From the monthly archives: "gener 2013"

carme forcadellDimecres el Parlament de Catalunya aprovava la Declaració sobiranista amb 85 vots a favor i 41 en contra. Una votació que ha posat de manifest la voluntat de continuar fent camí cap a la independència i que ha fet aflorar desacords, i desavinences entre partits i dins dels mateixos partits polítics. Maneres de veure un procés que ha de donar més autonomia a Catalunya. Un moment en què molts consideren que cal remar en una mateixa direcció; moment en què no es poden deixar caps per lligar perquè les negociacions, si hi són, amb Espanya seran intenses. [Continue Reading…]

Javier Perez RoyoAfegim noves veus a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya. Un inventari d’opinions que ens arriben des de l’exterior i que ens serveixen per copsar les mirades externes sobre el que és i el que ha de ser Catalunya. Suma de sensibilitats, que generen espais de reflexió en un moment en què els dirigents catalans empesos pel batec dels ciutadans s’han embarcat en la construcció d’una Catalunya diferent, més autònoma, amb més capacitat de decisió.
Aquesta setmana el Parlament ha fet un pas més en el camí cap a la Independència. La declaració sobiranista es va aprobar, dimecres, per 85 vots a favor i 41 en contra i ha donat pas a opinions creuades sobre la conveniència o no de la indpendencia catalana.
Volem afegir una veu més, la de Javier Pérez Royo, catedràtic en Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla; també comentarista política diferents mitjans de comunicació.

decisionAvui us preguntem què és per vosaltres decidir, del verb “decidere” que vol dir separar tallant, restar, acabar…Un verb format pel prefix “de” que indica “separació” i del verb “caedere”, que vol dir tallar, enganxar, trencar i matar.
De decidir en volem parlar avui amb la sociòloga MARINA SUBIRATS.
Marina Subirats és catedràtica emèrita de sociologia per la Universitat autònoma de Barcelona. Va ser directora de l’Instituto de la Mujer depenent del Ministeri d’Assumptes socials i regidora d’educació a l’Ajuntament de Barcelona. De forma destacada ha projectat la seva mirada personal i professional al món de l’educació i de les dones.


 albert soleL’Albert Solé és fill d’en Jordi Solé Tura i Anny Bruset. Dos rebels compromesos que van viure la seva història d’amor en la clandestinitat. Una tradició política traspassada de generació en generació. Forjada a Cal Pinyonaire, una masia situada al bell mig de Mollet del vallès. Una família, la d’en Jordi i la de l’Albert, amb un ferm compromís polític, d’esquerres i íntimament lligat a Catalunya.

jenny i jordi 8 desembreTan fàcil que és arribar a entendren’s i tan difícil que ho fem la majoria de les vegades. El que ens falla és l’assertivitat, és a dir la capacitat d’expressar els nostres sentiments, emocions o pensaments de manera lliure, amb seguretat sense que això sigui interpretat com un atac a les llibertats dels altres … La simple expressió “Hem de parlar” ens posa en guardia, provoca reaccions defensives perquè interpretem que la persona que la pronuncia ens està sancionant, ens està demanant que canviem o que hi ha alguna cosa que fem malament…. En parlem amb la psicòloga Jenny Moix.

Us oferim el quart i darrer lliurament de la conversa fragmentada de gener transitant amb els tres germans Roca pel Celler de Can Roca, un dels millors restaurants del món, crescut en un barri de la perifèriroca_vespa_twittera de Girona. Converses que donen valor al diàleg i a l’espai per on aquest es produeix.
Deliciosa conversa fragmentada compartida en cinc lliurament aquest mes de gener que ens ha permès transitar per un dels millors restaurants del món: el celler de Can Roca, acompanyats dels tres germans, en Joan, en Josep i en Jordi.

police_sirenConviuen amb nosaltres. Les sirenes sovint passen de llarg, no s’aturen però el seu so tan ben identificat ens fa saltar el cor, una vegada i una altra. Són alerta, auguri de mals presagis, constatació que en algun lloc algú o alguna cosa està en perill. Les sirenes formen part del mapa sonor de les nostres vides. El seu so estrident estimula un poema a l’arquitecte i poeta Martí Noy.

riu_ripoll98998Els sots, el canvi de textures que trepitgen les rodes de la bicicleta, les tonalitats de la vegetació s’amunteguen conformant un catàleg històric del que ha estat, és i serà cada bocí del nostre territori. Avui l’escriptor rafael vallbona ens anima a vorejar el riu Ripoll, de la Serra de Granera fins el besòs per descobrir que “Com el Vallès no hi ha res”.

Lluis-Soler_ARAIMA20121017_0087_20Escoltem la música que fa feliç Lluís coler, actor de teatre, cinema i televisió, molt popular pels seus papers a les séries Secrets de família, Laberint d’ombres i El cor de la ciutat. Soler és ara un dels protagonistes, juntament amb Xavier Ripoll de l’obra Cosmètica de l’enemic d’ Amelie Nothomb a la Sala Muntaner. És una obra que dirigeix Magda Puyoque és fidel a l’estil de Nothom, autora d’altres èxits com Higiene de l’assassí i Estupor i tremolors, un relat àgil que ha sigut qualificada de thriller metafísic amb humor negre: parla de l’enemic interior, d’aquella part de nosaltres mateixos que s’escapa al nostre control. A Lluís Soler l’hem vist darrerament formant part del repartiment de l’obra Canigó, al TNC i de Luces de Bohèmia, a la Biblioteca de Catalunya. Lluís Soler té poc temps lliure per escoltar música…aprofita quan es cuina el dinar per posar-se música de fons. Uns gustos, molt eclèctics i…sorprenents.

