From the monthly archives: "desembre 2012"

Pel nostre convidat d’avui a l’espai Maneres de viure i pensar la felicitat és un sentiment de satisfacció amb la vida i la manera de viure general. Un ànim positiu i estable, sotmes als alt-i-baixos corresponents, però que manté un rumb més o menys continuat.
Aprenem una mica més sobre els secrets de la felicitat amb el psiquiatre Luís Rojas Marcos.
Luís Rojas Marcos és professor de psiquiatria a la Universitat de Nova York, ciutat a la que hi va arribar l’any 1968. Va ser cap dels serveis de salut mental de Nova York i director dels hospitals públics de la ciutat. Rojas Marcos és des de fa anys, un excel·lent divulgador de la felicitat, el benestar personal i la bona salut mental. Títols com “La fuerza del optimismo””La autoestima””Superar la adversidad” i “Corazon i Mente” (escrit conjuntament amb el cardiòleg Valení Fuster, formen part del catàleg d’imprescindibles publicats per Rojas Marcos. Avui ens presenta Los secretos de la Felicidad.

La mentida ocupa bona part del darrer fragment que compartim amb el professor Sebastià Serrano, catedràtic de lingüística general i teoria de la comunicació a la Universitat de Barcelona, espai per on transita aquesta conversa. Mentida com un dels elements també necessaris en el procés d’evolució humana. Mentida practicada per totes les cultures i religions, mentida que ens ha fet créixer i que pels humans ha estat font d’avantatges.Sebastià Serrano desxifra alguna d’aquestes claus evolutives, sorgides de la comunicació, en un dels seus darrer llibres… “Del amor, la mentira y la persuasión” assaig editat per Destino i que es complementa amb un altre llibre “L’actitud positiva” d’Ara Llibres, píndoles de reflexió per comunicar-nos i viure millor.

 

damia dexeusDamià Dexeus és fill del ginecòleg Santiago Dexeus i la Gill…un metge, fill metge, amb unes ganes desbordants de viure i una anglesa guapíssima, em confessa en Damià. El matrimoni es va trencar quan ell i la seva germana bessona, la Marta, eren molt petits. Es van quedar amb la mare, al pare el veien caps de setmana alterns i sempre que volien a la clínica. Allà hi era sempre. Visitava, portava criatures al món i quan acabava del dia a dia estudiava. La Clinica que havia fundat el seu pare, en Santiago Dexeus Font era el seu món .

Mentre la crisi continua desgastant la societat del benestar, fent cada cop més profunda la ferida, instal·lats en un espai de desconcert que amenaça els equilibris i l’estabilitat social.
Per sobre de tot 2012 ha estat un any difícil, ple de tensions i reptes… un any de dificultats… un recorregut del qual esgotem el trajecte i una mirada, la que projecta cada setmana des de la Finestra l’Antoni Puigverd.

La ràbia, la tristesa, l’ansietat són emocions que si les patim de forma continuada poden convertir la nostra vida en un infern. L’avorriment sembla un sentiment més inofensiu però és igual de perillós, pot enterrar-nos mica en mica. I el que és pitjor, per tal d’evitar l’avorriment som capaços d’emprendre camins molt equivocats.

Hi ha professions que demanden alguna cosa més que una titulació per al seu exercici… professions o oficis on cal una actitud apassionada, un esperit vocacional, un complement imprescindible que t’impulsin anar una mica més enllà del manual d’instruccions.
Com cada setmana busquem assignatures pendents amb l’escriptora Imma Monsó. Avui parlant de l’ofici o la professió de mestre o professor.

Les emocions estan plenes de records només cal que un dels nostres sentits les despertin i comencin el seu viatge. Una olor, una textura, una imatge o un so…
Sons que s’omplen de sentit gràcies a les lletres del poeta Martí Noy. Avui el so d’un esmolet ens du al poema “Noi busca noia”.

Rafael Vallbona, a més de ser un gran coneixedor del nostre territori és un gran aficionat a la bici. Cda més la seva postal sonora ens proposa un recorregut que podem fer a pedals. Avui un recorregut que té Masquefa com a punt d’unió entre l’Anoia i el Penedès.

Avui ens apropem a la situació de tantes persones grans que passen, o passarien, les festes nadalenques soles si no fos per la tasca que desenvolupen entitats com Amics de la Gent Gran i els seus voluntaris. Una entitat que porta ja 25 anys millorant la qualitat de vida de la gent gran.Avui ens acompanya MAITE PARELLADA, voluntària d’Amics de la Gent Gran des de l’any 2010. Aquestes festes participa en la campanya “Nadal en companyia”.

Aquesta és la pregunta que plantegem avui a la secció del Cineclub conduïda per Carmen Gallego i que analitzem a partir de la pel.licula espanyola El pisitodirigida per Marco Ferreri estrenada l’any 1959.
La película està basada en la novela homònima de Rafael Azcona.
Madrid, finals dels anys 50. Petrita i Rodolfito són novios des de fa 12 anys i noes poden casar perquè no tenen mitjans per comprar-se un pis. Petrita buscarà la manera de fer-se amb el desitjat pis, que Rodolfito es casi amb Doña Martina, propietaria del pis on viu i així quan ella mori heretarà el lloguer de l’immoble. L’objectiu es compleix però el pessimisme i la tristesa regnen en l’ambient d’aquella casa.

Escoltem la música que fa feliç l’escriptora gallega Marta Rivera de la Cruz, autora del recull de contes Maldito amor (Ed Oniro) que tenen l’amor com a protagonista (en cadascuna de les seves vessants: passió, dependència, gelos, etc) d’un dels deu capítols que formen part del llibre. Cadascun dels capítols són comentats per la Dra. Tècnica de l’equip d’Aprenentatge Social i Emocional de la Fundació Eduard Punset, Carmen Loureiro. Precisament la cançó Entre les fulles, d’Ives Montand, té un protagonisme especial en un dels capítols per la protagonista del relat que té el compromís com a protagonista.

Darrera terúlia de l’any. Acabem el 2012, un any en el que mirat en perspectiva han passat moltes coses i a una velocitat quasi incontrolable. Per això ens agrada aturar-nos, mirar al nostre voltant a nosaltres mateixos. Observar d’on venim, on som per construir un futur viable. La nostra tertúlia és diferent a les altres, ja ho sabeu, tres mirades diferents sobre la mateixa realitat. Mirades anònimes que perfilen arguments, reflexions i opinions que neixen del que es viu. [Continue Reading…]

Una profunda crisi a l’Argentina va portar l’Adriana a Barcelona. Dotze anys després continua buscant el seu espai professional intentant trobar una alternativa a la seva feina actual. Treballar com a cambrera en un local nocturn és fa pesat quan aquesta opció es dilata massa en el temps.
Treballar de nit, sortir de la feina a altes hores de la matinada, provoca distàncies amb l’entorn més personal.
Mentre amics i coneguts gaudeixen del seu temps d’oci l’Adriana serveix copes. Quan ella descansa, la resta treballa. Treballar en horaris poc habituals genera un efecte d’aïllament que acaba sent contraproduent si no es gestiona convenientment.
Viure de nit no es fàcil. Servir copes tampoc. La música, l’ambient, la desinhibició de molts clients… tocats per l’alcohol. Després d’anys l’Adriana continua buscant, amb la sensació de no haver trobat el seu espai encara.