l’embolcall de les seves peces de xocolata, cadascun amb el seu estil però amb un únic objectiu, recaptar fons per ajudar els petits i les seves famílies en la lluita contra el càncer.

Com cada setmana busquem assignatures pendents amb l’escriptora Imma Monsó. Avui ella ens descobreix els seus mestres, referents que l’han deixat empremta, abans però, ens explica de les maneres com ella aprèn. Ens confessa que va ser de les que va preferir aprendre sola, en general els professors no li interessave, en canvi, l’apassionaven els llibres a l’hora d’aprendre.

Com no podia ser d’altra manera, en John Leblog també ha escrit la carta als Reis Mags. També l’ha volgut compartir amb els oients del Maneres de viure i hi ha amagat més de cinc paraules que us desvetllem tot seguit en negreta.

Estimats Reis d’Orient,

Com aquest any ens hem portat molt bé, us demanem moltes coses però sobre tot ,que baixi l’atur i que pugin els ànims.
A tú estimat Melcior, que tinguem salut i feina i ens cansem de treballar fins a no poguer dir ni fava. Que mai falti un plat a taula i si pot ser de tant en tant, que poguem dinar a la carta.
Que fugim dels extremismes, perque no tot és blanc o negre i trobem l’equlibri en les decisions i el nostre comportament sigui honrós
A tú benvolgut Gaspar, et demanem que la verge de Montserrat orienti les nostres passes, perque més val moreneta que rossa. Ah ! i escolta’m Gaspar si encens, que en Messi guanyi la pilota d’or, mirra-t’ho bé això.
Que tinguem tots uns reis magnífics i que gaudim del tortell en familia oblidant que val cada regal perque els reis que tot ho poden, sabem que malgrat la crisi faràn un any més l’impossible per portar un somriure als nens. I el somriure d’un nen ja sabeu que no te preu i per tant no val tassar.