From the daily archives: "diumenge, desembre 9, 2012"

Recuperant les anotacions escrites en petits quaderns, el filòsof Xavier Rubert de Ventós explica el seu passat per foragitar els seus dimonis íntims. Una curiosa i desordenada exposició pública, pròpia d’un intel·lectual generador de pensament. D’aquesta manera la teràpia intima és converteix sense pudor en acte públic, dibuixant un retrat de vida de registres diversos, on el pensadors transita per la realitat, la ficció o la fantasia… malgrat el lector observi dificultats per distinguir que és què en aquest dietari intim en forma d’assaig.
La paternitat, les relacions amb les dones, el pes de la religió, el trànsit per la política, l’erotisme i l’aventura, fins i tot Borges, configuren aquesta exploració intima en forma de memòries desordenades que avui ens presenta XAVIER RUBERT DE VENTÓS.

Novament una reforma educativa és al centre del debat polític i social. Un material tant sensible com és l’educació d’un país, acaba convertit en un instrument de confrontació política servida a la comunitat educativa amb un alt component ideològic. La reforma del ministre Wert, analitzada fa unes setmanes per l’escriptora Imma Monsó a l’espai de les Assignatures pendents, presenta aquesta darrera setmana un punt d’inflexió amb l’atac directe al model d’immersió lingüística a Catalunya i amb un retrocés evident en altres punts de la reforma proposada.L’incendi sembla immens. Afegim noves impressions a les Assignatures pendents que cada setmana repassem amb l’escriptora i mestre Imma Monsó.

Alguna cosa molt profunda sembla haver-se esquinçat entre Catalunya i Espanya. Des de que el Tribunal Constitucional va retallar l’Estatut reformat, deixant clarament dibuixats els límits de l’autogovern, la incomoditat d’una part important de Catalunya amb Espanya va anar creixent en la mateixa mesura que la incomoditat d’una part d’Espanya amb Catalunya es feia més evident que mai. No eren les tertúlies desaforades, ni les polèmiques futbolistiques, ni el posat d’una minoria extrema… era un moviment imparable d’allò que alguns van anomenar desafecció i que va anar situant la questio catalana en el centre del debat polític, desplaçant fins i tot la questio basca que al llarg de tants anys havia condicionat la política espanyola…Busquem la reflexió d’Antoni Puigverd, hores després de la solemne celebració del dia de la Constitució. La mirada serena des de La Finestra….

Segon capítol de la conversa amb el professor Sebastià Serrano, un dels grans experts en semiòtica, lingüística i comunicació. Acaba de publicar un assaig magnífic titulat Del amor, la mentira y la persuasión, como alcanzar la excelencia en la comunicación personal, un llibre que esdevé un cant a la vida i al goig de viure.
En aquest segon lliurament caminem pel patí de la facultat de filologia, aquesta hora ple d’estudiants que fan un recés mentre esperen tornar a classe. Una facultat on es respira un aire humanista, reforçat per l’entorn clàssic i auster de les aules.


La comunicació política explora els nous temps: les noves formes de transmissió de la informació, la força de les xarxes socials, dels nous hàbits de consum, dels nous perfils socials. Busca noves respostes encaixant-les en un immens inventari de teories i plantejaments acumulats al llarg dels anys i que han estat la base de la comunicació política.
Aquesta és la feina i en bona mesura la passió del postre convidat d’avui…. Luis Arroyo, sociòleg de formació va ser secretari d’estat de comunicació i director adjunt del Gabinet de la vicepresidencia de Maria Teresa Fernandez de la Vega, en el govern socialista de Zapatero, entre els anys 2004 i 2008. [Continue Reading…]

Les persones som animals socials. Com ens comuniquem determina la nostra vida. Cada dia més aquesta comunicació és virtual. Moltes de les nostres interaccions són a través de email. Feina, conflictes, il·lusions, emocions viatgen per email. Realment som conscients de l’impacta que poden tenir aquests missatges en les relacions?

Aquesta és la pregunta que plantegem al Cineclub, sessions de cinema amb la mirada crítica que ens ofereix cada diumenge la filòsofa CARMEN GALLEGO. Una pel.lícula escollida amb intenció per abordar un tema des de diferents perspectives, les vostres. Un fòrum obert on podeu expressar-vos, opinar i parlar sobre cinema i sobre la vida. Avui, a partir de la pel.lícula TODO LO QUE TU QUIERAS La darrera pel.lícula d’Achero Mañas, estrenada l’any 2010. Amb Juan Diego Botto i Najwa Nimri com a protagonistes. L’argument de la cinta gira al voltant de Leo, qui ha perdut la seva dona inesperadament, Dafne, la mare. Home conservador i homòfob, incapaç de tornar la felicitatperduda a la petita que reclama constantment la fugura materna, renunciarà a ser qui és per complaure la nena. Fins el punt de perdre la seva identitat.

