From the daily archives: "dissabte, desembre 29, 2012"

Escoltem la música que fa feliç l’actriu Agatha Roca, membre del grup teatral T de Teatre des dels seus inicis, ha participat en tots els seus muntatges i també en la série Jet Lag que va emetre TV3. Fins el dia 30 de desembre la veiem protagonitzant Aventura! al Teatre Lliure de Montjuïc que explica la història de 6 socis que decideixen vendre’s l’empresa a una companyia xinesa. L’obra està escrita i dirigida per Alfredo Sanzol, amb qui ja van treballar a l’anterior obra que van interpretar les T de Teatre, Delicades. A l’Agatha li agrada escoltar música, sobretot al cotxe, sobretot músics clàssics, es deixa assessorar, no és gaire de descobrir noves bandes musicals i tot i que no és la canço de la seva vida, sí que ens ha confessat que la de les T de Teatre és Think de Aeretha Franklin. És l’himne de les T de Teatre, ha dit.

La lectura és una manera de viure, una manera d’enfrontar-se al món, una manera d’adquirir coneixements i una manera de viatjar a altres móns sense haver de mouren’s de casa. Al maneres de viure us farem viatjar amb l’ajuda d’algú que de literatura per a nens i joves en sap molt, la Lola Casas. Ells ens descobreix aquests llibres i lectures per convertir-nos en petits grans lectors:
-El jardí secret. Frances Hodgson Burnett
-Heidi. Johanna Spyri
-L’lla del tresor. Robert Louis Stevenson
-La crida del bosc. Jack London
-Les aventures de Tom Sawyer. Mark Twain
-El mago de Oz. L. Frank Baum
-Matilda. Roald Dahl (*considerat com “un nou clàssic”)

El filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona avui sobre el desig, motor de l’existència humana. Segons Muñoz la filosofia, en concret el budisme considera el desig com la causa de tot patiment. És més, diu que les quatre veritats nobles defineixen la vida com patiment i al desig com la causa d’aquesta realitat. Recorda que Schopenhauer va ser un filòsof fortament influït per aquesta tradició que en va tenir prou en explicitar allò que és evident per definir el problema a la modernitat: no satisfer un desig ens condueix al dolor, però atisfer els desitjos ens condueix a l’avorriment. En conseqüència, la infelicitat és impossible de defugir, la felicitat no és possible.

Any nou vida nova diu la dita…Cada cop que comença un nou cicle temporal, és a dir, l’inici de l’any, la tornada a la feina després de les vacances…ens solem fer bons propòsits per millorar la nostra qualitat de vida. N’hi ha que es comprometen a anar al gimnàs regularment, d’altres a deixar de fumar, d’altres a aprendre anglès d’una vegada i qui més qui menys, a dedicar més hores a la família. Hi ha desitjos que es compleixen i altres que quan passen unes setmanes (o dies) ja han quedat a l’oblit.
Avui volem saber d’aquests nous proòsits i ho fem en conversa amb l’escriptor, assatgista, traductor i músic Francesc Miralles, autor de nombrosos llibres d’autoajuda i de novel.les com ara Perdut a Bombai, Un haiku per Alicia, guanyadora del premi Gran Angular, Retrum, la recent Oblivium. També ha coescrit, amb Àlex Rovira l’exitosa El laberint de la felicitat, que s’ha traduït a 10 idiomes. El 2009, va guanyar la 8ena edició del Premi de Novel.la Ciudad de Torrevieja per La última respuesta, també coescrita amb Àlex Rovira. Ara se n’acaba de publicar la segona part, La llum d’Alexandria.


Aquestes són les paraules amagades al darrer text d’actualitat de l’any que ens proposa en John Le Blog.
Acabem la darrera setmana de l’any amb poca activitat en uns díes aturats i saturats de rifes, torrons, neules, canelons i més sobretaules de les que aconsellaríes. S’acaba l’any i comença l’hora de fer balanç d’un 2012 que serà recordat entre molts d’altres com …
L’any de la fallida d’Spanair, amb empleats i clients decebuts, en no volar
El dels retalls i la pressió fiscal abusIVA. El d’un gendre que estava enganyant-noos i el d’un rei d’un país, cada cop més llunyà, al que la impopularitat se li dispara.
Al 2012 s’han desnonat als pobres i s´han rescatat als bancs. Es veu que de Robin Hood, el govern central només recordava el nom de pila. Aquest ha estat l’any en que a Madrid i al Madrid han perdut la Esperança. L’any d’un president francès al que van acabar consolant i el d’un americà reelegit. Ho vam adivinar.L’any dels jocs olímpics de Londres on es va veure un cop més que qui Bolt, pot, I el d’un salt tant estratosfèric com Leo Messi, que lluny de reduïr velocitat, ens fa caure a tots la baba amb els seus rècords en l’any del caragolEl 2012 ha estat l’any on els catalans, decebuts, retallats, farts de tant color Wert i amb massa cúes a l’INEM, és a dir, molt saturats, hem votat i escollit un govern compacte i hem decidit fer pinya i començar a caminar cap a on més ens convé, independentment del que pensin a Madrid.
Catalans, l’any sen’s acaba, fem balanç però no perdem més temps en lamentacions ni per l’atur ni per l’Artur. Aprenguem tots dels errors i brindem junts per un gran 2013: estrenem un nou futur !

El creixent sentiment independentista que es viu actualment a Catalunya ha regenerat a Espanya la promoció d’un sentiment de rebuig a determinats productes catalans. Enguany el descens de vendes de cava català a Espanya sembla evident, però sembla que més pels efectes de la crisi que no pas per l’acció d’un boicot als nostres productes.
Avui volem afegir una nova Visió de Catalunya des d’Espanya per escoltar un català que viu a Madrid des de fa més de trenta anys. Hi arribava en plena transició política i social, a començament dels vuitanta, com a delegat del Grup Freixenet. En aquest temps el nostre convidat ha vist l’evolució de les relacions entre Catalunya i Espanya i ha viscut també les tensions generades per la política i els mitjans de comunicació sobre els comptes de beneficis de les empreses catalanes.
Parlem amb Joan Vaqué, com dèiem delegat del Grup Freixenet a Madrid.

Hores després de la presa de possessió del nou govern d’Artur Mas, el president Mariano Rajoy feia balanç del primer any de mandat. La sintesi d’una primera etapa molt dura, en la crisi més llarga i intensa que es recorda en els darrers decennis, justificant les dures mesures adoptades com del tot necessaries per no portar el país a la fallida. L’any vinent no es presenta d’entrada molt millor. A més les tensions entre el govern català i el central incrementaran la complexitat del moment.