From the daily archives: "diumenge, novembre 25, 2012"

Allò que els pares fan quan els seus fills són petits deixa una empremta silent en les percepcions dels infants que a mida que es comença a transitar per la vida adulta, esclaten i es dimensionen de forma sorprenent. L’Esther evoca l’ofici del pare, ebenista i recorda com treballava fustes per fer-ne mobles. Tot un art, fet lentament, amb estris de treball capaços donar forma, de transformar una fusta en un moble noble.
L’Esther recorda el pare per tirar del fil de la seva professió. Va estudiar interiorisme i l’entorn més proper va convertir-se en el context per modelar.
Però inquieta va anar més enllà i després de la maternitat i al costat d’una socia va començar a convertir material en desús, provinent de la construcció, en petites peces de disseny en forma de mobiliari interior.
El seu projecte suma dos conceptes interessants per els temps que corren. Dóna sortida a un material d’un sector en crisi i a més dóna valor a la cultura del reciclatge i la reutilització. Un mandat irrevocable en temps de decreixement.