De vegades cal aturar-se i mirar al nostre voltant per compsar la grandesa del nostre territori. I és quan ens aturem que som capaços de descobrir d’on venim i cap a on anem. Un trajecte que fem acompanyats cada setmana d’un gran coneixedor del territori. En Rafael Vallbona ens envia postals sonores d’indrets on passen coses.
Avui un festival de cinema de Munyanya és l’excusa per apropar-nos a Torelló.

Avui descobrim la música que fa feliç l’actriu valenciana Pepa López, actualment una de les protagonistes de l’obra de teatre Els missatgers no arriben mai, que es pot veure actualment a l’espai escènic La Seca-Espai Brossa fins el 9 de desembre. Comparteix escenari amb les actrius Rosa Novell i Anna Ycobalzeta. Les tres es preparen per representar tres personatges de tragèdia clàssica. Però no tres protagonistes, sinó tres personatges secundaris En concret, la dida de Fedra; Ismene, germana d’Antigona; Clitemnestra, dona del rei Agammenon. Sobre aquests tres personatges, Biel Mesquida ha escrit tres monòlegs que recullen i desenvolupen els moments breus però intensíssims viscuts per cada una d’elles. Cada monòleg és el relat de la tragèdia, un estudi d’aquestes persones trastornades per les inevitables passions dels altres, i una profunda i poètica reflexió sobre el sentit de la vida i la tragèdia. Les preferències musicals de la Pepa López són variades, com l’actriu Mercè Sampietro a qui escoltàvem diumenge i amb qui també comparteix plató a la série de TV3 La riera, es declara radio-oient i també com ella és molt eclèctica pel què fa a gustos musicals. Li agrada tant la música clàssica com el flamenc i té debilitat per la música de cantaurors sobretot del cantautor d’Alcoi Ovidi Montllor i en concret, per una de les seves cançons més conegudes.

Avui us parlarem d’una iniciativa que va néixer a Gràcia l’any 2008 -concretament al barri del Camp d’en Grassot- i que en l’actualitat compta amb el suport de l’ajuntament de Barcelona, que n’ha impulsat la seva extensió a la resta de la ciutat, així com de les entitats Creu Roja, Amics de la Gent Gran, i el Centre d’Higiene Mental Les Corts.
Projecte Radars té com objectiu ajudar les persones més grans de 75 anys que viuen soles, o amb persones de més de 65 anys, per tal que puguin continuar a les seves llars amb la complicitat del seu entorn. Per a això es necessita una organització i una xarxa de voluntaris implicats. Parlem del Projecte Radars amb la portaveu de l’Institut Municipal de l’Ajuntament de Barcelona (IMSS) i també directora Territorial del Districte de Gràcia, ROSA RUBIO.
També tenim a l’altra banda del fil telefònic la LÍDIA VILAGELIU, voluntària d’Amics de la Gent Gran. Ella és “radar”: treballa en la detecció de casos de persones grans que viuen soles. I ho fa amb un nivell d’implicació molt gran.

Les emocions estan plenes de records només cal que un dels nostres sentits les despertin i comencin el seu viatge. Una olor, una textura, una imatge o un so…
Sons que s’omplen de sentit gràcies a les lletres del poeta Martí Noy.
Avui els clàxons vibren després d’un bon partit i ens conviden a sortir de casa.

Un cop passades les eleccions del 25 de novembre l’escenari polític i social que ha quedat és complex pel què fa al futur govern de Catalunya. A tot això, el ministre Wert arriba amb una reforma educativa que ha generat una gran polèmica aquesta darrera setmana. Una polèmica que segons uns sorgeix ara per tapar, per exemple el fracàs de l’amnistia fiscal, que només ha aconseguit tapar la meitat del què s’havien proposat en un principi des del Ministeri d’Hisenda, també per tapar les xifres de l’atur del novembre, per tapar la no-revalorització de les pensions d’uns pensionistes que han perdut ja totes les prestacions i han de mantenir famílies o bé perquè desviem la mirada enlloc de parlar d’una reforma laboral que no està funcionant.
Aquests són alguns dels temes que debatran els tertulians ocasionals següents: Josep Mª Farrés, en Lluís Parés i l’August López. [Continue Reading…]