From the daily archives: "diumenge, desembre 2, 2012"

El Maneres de viure viu en primera persona el segon dia del Gran Recapte d’Aliments 2012 que organitza Banc dels Aliments. I ho fem des del Mercat de la Concepció de Barcelona, un dels punts de recollida més importants. La primera hora del programa d’avui comptarà amb la participació de la paradista més veterana del mercat, la Mercè Capdevila, propietària de la parada d’aviram del mateix nom així com també la paradista que fa menys temps que hi és al mercat, l’Elena Roig, propietària de la parada de te “Planeta te”. També farem una taula rodona que comptarà amb la presència de l’Enric Morist, coordinador de Creu Roja a Catalunya, de Fina Rubio, presidenta de la Fundació Surt i membre de la Junta Directiva de la Federació i també amb Antoni Sansalvadó, president del Banc dels Aliments.  També comptarem amb el comentari d’actualitat del periodista Antoni Puigverd.

En aquesta segona hora del programa especial que el Maneres de viure dediquem al Gran Recapte d’enguany comptarem amb la presència, a la taula, del Pare Manel així com també de Raimond Blasi, regidor de Comerç i Mercats. Connexions per parlar amb els paradistes i amb el punt de recollida ubicat al mateix mercat. Ens acompanyen els col·laboradors del programa JOhn LeBlog i Josep Muñoz. Parlem amb Esther Vivas, Activista i investigadora en moviments socials i polítiques agrícoles i alimentàries.

Tercera hora del programa especial que dediquem al Gran Recapte 2012 en el què comptarem amb la participació del cuiner Isma Prados i del director de la Fundació Alícia, Toni Massanès. També passarà per la taula del Maneres de viure la Maite Fandos, quarta tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, responsable de l’àrea de qualitat de vida, igualtat i esports. I acabarem aquest programa amb l’actuació del la Sant Andreu Jazz Band.

El professor Sebastià Serrano ens cita a l’entrada principal de la Universitat de Barcelona, la central, el mateix indret que triava el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet el passat mes de setembre per iniciar el recorregut de la fragmentada de setembre. Amb Serrano però creuarem les portes d’aquest edifici emblemàtic de la ciutat de Barcelona que simbolitza el culte al coneixement i al saber. A finals del segle XIX, l’arquitecte Elies Rogent va dissenyar l’edifici de la Universitat de Barcelona tenint en compte tres elements bàsics. Dues naus laterals, ciències i lletres, amb unes aules austeres, que remarcaven l’esforç que suposa l’estudi i que contrastaven amb la solemnitat de la nau central, amb el paranimf, espectacular i solemne, com a expressió del saber i del valor del coneixement. [Continue Reading…]

gerard jofraA la Gran Via de Barcelona el soroll és insuportable. El semàfor es posa vermell i el travesso quasi corrents el pis que busco és a prop del Passeig de Gràcia. Un gran portal em dona la benvinguda. Dins columnes infinites, una porteria sense porter i un ascensor incrustat en un racó. Al despatx d’en gerard no se sent ni una mosca. M’espero en una butaca en un petit rebedor sota l’atenta mirada de la recepcionista. M’espero intentant desxifrar de quina porta sortirà el fill de l’Eugenio. Atabalat, obre la porta que tinc al davant, em saluda d’una revolada i em convida a passar a un despatx amb terra de parquet i parets empaperades amb els cartells dels espectacles que ha posat en marxa. Ens asseiem davant un ordinador i un i-pad. Fa sis anys que és al capdavant de la productora El saben aquel que diu…

Avui compartim el temps dels tertulians ocasionals amb persones que pateixen transtorns mentals des de fa temps i des de fa temps saben com és de difícil lluitar contra l’estigma que encara ara projecta la societat cap a les persones que no gaudeixen d’una bona salut mental. Els uneix les seves ganes de superar-se, de sentir-se part d’aquesta societat i per aquest motiu des de diferents àmbits treballen per trencar barreres. [Continue Reading…]

Continuem avançant camí de la descoberta que ens hem proposat per aquesta temporada… l’aprenentatge de les claus fonamentals per poder viure FlexibleMent.
Es a dir, viure una mica més lliures d’aquelles càrregues que anem acumulant en el viure de cada dia i que ens fan molt més pesant i lent el trajecte.
Cada setmana aprenem a viure FlexibleMent escoltant la doctora Jenny Moix. Avui parlant-nos de com arribem a distorsionar la mateixa informació dues persones diferents i a què es deu.

Al Maneres de viure repassem assignatures pendents lligades a l’educació i al fet d’educar. Cada setmana amb l’escriptora i mestre de secundaria Imma Monsó. Avui seguim tirant del fil d’aquesta tardor calenta que ha dibuixat Monsó a les seccions d’aquest mes de novembre i que avui se centra a tractar el tema del nombre d’alumnes per aula. Ho fa a partir de la notícia de la primavera passada en aquest sentit que va venir per duplicat: una d’elles era augmentar el nombre d’hores del professorat dismunutint-ne el seu salari i l’altre notícia era l’augment del nombre d’alumnes per classe.

