Una profunda crisi a l’Argentina va portar l’Adriana a Barcelona. Dotze anys després continua buscant el seu espai professional intentant trobar una alternativa a la seva feina actual. Treballar com a cambrera en un local nocturn és fa pesat quan aquesta opció es dilata massa en el temps.
Treballar de nit, sortir de la feina a altes hores de la matinada, provoca distàncies amb l’entorn més personal.
Mentre amics i coneguts gaudeixen del seu temps d’oci l’Adriana serveix copes. Quan ella descansa, la resta treballa. Treballar en horaris poc habituals genera un efecte d’aïllament que acaba sent contraproduent si no es gestiona convenientment.
Viure de nit no es fàcil. Servir copes tampoc. La música, l’ambient, la desinhibició de molts clients… tocats per l’alcohol. Després d’anys l’Adriana continua buscant, amb la sensació de no haver trobat el seu espai encara.

Tagged with →  
Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *