From the daily archives: "diumenge, desembre 16, 2012"

núria montoliuAvui una història que té el jazz com a fil conductor. La Núria, l’unica única filla del músic Tete Montoliu i en Jordi el seu nét gran esperen la Carme Parrasal pis on va néixer en Tete. Un principal. A l’entresol hi va anar a viure quan es va casar amb la Pilar Morales; i hi va morir l’any 1997. El pis de dalt i el pis de baix. Vasos comunicants paradís musical, records d’infantesa inserits a la pell bruna d’una nena que va créixer entre músics.

Diu el poeta Joan Margarit en l’epíleg del seu darrer poemari “Es perd el senyal”
“Vaig trigar anys a distingir una preposició d’un adverbi, però des del primer moment em va ensenyar a escriure correctament. D’això ha viscut el poeta que sóc. És clar que ens ho va ensenyar en castellà, perquè jo no vaig poder escoltar mai el català a l’escola. Aquesta repressió duta a terme mitjançant l’amputació de la parla és de les més duradores i cruels. Ara sé que em moriré amb aquesta por i aquesta fragilitat al voltant de la percepció de la meva llengua, que vol dir també, de la meva vida…”
Hi ha un dia que el passat demana un ordre… potser quan el pas dels anys ens va esvaint el senyal, el va perdent lentament, com l’avió que s’enlaira i mica en mica es va allunyant fins a desaparèixer.
Quan es perd el senyal queda la pròpia vida, el llegat i l’essència del viscut, fixats en forma de records. Hi ha un dia que el passat demana un ordre…
Ordenar el passat en forma de poesia, una eina de gestió del dolor i la felicitat, resultant d’aquelles formes quotidianes com la tristesa i l’alegria, acaben conformant el record que es guarda de la vida passada…
El motor sentimental i sincer que descriu el darrer poemari publicat per JOAN MARGARIT, “Es perd el senyal” que avui ens acompanya a l’espai Maneres de viure i pensar del Maneres de viure.

Aquest és el punt de partida del Diàlegs d’aquest mes de novembre. I és qu, en un moment en que la revolució digital ja ha entrat de ple en el món editorial; en un moment en que conviuen llibre digital i llbre de paper. Formats i suports diferents per diferents perfils de lectors… és de suposar. Però en tot cas és una convivència que ens fa plantejar moltes incògnites. La més important: És la literatura digital una amenaça o és una oportunitat?
Els dialogistes que ens acompanyen són: LAURA BORRÀS, professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UB. Ella ha dedicat bona part de la seva carrera a la recerca en l’àmbit de la literatura i la seva confluència amb la tecnologia. En aquesta línia, dirigeix el “Màster en Literatura en la era digital” a la Universitat de Barcelona. I és una de les investigadores del Grup de Recerca Hermeneia creat l’any 2000 on conflueixen diferents mirades a la literatura digital com a fenòmen revolucionari.També és amb nosaltres ANIOL RAFEL, un apassionat dels llibres, amb una llarga trajectòria en el món de l’edició. Finalment, s’ha decidit a crear la seva pròpia empresa, Edicions del Periscopi, apostant per bona literatura feta en català o traduïda al català.
Edicions del Periscopi, a més de la qualitat literària, aposta per una visió moderna i agosarada de la realitat. I, en principi, ho fan amb llibre físic, de paper. Tot i que no descarta editar en digital.

 

En aquest tercer capítol de la conversa fragmentada ens situa en el bar de la facultat de filologia, aquesta hora del matí ple d’estudiants en ple recés entre classes.
Un dels espais habituals de conversa i convivència del professor Serrano, que ha passat gran part de la seva vida, com a estudiant i docent entre els murs d’aquest solemne i vell edifici de la Universitat de Barcelona.
Un fragment on parlem de conviure amb la saturació d’informacions amb les que convivim cada dia, sovint males notícies i també del que el professor Serrano anomena “desconnexió emocional” de Catalunya vers Espanya, que vivim en el moment present.

La pregunta desconcertant d’avui és “Què és la PRECISIÓ LINGÜÍSTICA?, què significa fer ús del vocuabulari precís i correcte en el context adequat evitant la repetició de mots o d’aquells que són massa genèrics. En parlem amb la lingüísta Bruguers Jardí.

Els records ens permeten nostàlgics viatges al passat. En Blanc i negre o color sèpia l’escriptor Rafael Vallbona fixa els seus records, que són els de molts, en belles postals sonores que ens fan posar la pell de gallina.
Entre una boira fina i allargassada es divisen unes llumetes de nadal, les paradetes als peus de la Catedral de Barcelona, lloc de peregrinatge encara avui per trobar les figuretes destjades per acabar el pessebre.

Aquesta és la pregunta que plantegem al CINECLUB que ens ofereix cada diumenge la filòsofa CARMEN GALLEGO i en la que aprofundeix a partir d’una pel.lícula escollida amb intenció per abordar un tema des de diferents perspectives, les vostres. Un fòrum obert on podeu expressar-vos, opinar i parlar sobre cinema i sobre la vida. Avui mirem LAS NOCHES DE LA LUNA LLENA. Es tracta d’una cinta frncesa dirigida per Eric Rohmer l’any 1984. L’argument gira al voltant de Louise, qui acaba de sortir d’una relació amb Remi. Té ganes de provar la seva nova llibertat i juga perillosament amb els sentiments de les persones que es creuen en el seu camí. Insatisfeta amb la nova condició torna a la casa comuna que comparteix amb Remi i intenta refer la relació però ja és massa tard. remí s’ha enamorat d’una amiga de Louise.

Escoltem la música que fa feliç el dramaturg Jordi Casanovas, de qui fins el 16 de desembre  es representa la darrera funció de Pàtria, l’espectacle que ha allargat 3 setmanes la seva estada a Barcelona amb noves funcions al Teatre Poliorama -després de la bona rebuda obtinguda al Festival Temporada Alta, on es va estrenar el passat 12 d’octubre, i d’exhaurir les localitats durant la seva estada recent al Teatre Lliure de Gràcia.
Després de l’èxit d’Una història catalana, Casanovas ha creat Pàtria, la segona part d’una trilogia sobre la identitat catalana que interpreten Francesc Orella, Lluïsa Castell, Fermí Reixach, Àlex Casanovas, Rosa Vila i Marcel Borràs. [Continue Reading…]

Avui l’actualitat ens porta a parlar d’una de les iniciatives que any rere any posa de manifest l’esperit solidari dels catalans, fins i tot en els moments com l’actual en què els recursos de moltes persones s’han vist retallats. Ens referim a la Marató de TV3 que enguany se celebra al llarg de tot el dia d’avui.Serà la 21ena edició i aquesta vegada les donacions es destinaran a la investigació contra el càncer,una malaltia que és la principal causa de mort de persones entre els 35 i els 70 anys.Des del Maneres de viure ens sumem a la difusio d’aquesta iniciativa que cada any aconsegueix, gran mobilització social gràcies a un gran desplegament tècnic i humà del que també volem parlar amb la directora executiva de la Marató, la Carme Basté. Una de les persones que també participarà a la Marató d’avui és Salvador Macip, doctor en genètica molecular i investigador del càncer. Macip ha publicat el llibre ‘Què és el càncer i per què no hem de tenir-li por’(Ara llibres). Es tracta d’un estudi molt divulgatiu que vol fer entrendre i resoldre dubtes sobre el cáncer al mateix temps que dóna a conèixer els resultats dels darrers estudis realitzats. En Salvador Macip ha escrit un dels relats que formen part del llibre publicat amb motiu de la Marató.

Aquesta setmana que deixem enrere un nou informe d’avaluació internacional posava en qüestió el nivell dels estudiants de Catalunya i Espanya en matèries com les matemàtiques… nois i noies amb assignatures pendents per sota de la mitjana europea. Un estudi més que confirma les dificultats d’un sistema que la política magreja amb ideologia en reformes com les que planteja el ministre Wert. Imma Monsó ens parla avui de Caos a les aules (Angle Editorial), un llibre d’Antoni Dalmases que denuncia el desmantellament del sistema públic, que es va anomenar “la reforma”, que és el què el ministre Wert voldria arreglar amb les seves particulars maniobres, Una reforma que va posar a les aules a nanos que o estaven al carrer o estaven cursant estudis d’FP cursant matèries més teòriques. Això va generar un seguit de problemes que Dalmases analitza en aquest llibre.

Obrim el temps dels Tertulians ocasionals del Maneres de viure. Avui en el format que un cop al mes compartim amb alcaldes i alcaldesses de municipis mitjans i petits del país.
Ens acompanya JORDI SOLÉ, alcalde de CALDES DE MONTBUI, municipi del Vallès Oriental. Ell és alcalde per Esquerra Republicana de Catalunya des de juny del 2011, quan fou elegit per segona vegada consecutiva.
Continuar amb la regeneració i la transformació urbana; la millora de la vialitat; la lluita contra la crisi, i la sostenibilitat de les finances locals són els eixos d’actuació principals plantejats per l’actual legislatura.
També ens acompanya XAVI PAZ, alcalde de Molins de Rei, municipi de la comarca del Baix Llobregat.Molinenc de naixement, Paz és alcalde pel PSC des del 2011, quan va empatar amb CiU en nombre de regidors (van ser 5 per cadascun). Governarà fins l’abril del 2013, de manera que en el tram final de la legislatura prendrà el relleu Joan Ramon Casals, cap de llista de CiU.
I finalment avui comparteix condició de Tertulià ocasional del Maneres de viure l’alcalde de Figueres, SANTI VILA. Originari de Granollers, Villa va ser escollit regidor per CiU a la ciutat de Figueres l’any 1999. Va ser investit alcalde per primera vegada l’any 2007, càrrec que va revalidar el 2011, per majoria absoluta. És diputat de CiU al Parlament de Catalunya.Entre els objectius del seu mandat hi ha el de desenvolupar diferents projectes culturals vinculats a espais emblematics de la ciutat.
iframe src=”http://www.xarxaradio.cat/audio/39966/embed” name=”iframe_audio” width=”400″ height=”70″ frameborder=”0″ scrolling=”no”>

Al llarg de dècades, empesos per la bonança i la tecnologia, vam educar en el conreu de l’estímul i la resposta immediata, en l’espontaneïtat i el goig de la experiència, oblidant-nos d’elaborar un pensament estratègic, aquell que el filòsof Gregorio Luri definia en aquest programa com la necessitat de trobar sentit a allò que fem, molt més enllà del moment en què ho estem fent. Saber postergar la recompensa i la gratificació.
Cada setmana busquem claus per aprendre a viure una mica millor FlexibleMent. Avui la Jenny aprofundeix en el tema de com planificar objectius que aconseguir acomplir-los.