From the daily archives: "dissabte, gener 5, 2013"

El filsòsof Josep Muñoz-Redón ens parla avui de l’espera, del saber esperar, tenint en compte que ens passem la vida espera, en un context com és la nit de Reis, en què l’espera es viu de manera molt especial, sobretot pels nens. Es tracta d’una condició essencial l’espera, ja que, tal i com apunta Josep Muñoz-Redón quan renunciem a tota esperança hem travessat les portes de l’infern i hem deixat enrere la nostra pròpia humanitat. Hi ha altres definicions possibles entorn del què és l’home. Aristòtil, Demòcrit, Benjamin Franklin, Bacon, Marx, entre d’altres s’hi han referit de diferents maneres, tal i com repassa Muñoz a la secció d’avui.

Diuen que la festa del Reis Mags és la festa de la il.lusió….L’expectació que genera pels més petits l’arribada dels Reis i dels regals és tants que potser supera i tot a la del moment de desembolcallar els regals. A poques hores de viure l’esperada i màgica nit de reis, la pregunta desconcertant que ens plantegem avui és avui és Què és la IL.LUSIÓ? En parlem amb la il.lusionista Joana Andreu.

 

 

El patge Gregori viu amb intensitat l’encàrrec que li van fer ja fa uns quants anys els Tres reis mags. Una nova responsabilitat que assumia amb coratge i amb la voluntat de fer-ho el millor possible.
La seva és una carrera de fons. Com un esportista es prepara durant tot l’any per a l’sprint final. Natació en aigua molt salada; patinatge sobre gel són les activitats que el mantenen en forma per poder aguantar tota la nit sense dormir.
Ell que té la capacitat de veure-hi a través de les parets i escoltar les converses de la gent a quilòmetres de distància sap molt bé que allò que es dona sense esperar res a canvi és el més important.
I la generositat en els temps que corren és sinònim d’esperança. Generositat que reparteixen tres reis màgics i que fa que avui ningú, o quasi ningú, es quedi sense allò que desitja.
A aquesta hora ja ha començat el compte enrera. Quan es faci fosc l’alè dels reis ho envairà tot il.luminant les cares dels nens en veure passar les carrosses; les dels grans en reviure records d’infantesa… Un any més la màgia haurà estat possible i el Patge Gregori se’n tornarà a Samarakanda, i feliç, esperarà que tot torni a començar.

Kampala significa el turó de l’Impala, continuem en aquesta ciutat des d’on Gabi Martínez ens envia la seva posatal sonora. Una bona oportunitat de conèixer noves maneres de viure mentre coneixem històries que ens vinculen directament a aquests paisatges remots.

Estrenat el nou any, a mida que va avançant, lentament, mica en mica s’esvaeixen molts dels propòsits definits en aquell esclat de bones intencions amb que escrivim les primeres línies del nou temps que marca el calendari. La dura realitat s’imposa, dura i freda, concedint-nos tant sols una petita treva temporal, potser necessària per prendre aire i continuar endavant. Finalment, com deia l’Antoni Puigverd en un article periodístic publicat amb motiu del cap d’any, del que es tracta és de viure un nou any més fraternal i una mica més inclement.

Ahir divendres en un ple extraordinari celebrat a l’Ajuntament de Figueres Marta Felip prenia el relleu com a alcaldessa a Santi Vila, que deixava l’alcaldia per dedicar-se de ple a la Conselleria de territori i Sostenibilitat. Marta Felip és la primera dona alcaldessa de Figueres. Amb una llarga experiència en el món local, durant 12 anys ha treballat com a secretària a diferents ajuntament, les passades eleccions municipals es convertia en la núm 2 a l’Ajuntament de Figueres, després que CIU guanyés per majoria absoluta.