La_fuente_de_las_mujeres-454152709-largeAquesta és la pregunta que plantegem al nostre particular CINECLUB que només és possible gràcies a les vostres aportacions. Sessions de cinema amb la mirada crítica que ens ofereix cada diumenge la filòsofa CARMEN GALLEGO. Una pel.lícula escollida amb intenció per abordar un tema des de diferents perspectives, les vostres. Un fòrum obert on podeu expressar-vos, opinar i parlar sobre cinema i sobre la vida. Avui mirem LA FUENTE DE LAS MUJERES.
Es tracta d’una pel.lícula francesa de l’any 2011 dirigida pel director francès d’origen romanès Radu Mijaelanu

ReempreaaUn exemple clar del què hem anat sentint de què els temps de crisi són també temps d’oportunitats el tenim amb la iniciativa de la que us parlarem avui. S’anomena Reempresa i és una iniciativa impulsada per Barcelona Activa i la patronal Cecot. Comencem per definir Reempresa…és la compra o el lloguer dels actius i fons de comerç d’una empresa per part d’una o més persones,reemprenedors, amb l’objectiu de donar continuitat al negoci original i FER-LO CRÉIXER. D’aquesta manera s’evita haver de fer tràmits interminables per crear una empresa nova.
En parlem amb en Jaume Baró, Director Operatiu d’Empresa de Barcelona Activa i també amb un reemprenedor,en Cesar Augusto de los Hoyos.Ell i el seu soci i amic, amb coneixements en el sector de la hosteleria, van venir d’Argentina i han treballat uns quants anys en aquest sector. Ara per ara estan a l’atur però compten amb alguns estalvis i amb la possibilitat de capitalitzar l’atur. Estan interessats en accedir a traspassos de bars i restaurants.

Per segona temporada compartim taula amb alcaldes a l’espai dels Tertulians ocasionals del Maneres de viure. Ho fem escoltant i contraposant les impressions d’alcaldes i alcaldesses de municipis mitjans i petits del país.
Avui ens acompanya JOSEP MONRÀS, alcalde de MOLLET DEL VALLÈS, municipi del Vallès Oriental. Un municipi de 52 mil habitats ubicat al centre de la plana vallesana.
També ens acompanya ORIOL JUNQUERAS, alcalde de Sant Vicenç els Horts, amb 28 mil habitants. El municipi es troba a l’àrea metropolitana de Barcelona, a la comarca del Baix Llobregat, situat a la riba dreta del riu.
Oriol Junqueras va néixer al barri de Sant Andreu del Palomar de Barcelona, però quan tenia 2 anys es va traslladar a viure a Sant Vicenç dels Horts.
Finalment avui comparteix condició de Tertulià ocasional de Maneres de viure l’alcalde de Mataró, JOAN MORA.
Mataró té 124.000 habitants i és capital del Maresme. Una ciutat viva, amb un patrimoni cultural important. Situada entre el mar i la serralada litoral, gaudeix d’una situació geogràfica privilegiada.
Joan Mora, alcalde de Mataró, va néixer a la veïna Arenys de Mar.

90_22-233x300Des d’avui cedeixo la presentació i la direcció del Maneres de viure a la Carme Parras. La direcció de La Xarxa m’encomana altres responsabilitats que accepto amb il·lusió i entusiasme. Algunes reflexions en forma de comiat:

Des del 4 de setembre de 2010 han passat moltes coses. La crisi s’ha fet més dura, continuen pagant els de sempre, Catalunya ha pres un nou rumb, esperançador però també incert, i hem hagut d’aprendre a gestionar la complexitat. Potser també la indignació.

Vivim moments de complexitat que demanden d’explicacions oportunes i precises i el periodisme, assaltat també per la crisi, ha tendit a simplificar el relat quan més falta ens feia escoltar raons solvents que ens expliquessin aquesta realitat canviant.
En aquest context ha anat creixent el Maneres de viure. Intentant oferir-vos cada setmana entreteniment útil. Escoltant veus solvents que des de plantejaments diversos ens expliquessin la complexitat. Buscant el relat més proper, les mil històries que expliquen maneres de viure diverses. Afegint la veu del carrer en condició de tertulians ocasionals. Escoltant la política de proximitat. Esperonant la reflexió i el debat. Tirant del fil d’històries personals que ens han ensenyat a viure millor. Un programa compromès amb la vida.

I sabeu que és el millor de tot… que tot això continua els matins del cap de setmana a La Xarxa. Continua amb el lideratge de la Carme Parras, enorme professional, que el proper cap de setmana pren l’antena del programa i amb un equip immens, treballador, responsable i ple de talent, la Montse Huguet, la Blanca Lucas, l’Oriol Collado i la Gloria Trullàs.

Canviarà el to, la textura, algunes intencions, detalls amb importància, però podeu estar segurs que l’essència es mantindrà intacte. Bàsicament perquè aquest ha estat sempre un treball d’equip. Un luxe d’equip.

[Continue Reading…]