Avui us parlarem d’una iniciativa que té el seu orígen en la malatia en la filla de la Maite Fruitós, la Maria qui, amb 18 anys li van diagnosticar un càncer d’un dia per l’altre, pel què van estar lluitant durant més de dos anys. Ella va morir, després d’una lluita exemplar. La Maria va ser una malalta moltespecial, tenia un lema de quan va enmalaltir, Báilale a la vida. [Continue Reading…]

“Mai caminaràs sol”, una adaptació del tema “You’ll never walk alone” interpretada per Menaix a Truà i Glaucs, és la cançó de La Marató d’aquest any, dedicada a la malaltia del càncer, que és la principal causa de mort entre els 35 i els 70 anys.
Des de fa 8 anys a cada edició de la marató l’acompanya un disc i un llibre. Un disc que podeu comprar avui amb tots els diaris d’àmbit català que tenen edició dominical.
Un disc que és una petita caixa de sorpreses. En parlem amb Ángel Lacalle, cap de nous projectes de TV3 i director del Disc de La Marató 2012.

Aquest ha estat un cap de setmana especial pel Maneres de viure a La Xarxa. Un cap de setmana on hem gaudit de l’immens plaer de compartir i aportar el nostre petit gra de sorra aquest immens moviment de solidaritat ciutadana que un any més ha generat El Gran Recapte del Banc dels Aliments. Divendres i ahir dissabte, milers de persones arreu de Catalunya van fer realitat l’objectiu marcat pel Gran Recapte del Banc dels Aliments: arribar al milió 700 mil quilos d’aliments… I el Maneres de viure ho va viure molt directament en l’edició especial viscuda, per segon any consecutiu des del Mercat de la Concepció, un immens acte de solidaritat col·lectiva que mostra la millor cara d’una societat que respon davant el repte que té plantejat. El Gran Recapte ha estat de nou extraordinària. Un immens focus d’atenció que hauria de servir-nos també pel dia després, per establir lligams entre aquells que ho passen malament i els que per fortuna encara no viuen necessitats. Només la força de la comunitat ens serà útil per fer front els vents que bufen impulsades per una allau de previsions negatives. Va ser un immens plaer poder sumar-nos, un any més, al Gran Recapte del Banc dels Aliments.

[Continue Reading…]

Obrim el nostre particular Cineclub que només és possible gràcies a les vostres aportacions. Sessions de cinema amb la mirada crítica que ens ofereix cada diumenge la filòsofa Carmen Gallego. Una pel.lícula escollida amb intenció per abordar el tema de les segones oportunitats des de diferents perspectives, les vostres. Un fòrum obert on podeu expressar-vos, opinar i parlar sobre cinema i sobre la vida. Avui mirem Hace mucho que te quiero. Es tracta d’una pel.lícula francesa escrita i dirigida per Philippe Clodel que narra la història de la Juliett, qui ha passat quinze anys de la seva vida a la presó. Durant tot aquest temps no ha tingut contacte amb ningú de la seva família. Léa és la seva germana petita i l’acull a casa seva, s’esforça perquè el retorn a la vida normal sigui fàcil. De mica en mica les dues germanes recuperen la confiança i són capaces de començar una nova vida, tot i els recels de les persones que els envolten.

Reposar la mirada en allò concret moltes vegades ens ajuda a entendre el món una mica millor. Perquè el que tenim a prop ens frapa, perquè té noms i cognoms i una història coneguda per tots.
Les cròniques que ens envia cada setmana rafael vallbona en forma de postal sonora ens ensenyen un país, el nostre. Els paisatges, les menges i les persones que els conformen.
Avui el somni del Manolo és el malson de molts.

No hi ha res que agradi més a un col·leccionista que compartir les seves col·leccions, que explicar el sentit, l’origen i el procés de creació de la seva afició.
En Josep Maria després un entusiasme contagiós quan parla de les seves càmeres. De fet quan va compartir aquesta conversa amb nosaltres va portar una petita mostra de les seva col·lecció, tot i saber que el mitjà era la ràdio.
La segona cosa important en el relat d’un col·leccionista són els motius o les raons que un dia el van impulsar a dedicar-s’hi. Raons que per qui no tingui cap mena d’afició col·leccionista, poden resultar totalment incomprensibles.
Curiosament el col·leccionista intenta capturar una part de la història, mantenir-la en el temps per que no s’acabi perdent. En Josep Maria captura aquelles màquines que a l’hora han capturat instants de vida, fixant-la per sempre com una imatge robada al pas del temps.